Joan Llacuna i Carbonell (Igualada, 15 d'octubre de 1905 — Burzet, França, 6 d'agost de 1974) va ser un poeta català, col·laborador de les revistes Ariel i La Revista de López-Picó.

Biografia Va néixer a Igualada l'any 1905, a la casa familiar del carrer de l'Aragall (actualment carrer Antoni Franch), en una família d'adobers. Es formà al Col·legi de les Escoles Pies ubicat a l'antic Convent de Sant Agustí.endrets.cat, Claustre del convent de Sant Agustí Als 15 anys entrà a treballar a l'oficina local de la Caixa de Pensions, entitat per la qual treballà fins a la jubilació. De jove se li despertà l'interès per la literatura i la poesia i mitjançant la lectura es formà de manera autodidacta. En paral·lel es despertà en el poeta una profunda consciència religiosa.UOC, Jaume Farrés, Biografia de Joan Llacuna

El 1924 publicà els primers articles en revistes locals. A partir de 1928 publicà els primers poemes a la premsa. Fou un dels fundadors de la Revista d'Igualada, el 1929, i del grup Anabis, el 1944. Publicà poemes en periòdics com El Temps de Valls, el 1931, La Revista de Josep Maria López-Picó i el suplement literari de La Publicitat o La Veu de Catalunya.

De 1927 a 1933 va treballar en oficines de la Caixa a Sitges, Balaguer, Barcelona, Tortosa, i Valls. A Valls va conèixer la Teresa Puig i Garrell, amb qui es casà l'any 1931. El 1933 retornaren a Igualada, on Llacuna completà el llibre Ònix i níquel que publicà l'editorial Altés el 1934. El 1935 nasqué a Igualada Teresa, la seva única filla. La guerra civil espanyola suposà un cop important per a Llacuna. Va ser mobilitzat el 1938 i fou destinat a fer serveis auxiliars d'oficina a Manresa. Amb la retirada dels republicans, passà a França on fou detingut en passar la frontera i posteriorment repatriat i enviat a un camp de concentració proper a Santander, d'on va sortir gràcies als esforços de la seva esposa. La seva salut va quedar afectada i la seva personalitat va canviar. Llacuna va mantenir una breu però intensa relació amb Rosselló-Pòrcel.

Després de la guerra s'instal·là a Rubí, mantenint en privat la seva vocació poètica i treballant en el seu llibre principal, Aurora de l'Aragall, publicat el 1947 en una edició minoritària destinada a bibliòfils, il·lustrada amb aiguaforts de Grau-Sala. El 1961 va fer una edició popular del llibre, fet que el va portar de nou a l'actualitat. Va ser mànager de la seva filla Teresa Llacuna, que inicià una prometedora i prematura carrera com a pianista, completant gires de concerts per Europa. El 1965 es jubilà i establí la seva residència a Barcelona, amb un estat de salut molt delicat, i completà el seu darrer llibre L'espiga a la mà (1962), de poemes místics, publicats de forma pòstuma. Va morir el 6 d'agost de 1974 a Burzet (França), on passava l'estiu amb la seva filla.

L'any 1984 se li va dedicar a Igualada una escultura de Josep Maria Codina Corona. Inicialment situat a la cruïlla dels carrers Balmes i Gaudi, des de 2014 està emplaçat a la plaça del Rei de la ciutat.

Obres Ònix i níquel (1934) Nyora (1935) Aurora de l'Aragall (1957), amb pròleg de Salvador Espriu. L'espiga a la mà (1962)

Referències

Enllaços externs

Bibliografia Llacuna i Carbonell, Joan. Obra completa. [Barcelona] : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005. Edició, introducció i notes de Jaume Farrés Cobeta.

Categoria:Escriptors igualadins Categoria:Morts a l'Ardecha Categoria:Escriptors anoiencs contemporanis en català Categoria:Poetes catalans del sud contemporanis en català Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX