Pargny o Pargny-sur-Somme és un municipi francès al departament del Somme (regió d'Alts de França). L'any 2007 tenia 118 habitants.
Història Antigament esmentada com Paregny, Pargny-sur-Somme o Patriniacum es troba a la mateixa línia que Épénancourt davant de Falvy, del qual el Somme la separa. Aquesta terra podria tenir una ocupació celta, ja que en En gal, pacht significa granja, i en romanç, pargie significa un terreny buit davant d'una granja, un jardí, un recinte. Patriniacum també expressaria la idea d'una finca paterna. Hi ha diverses localitats amb aquest nom, sobretot a la Xampanya. Pargny era la capital de diversos senyorius que l'abadia de Sainte-Marie de Soissons posseïa a la regió abans de l'any 855. La terra de Pargny primer, després les de Fontaine, Épénancourt, Morchain i Pottes, li havien estat donades per benefactors desconeguts. Segons una carta inicial de Carles el Calb, tot el delme de Pargny es destinava a la subsistència de les monges, però en una altra carta, el monarca va cedir el seu gaudi als canonges de Saint-Pierre-au-Parvis de Soissons a causa dels serveis que prestaven a l'església abacial de Sainte-Marie,....totam annonæ decimam atque nutrimenta de villa Patriniaco recipiant undè panem cibosque cæteros quadragesimales quotidiè habeant et undè vestimenta quisque pro qualitate suæ personæ accipiat. Hist. abb. Soissons par D. Germain liv. 2 p 195. Vegeu Morchain L'any 994 Pargny encara és esmentada als registres de Sainte-Marie de Soissons, a qui el bisbe de Noyon va concedir Fautel i la parròquia el 1137, després de confirmar els delmes i el senyoriu del mateix poble.
miniatura|esquerra|Església de Saint-Sulpice
La posició de l'església de Pargny al mig d'un vast recinte, la seva proximitat a una granja adjacent on, al segle passat, encara es podien veure construccions antigues i vastes, passadissos subterranis, una presó i les ruïnes d'una fortalesa, fan creure que les monges de Sainte-Marie de Soissons havien establert un ric priorat o abadia en aquest lloc. L'església actual formava part d'aquest establiment, que, durant diversos segles, havia estat reunit amb la casa mare a causa de les contínues depredacions de la guerra. Aquesta església, dedicada a Sant Sulpici, és una veritable construcció romànica, notable sobretot per les seves característiques en el portal, el campanar, els capitells dels pilars interiors, la pila baptismal i una pica feta de pedra dura i d'una forma interessant. El presbiteri és d'un bell estil gòtic flamíger; una creu de pedra a la part superior del portal porta la data de 1618, un període que també es podria assignar a la distingida fusteria del púlpit i l'altar. Les naus laterals havien estat destruïdes durant la Revolució Francesa. S'imposà un sacrifici als habitants sacrifici de 10.000 francs per a restaurar-los, encara que amb més simplicitat, i també per a la restauració general de l'església i el campanar, la torre del qual havia perdut gran part de la seva antiga grandesa. Durant aquesta restauració, es va descobrir un gran maó recobert de guix, sobre el qual hi havia impresa una antiga inscripció llatina en caràcters invertits. Malauradament, no es va trobar ningú que s'interessés per aquest objecte, que hauria proporcionat informació valuosa sobre l'església i el priorat.
Pargny era una parròquia important de l'antic deganat de Curchy; ara està unida com a annex a Épénancourt, una parròquia menys important on només el favoritisme va conduir a la transferència del títol parroquial. Aquesta parròquia valia poc més de 100 francs i va ser ocupada per darrer cop per M. Ledé el 1741 i Charles Antoine Carlier el 1780. L'església de Pargny conté relíquies de Sant Sulpici i Sant Dominant, el seu company, que són objecte d'un pelegrinatge molt popular el diumenge més proper al 15 de juliol. El dia de la festa d'aquest sant pontífex, s'hi celebra per aquestes dates una mena de fira, que atreu multituds de totes les parròquies dels voltants. Aquest poble també tenia el seu hospital de leprosos; s'esmenta en un antic registre amb uns ingressos de 300 lliures sota el patrocini de l'abadessa de Soissons, els senyors de Falvy i Béthencourt, i Pierre de Charnot. Part dels seus béns han desaparegut; la resta feu servir per finançar l'oficina local d'assistència social. El senyoriu terratinent de Sainte-Marie de Soissons no va impedir l'existència de senyors feudals anomenats Pargny; així, el 1229, Jacques de Pargny era prebost del comte de Vermandois.
El seu antic castell fortificat estava al costat de l'església i encara existia el 1589, ja que el 24 de gener d'aquell any, durant els disturbis de la Lliga, consta que els senyors de Siguey i Estourmel s'apoderaren dels castells de Chaulnes, Falvy, Pargny i altres. Tots aquests antics edificis foren enderrocats i substituïts per una senzilla granja, a la cuina de la qual cal destacar una gran placa de ferro colat amb la xemeneia i les armes de França amb la data de 1574. Després de la destrucció del priorat, allí és on vivia el síndic (receveur) responsable d'administrar els béns de l'abadia de Soissons, rebre els homenatges dels seus diversos senyorius i administrar-hi justícia. M. Serpette va ser l'últim d'aquests síndics.Hist. d'Amiens, pàg. 298-520
miniatura|esquerra|Cementiri britànic miniatura|321px|Cementiri alemany
El poble va patir una extensa destrucció durant la Primera Guerra Mundial.Carte spéciale des régions dévastées, sur Gallica. Va ser guardonat amb la Creu de Guerra 1914-1918 el 27 d'octubre de 1920.Journal officiel du 30 octobre 1920, p. 16879.
Demografia Població El 2007 la població de fet de Pargny era de 118 persones. Hi havia 52 famílies de les quals 16 eren unipersonals (4 homes vivint sols i 12 dones vivint soles), 20 parelles sense fills i 16 parelles amb fills. La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
Habitatges El 2007 hi havia 66 habitatges, 52 eren l'habitatge principal de la família, 9 eren segones residències i 4 estaven desocupats. Tots els 66 habitatges eren cases. Dels 52 habitatges principals, 44 estaven ocupats pels seus propietaris i 8 estaven llogats i ocupats pels llogaters; 4 tenien dues cambres, 9 en tenien tres, 14 en tenien quatre i 25 en tenien cinc o més. 43 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 29 habitatges hi havia un automòbil i a 21 n'hi havia dos o més.Logement, 1968-2007
Piràmide de població La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Economia El 2007 la població en edat de treballar era de 73 persones, 53 eren actives i 20 eren inactives. De les 53 persones actives 45 estaven ocupades (27 homes i 18 dones) i 8 estaven aturades (6 homes i 2 dones). De les 20 persones inactives 5 estaven jubilades, 2 estaven estudiant i 13 estaven classificades com a «altres inactius».Emploi et population active 1999 et 2007
Ingressos El 2009 a Pargny hi havia 55 unitats fiscals que integraven 152 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 14.518 €.Revenus fiscaux des ménages en 2008
Activitats econòmiques Dels 4 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa de construcció, 1 d'una empresa de comerç i reparació d'automòbils i 2 d'entitats de l'administració pública.Créations et stock d'établissements par commune en 2009
L'únic servei als particulars que hi havia el 2009 era un guixaire pintor.Nombre d'équipements des services aux particuliers
L'any 2000 a Pargny hi havia 4 explotacions agrícoles.
Poblacions properes El següent diagrama mostra les poblacions més properes.
400px|esquerra|Distàncies i posició relativa d'algunes poblacions
Notes
Enllaços externs
Dossier complet Commune de Pargny (80616). Fitxa amb el detall de dades de Pargny a l'INSEE France par commune. Dades detallades de tots els municipis de França accessibles a partir del mapa.
Categoria:Municipis del cantó de Nesle Categoria:Pays Neslois