Charles Gounod (París, 1818 - Saint-Cloud, l'Illa de França, 1893) fou un compositor, director i organista francès. Tot i ser principalment conegut per l'òpera Faust i per un Ave Maria que va ser escrit com a contrapunt per al primer preludi dEl clavecí ben temprat de J. S. Bach, va compondre en pràcticament tots els gèneres de l'època, tant profans com religiosos. Va ser un dels compositors més prolífics i importants de la segona meitat del .
Nascut a París en el si d'una família artística i musical, Gounod va ser estudiant al Conservatori de París i va guanyar el premi musical més prestigiós de França, el Prix de Rome. Els seus estudis el van portar a Itàlia, Àustria i després a Prússia, on va conèixer Felix Mendelssohn, la defensa del qual de la música de Bach va ser una primera influència sobre ell. Era profundament religiós i, després del seu retorn a París, va considerar breument la possibilitat de convertir-se en sacerdot. Va compondre de manera prolífica, escrivint música religiosa, cançons, música orquestral i òperes.
La carrera de Gounod es va veure interrompuda per la guerra francoprussiana. Es va traslladar a Anglaterra amb la seva família per refugiar-se de l'avanç prussià a París el 1870. Després de restablir la pau el 1871, la seva família va tornar a París però ell es va quedar a Londres, vivint a la casa d'una cantant amateur, Georgina Weldon, que es va convertir en la figura dominant de la seva vida. Després de gairebé tres anys, es va separar d'ella i va tornar amb la seva família a França. La seva absència, juntament amb l'aparició de compositors francesos més joves, va fer que deixés d'estar al capdavant de la vida musical francesa. Tot i que seguia sent una figura respectada, durant els seus últims anys era considerat antiquat, i l'èxit operístic li va ser esquiu. Va morir a la seva casa de Saint-Cloud, prop de París, a l'edat de 75 anys.
Poques de les obres de Gounod es mantenen en el repertori internacional habitual, però la seva influència en compositors francesos posteriors va ser considerable. En la seva música hi ha un fil de sentiment romàntic que es continua en les òperes de Jules Massenet i altres; també hi ha un fil de moderació clàssica i elegància que va influir Gabriel Fauré. Claude Debussy va escriure que Gounod representava la sensibilitat francesa essencial del seu temps.
Biografia i carrera Primers anys Gounod va néixer el 17 de juny de 1818 al Barri Llatí de París, segon fill de François Louis Gounod (1758–1823) i de Victoire, de soltera Lemachois (1780–1858). François era pintor i professor d'art; Victoire era una pianista talentosa, que havia donat classes en els seus primers anys.Gounod, p. 2–3 El fill gran, Louis Urbain (1807–1850), es va convertir en un arquitecte d'èxit.Harding, p. 20–22 and 36 Poc després del naixement de Charles, François va ser nomenat artista oficial del duc de Berry, membre de la família reial, i la casa dels Gounod en els primers anys de Charles era al Palau de Versalles, on van ser allotjats en un apartament.Harding, p. 22
Després de la mort de François el 1823, Victoire va mantenir la família tornant a la seva antiga ocupació com a professora de piano.Harding, p. 23 El jove Gounod va assistir a una successió d'escoles a París, acabant al Lycée Saint-Louis.Hillemacher, p. 12 Era un estudiant destacat, excel·lint en llatí i grec."Charles Gounod", The Musical Times, 1 November 1893, p. 649–650 La seva mare, filla d'un magistrat, esperava que Gounod seguís una carrera segura com a advocat,Gounod, p. 1 and 41 però els seus interessos estaven en les arts: era un pintor talentós i un músic excepcional.Harding, p. 24–25 Les primeres influències sobre ell, a més de la instrucció musical de la seva mare, van ser les òperes, vistes al Théâtre-Italien: Otello de Rossini i Don Giovanni de Mozart. D'una actuació d'aquest últim el 1835, més tard va recordar: "Vaig estar assegut en un llarg èxtasi des del començament de l'òpera fins al seu final".Gounod, p. 39 Més tard, el mateix any, va escoltar interpretacions de les simfonies pastoral i coral de Beethoven, que van afegir "un nou impuls al meu ardor musical".Gounod, p. 40 alt=young man, clean shaven, in early 19th-century clothes, sitting at a piano keyboard and looking towards the viewer|miniatura|Gounod de 22 anys, de Dominique Ingres Mentre encara estava a l'escola, Gounod va estudiar música en privat amb Anton Reicha –que havia estat amic de Beethoven i va ser descrit per un contemporani com “el mestre més gran que vivia aleshores”Tiersot, p. 411 – i el 1836 va ser admès al Conservatori de París. Allà va estudiar composició amb Fromental Halévy, Henri Berton, Jean Lesueur i Ferdinando Paer i piano amb Pierre Zimmerman.Hillemacher, p. 13; and Harding, p. 32–33 and 72 Els seus diversos professors només van causar una impressió moderada en el desenvolupament musical de Gounod, però durant el seu temps al Conservatori va trobar Hector Berlioz. Més tard va dir que Berlioz i la seva música es trobaven entre les majors influències emocionals de la seva joventut.Flynn, p. 2 El 1838, després de la mort de Lesueur, alguns dels seus antics alumnes van col·laborar per compondre una missa commemorativa; l'Agnus Dei va ser assignat a Gounod. Berlioz en va dir: "L'Agnus, per a tres veus solistes amb cor, de M. Gounod, el més jove dels alumnes de Lesueur, és bonic, molt bonic. Tot el que hi ha és nou i distingit: melodia, modulació, harmonia. En aquesta peça. M. Gounod ha donat la prova que podem esperar-ho tot d'ell".Quoted in Tiersot, p. 411
Prix de Rome El 1839, en el seu tercer intent, Gounod va guanyar el premi musical més prestigiós de França, el Prix de Rome de composició, per la seva cantata Fernand.Hillemacher, p. 14 D'aquesta manera, estava superant el seu pare: François havia obtingut el segon premi del Prix de Rome en pintura el 1783. El Premi va comportar al guanyador dos anys d'estudis subvencionats a l'Institut Francès de Roma i un any més a Àustria i Alemanya. Per a Gounod això no només va llançar la seva carrera musical, sinó que li va causar impressions tant espirituals com musicals que li van quedar durant la resta de la seva vida.Flynn, p. 2 Segons el musicòleg Timothy Flynn, el Prix, amb el seu temps a Itàlia, Àustria i Alemanya, va ser "sens dubte l'esdeveniment més significatiu de la carrera [de Gounod]". Va tenir la sort que el director de l'institut fos el pintor Dominique Ingres, que havia conegut bé François Gounod i va agafar el fill del seu vell amic sota la seva ala.Gounod, p. 56 and 66–67
Entre els notables artístes que el compositor va conèixer a Roma hi havia la cantant Pauline Viardot i la pianista Fanny Hensel, germana de Felix Mendelssohn.Harding, p. 42–44 Viardot va ser de gran ajuda per a Gounod en la seva carrera posterior, i gràcies a Hensel va conèixer la música no només del seu germà sinó també de J.S.Bach, la música del qual, durant molt de temps descuidada, Mendelssohn va reviure amb entusiasme.Hendrie, p. 5–6 Gounod també va conèixer "diverses obres mestres de la música alemanya que mai havia escoltat abans".Gounod, quoted in Flynn, p. 2 Mentre estava a Itàlia, Gounod va llegir el Faust de Goethe i va començar a esbossar música per a un escenari operístic, que va arribar a bon port durant els vint anys següents.Flynn, p. 2 Altres músiques que va compondre durant els seus tres anys de beca inclouen algunes de les seves cançons més conegudes, com "Où voulez-vous aller?" (1839), "Le Soir" (1840–1842) i "Venise" (1842), i una coposició de l'Ordinari de la missa, que es va fer a l'església de San Luigi dei Francesi a Roma.Johnson, p. 221
A Roma, Gounod va trobar que els seus forts impulsos religiosos augmentaven sota la influència del predicador dominicà Henri-Dominique Lacordaire i es va inspirar en les pintures de les esglésies de la ciutat.Cooper, p. 142 A diferència de Berlioz, que no havia quedat impressionat per les arts visuals de Roma quan va estar a l'Institut deu anys abans, Gounod va quedar meravellat per l'obra de Miquel Àngel.Rushton, p. 206; and Flynn, p. 2 També va conèixer i venerar la música sacra de Palestrina, que va descriure com una traducció musical de l'art de Miquel Àngel.Flynn, p. 2 La música d'alguns dels seus contemporanis italians no el va atreure. Va criticar severament les òperes de Donizetti, Bellini i Mercadante, compositors que va descriure com simplement "vinyes retorçades al voltant del gran tronc rossinià, sense la seva vitalitat i majestuositat" i mancats del geni melòdic espontani de Rossini.Huebner, Steven. "Gounod, Charles-François", Grove Music Online, Oxford University Press, 2001. Retrieved 21 November 2019
Durant l'últim any de la seva beca Prix de Rome, Gounod es va traslladar a Àustria i Alemanya. A l'Òpera de la Cort de Viena va escoltar per primera vegada La flauta màgica, i les seves cartes recullen la seva alegria per viure a la ciutat on havien treballat Mozart i Beethoven.Prod'homme and Dandelot, Vol 1, p. 84 El comte Ferdinand von Stockhammer, un dels principals mecenes de les arts a Viena, va organitzar la representació de la missa de Rèquiem de Gounod.Harding, p. 48 Va ser ben rebuda i el seu èxit va portar a Stockhammer a encarregar una segona missa al compositor.Flynn, p. 3
Des de Viena, Gounod es va traslladar a Prússia. Va renovar el seu coneixement amb Fanny Hensel a Berlín i després va anar a Leipzig per conèixer el seu germà. En la seva primera trobada, Mendelssohn el va saludar: "Així que ets el boig del qual m'ha parlat la meva germana", però va dedicar quatre dies a entretenir el jove i li va donar molt d'ànim.Prod'homme and Dandelot, Vol 1, p. 93 Va organitzar un concert especial de l'Orquestra Gewandhaus de Leipzig perquè el seu convidat pogués escoltar la Simfonia Escocesa, i li va tocar algunes de les obres de Bach a l'orgue de la Thomaskirche.Harding, p. 50 Recíproc, Gounod va interpretar el Dies Irae del seu Rèquiem vienès, i va estar satisfet quan Mendelssohn va dir d'un passatge que era prou bo per ser signat per Luigi Cherubini. Gounod va comentar: "Paraules com aquesta d'un mestre com aquest són un veritable honor i un els porta amb més orgull que molts llaços".
Reputació en augment alt=exterior of neo-classical west front of a church|miniatura|Missions étrangères de París Gounod va arribar a casa a París el maig de 1843. Va ocupar un càrrec, que la seva mare havia ajudat a assegurar, com a mestre de capella de l'església de les Missions étrangères. Per a un guanyador del Prix de Rome no era una posició distingida. L'orgue de l'església era pobre, i el cor estava format per dos baixos, un tenor i un corista.Tiersot, p. 421 and Flynn, p. 3 Per agreujar les dificultats de Gounod, la congregació regular va ser hostil als seus intents de millorar la música de l'església.Cooper, p. 143 Va expressar la seva opinió a un company:
Tot i la seva naturalesa generalment afable i complaent, Gounod va romandre inflexible; a poc a poc es va guanyar els seus feligresos i va servir durant la major part del termini de cinc anys al qual s'havia compromès.Curtiss, p. 53 Durant aquest període els sentiments religiosos de Gounod es van fer cada cop més forts. Es va retrobar amb un amic de la infància, ara sacerdot, Charles Gay, i durant un temps ell mateix es va sentir atret per les ordres sagrades.Flynn, p. 3 El 1847 va començar a estudiar teologia i filosofia al seminari de Sant Sulpice, però en poc temps es va afirmar el seu vessant secular. Dubtant de la seva capacitat de celibat, va decidir no buscar l'ordenació i va continuar la seva carrera com a músic.Cooper, p. 143 Més tard va recordar: