Nix (en 'nit') era, en la mitologia grega, la deessa primordial de la nit. En els textos romans que tracten d'aquest tema grec, el seu nom es tradueix com a Nox. El satèl·lit de Plutó, Nix, es va anomenar així en honor seu.
Nix segons HesíodeHesíode. Teogonia, 123-126, 211, Segons la Teogonia d'Hesíode, la Nit va néixer del Caos. La seva descendència és nombrosa,Gantz, Early Greek Myth: A Guide to Literary and Artistic Sources, Johns Hopkins University Press, 1996, i reveladora. Amb el seu germà Èreb, la Nit va engendrar: Èter ('pura lluentor') i Hèmera ('el dia'). Més tard, per si mateixa, la Nit va parir: Momo (‘sarcasme’), Ponos (‘pena’), Moros (‘destinació’), Tànatos (‘mort’), Hipnos (‘somni’), Les Hespèrides, Les Cers i Les moires, Els onirs, Nèmesi (‘venjança’), Apate (‘engany’), Fílotes (‘tendresa’), Geras (‘vellesa’), Eris (‘discòrdia’) i Oizis (‘angoixa’). A la seva descripció del Tàrtar, Hesíode afegeix que Hèmera, qui ara és germana de la Nit en comptes de la seva filla, abandonava el Tàrtar just quan Nix hi entrava; quan Hèmera hi tornava, Nyx en sortia. Això s'assembla el retrat de Ratri (‘nit’) en el Rig-Veda, on aquesta treballa en estreta col·laboració, però també en tensió, amb la seva germana Usha (‘alba’).
Nix segons Homer Al llibre XIV de la Ilíada d'Homer hi ha una interessant cita d'Hipnos, el déu menor del somni, en la qual recorda a Hera un antic favor després que aquesta li demanés que faci dormir Zeus. Hipnos va fer dormir Zeus anteriorment una vegada a instàncies de Hera, la qual cosa li va permetre causar grans infortunis a Hèracles (que tornava per mar de la Troia). Zeus va entrar en còlera i hauria llançat Hipnos al mar si aquest no hagués fugit espantat fins a Nix, la seva mare. Hi afegeix que Zeus, tement d'empipar Nix, va contenir la seva fúria i d'aquesta manera Hipnos se'n va poder escapar.Homer. Ilíada, XIV, 231 i seg.
Referències
Categoria:Déus primigenis de la mitologia grega Categoria:Deïtats en la Ilíada Categoria:Deesses de la mitologia grega