miniatura|Dades fitxa genealògica El Groc Tomàs Penarrocha Penarrocha, més conegut com a el Groc del Forcall, (el Forcall, 26 de desembre de 1805 - Las Parras de Castellote, 18 de juny de 1844) fou un destacat guerriller carlí de la Primera Guerra Carlina.
Biografia Thomás Estevan Joaquín Penarrocha Penarrocha, segons la seva partida de naixement, era l'onzè fill de Rafael Mariano Juan Penarrocha Llop i de Thomasa Josepha María Penarrocha Sabater.
L'aportació més important sobre la biografia del Groc, la trobem en un manuscrit de José Bordás Marcoval que fou gendre del Groc i també seguidor de la causa carlina. Es titula Memorias de un voluntario carlista forcallano. A. 1833-1874, La Guerra del Groc. Malgrat el caràcter partidista de l'escrit trobem una relació de les peripècies viscudes al Forcall i a la comarca dels Ports en general, en els anys de les guerres carlines; les disputes entre els seguidors d'ambdòs bàndols, i també de com es feia la política i de qui manava.
En el manuscrit una de les primeres accions bèl·liques dels carlins que es descriu és la referida a l'entrada al Forcall de la columna carlina de Serrador i de Quilez el 9 d'agost de 1835. Arran d'aquesta acció els caps liberals més reeixits -cita els Palos i alguns altres, es van refugiar a Morella- i els anomenats peseteros (milicians liberals) un total de 21 inclòs el capità es van refugiar a la torre de l'església i després van ser afusellats.
Fins aquest moment en el manuscrit només se cita el nom d'alguns parents de l'autor (José Bordás Marcoval), un tal Juan Marcoval, Antonio Ferrer, Vicent Querol. Després tot seguit apareix el nom de José Peñarroya germà de Tomàs Peñarroya (El Groc), que segons s'explica era rector de la Todolella i seguidor també de la causa carlina, sembla que aquest capellà havia estat company de Ramon Cabrera mentre estudiaven a Tortosa esdevingué un fidel seguidor de Cabrera i després el seu confessor.
Probablement l'amistat del germà capellà influí que Tomàs tinguera un important paper en la causa carlina.
El 1839 es va signar el tractat de pau conegut com a Conveni de Bergara, que acabaria amb la primera guerra carlina del Nord. Aquest tractat de pau el firmaren els generals Rafael Maroto i Baldomero Espartero, però Ramon Cabrera s'hi va negar per considerar que allò era una traïdoria. És a partir d'aquest moment que s'ha de situar el període de lluites del Groc.
Aportem unes cites del mateix manuscrit:
L'any 1840, després de la derrota de l'exèrcit carlista comandat per Ramon Cabrera, mantingué un enfrontament amb les tropes liberals del general Juan de Villalonga, a la comarca dels Ports, durant tres anys i mig.
Extraiem d'un manuscrit la descripció dels esdeveniments:
El 18 de juny de 1844 fou assassinat al Mas de Torres, situat al terme de Les Parres de Castellote de la província de Terol.
Impacte a la cultura popular L'any 2016, el record del guerriller tornà a escena pública gràcies a Víctor Amela, periodista i escriptor amb família d'origen forcallana, quan es proclamà vencedor del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la La filla del Capità Groc.
Referències
Categoria:Militars carlins valencians Categoria:Forcallans Categoria:Morts a l'Aragó Categoria:Polítics dels Ports Categoria:Polítics carlins Categoria:Polítics valencians morts al segle XIX Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX