fou el darrer jutge de Càller. Era cosí germà de Guillem Salusi V de Càller (fill d'un germà de Joan Torxitori V).
Biografia Probablement nascut a la vil·la de "Cèpola", situada prop de Quartu (Campidano de Càller) va assumir el títol de jutge després de l'assassinat, per assassins pisans, del jutge de Càller Giovanni Torchitorio V, conegut com Chiano, cosí seu. Com el seu predecessor, Guillem va continuar una política progrenoves, pro-lígur i anti-pisana i el 1257 va expulsar els pisans de la fortalesa de Castel di Castro. Aquest fet va desencadenar la fúria de Pisa, que va formar una coalició militar amb els altres tres jutges sards pro-pisans i el va atacar.
El 1258 els elements favorables als pisans (els Gherardesci comtes de Donoratico, Guillem de Capraia jutge d'Arborea i Joan I Visconti de Gallura) van envair el jutjat, van conquerir el Castel di Castro, i van assetjar Santa Igia que, al no rebre ajuda genovesa, fou destruïda, i els habitants van fugir cap a l'interior. Guillem Salusi fou deposat i el territori del jutjat repartir entre Gallura (Joan Visconti, la part nord i est, incorporada a Gallura), Arborea (Guillem de Capraia, la part nord-centre i centre, que fou incorporada a Arborea) i la regió de Sulcis i Iglesiente (part occidental) a Gerard i Huguet Gherardesci de Donoratico (el 1282 Huguet Gherardesci es va establir a Siliqua, al castell d'Acquafredda, des on va governar tota la regió sota el seu domini i el 1284 va construir la catedral de Santa Clara a Església). El jutjat va romandre sota sobirania feudal del pisans fins a la conquesta catalana del 1323-1324.
Referències
Bibliografia Francesco Cesare Casula - La storia di Sardegna. Sassari, 1994.
Categoria:Jutges de Càller Categoria:Morts a Gènova