Astana (/əs.təˈna/; en kazakh i rus: ), prèviament anomenada Nursultan (/nuɾsulˈtɑːn/; ; ), és la capital del Kazakhstan. Està situada a la riba del riu Ixim, dins de la província d'Aqmola, al nord del Kazakhstan, tot i que és administrada per separat de la província com a ciutat amb estatus especial. L'estimació oficial del 2022 va reportar una població de 1 350 228 persones dins dels límits de la ciutat, que la converteix en la segona ciutat més gran del Kazakhstan després d'Almaty, la capital entre el 1991 i el 1997.
Astana va esdevenir la capital del Kazakhstan el 1997 i, des d'aleshores, s'ha convertit econòmicament en una de les ciutats més modernitzades de l'Àsia central. El 23 de març de 2019, després d'una votació unànime en el Parlament del Kazakhstan, la ciutat va ser reanomenada Nursultan en honor de l'expresident Nursultan Nazarbàiev. Tres anys més tard va tornar al seu nom anterior d'Astana, després d'una initiativa dins el parlament.
La moderna Astana és una ciutat planificada, igual que altres capitals planificades com Ankara o Brasília. Després que Astana es convertís en la capital del Kazakhstan, la ciutat va canviar de manera substancial. El pla mestre d'Astana va ser dissenyat per l'arquitecte japonès Kisho Kurokawa. Com a seu del Govern del Kazakhstan, Astana és la seu de la Casa del Parlament, el Tribunal Suprem, el Palau Presidencial Ak Orda i nombrosos departaments i agències governamentals. És l'indret de molts edificis futuristes, hotels i gratacels. Astana també té amplis sistemes d'assistència sanitària, esports i educació.
Etimologia Fundada el 1830 com a Akmolí o Akmólinski prikaz (), servia de fortificació defensiva per als cosacs siberians. El 1832 se li va concedir l'estatus de ciutat i se la va denominar Akmólinsk ().Pospelov 1993, p. 24–25. El 20 de març de 1961 la ciutat va passar a denominar-se Tselinograd (, lit. 'Ciutat de tselina') per marcar l'evolució de la ciutat com a centre cultural i administratiu de la Campanya de les Terres Verges. El 1992 va ser reanomenada Aqmola (), el nom original modificat que significa "tomba blanca". El 10 de desembre de 1997 Aqmola va substituir Almaty com la capital del Kazakhstan. El 6 de maig de 1998 va passar a denominar-se Astana (), que significa "capital" en kazakh. El 20 de març de 2019, la capital va passar de denominar-se Astana al nom Nursultan (; ), en honor del president kazakh Nūrsūltan Nazarbaev, per ser després ser revertit novament a Astana el setembre del 2022.
Segons Guinness World Records, és la ciutat del món que ha passat per més canvis de noms.
Història esquerra|miniatura|Mapa de la fortalesa d'Akmolinsk
Època imperial russa (1830–1918) El poblat dAkmoli, també conegut com a Akmolinsko prikaz, va ser establert al riu Ixim el 1830 com a seu d'un ókrug per una unitat de cosacs siberians dirigida per Fíodor Xubin. El nom prové possiblement d'un monument local: Aqmola significa literalment "tomba blanca" en kazakh, encara que aquesta teoria no està totalment acceptada. El 1832 se li va concedir l'estatus de ciutat i se la va re-anomenar Akmolinsk. La posició força avantatjosa de la ciutat ja era clara el 1863 en un resum del Diccionari Geogràfic i Estadístic de l'Imperi Rus, que descriu com les rutes mineres connectaven aquest centre geogràfic amb la mina de Kargali a l'est, amb el fort d'Akhtau al sud i amb Kökşetau através d'Atbasar a l'oest. El 1838, amb l'apogeu del gran moviment nacional i d'alliberament encapçalat per Kenessari Khan, la fortalesa d'Akmolinsk va ser cremada. Després de la repressió del moviment d'alliberament es va reconstruir la fortalesa. El 16 de juliol de 1863 Akmolinsk va ser declarada oficialment una ciutat uiezd. Durant el ràpid desenvolupament del mercat capitalista rus, les grans àrees de Sariarkkà van ser explotades activament per l'administració colonial. Per elaborar un reglament que regulés l'estepa kazakh, el Govern de l'Imperi Rus va formar la Comissió d'Estepa el 1865. El 21 d'octubre de 1868, el tsar Alexandre II va signar un projecte de Reglament sobre la governació de les províncies de Turgai, Ural, Akmolinsk i Semipalatinsk. En 1869, el districte i el departament externs d'Akmolinsk van ser cancel·lats i Akmolinsk es va convertir en el centre del recentment establert Óblast d'Akmolinsk. El 1879 el major general Dubelt va proposar construir un ferrocarril entre Tiumén i Akmolinsk al Ministeri de Comunicacions de Rússia. En el transcurs dels primers 30 anys de la seva existència, la població d'Aqmola era formada per una mica més de 2.000 persones. No obstant això, al llarg dels següents 30 anys la població de la ciutat es va triplicar segons els volosts i els assentaments de l'Óblast d'Akmolinsk. En 1893, Akmolinsk era un uiezd amb una forta població de 6.428 persones, tres esglésies, cinc escoles i tres fàbriques.
Era soviètica (1918–1991) Durant la Segona Guerra Mundial, Akmolinsk va servir com a ruta per al transport d'eines i equips d'enginyeria de plantes evacuades de l'RSS d'Ucraïna, l'RSS de Belarús i la SFSR de Rússia cap als óblasts de l'RSS del Kazakhstan. Les indústries locals van ser posades al servei de les necessitats de la guerra, per tal d'ajudar a proporcionar al país els materials necessaris per als fronts de batalla. En els anys de la postguerra, Akmolinsk es va convertir en un far de reactivació econòmica a l'oest de la Unió Soviètica arruïnada per la guerra. A més, molts russos-alemanys van ser re-assentats aquí després de ser deportats sota el govern de Ióssif Stalin.
El 1954 els óblasts del nord de l'RSS del Kazakhstan es van convertir en un territori de la Campanya de les Terres Verges liderada per Nikita Khrusxov per convertir la regió en el segon productor de cereals de la Unió Soviètica. El desembre del 1960 el Comitè central va fer una resolució per crear el Krai de Tselinnï, que estava format per cinc regions dels óblasts de l'RSS del Kazakhstan del nord. L'Óblast d'Akmolinsk va deixar d'existir com a entitat administrativa separada.Kozlov & Gilburd 2013, p. 293. Els seus districtes estaven subordinats directament a la nova administració del krai, i Akmolinsk es va convertir en la capital del krai, així com la seu administrativa de la nova regió econòmica de les Terres Verges. El 14 de març de 1961 Khrusxov va proposar canviar el nom de la ciutat per un nom corresponent al paper de la Campanya de les Terres Verges. El 20 de març de 1961 el Soviet suprem de l'RSS del Kazakhstan va re-anomenar la ciutat d'Akmolinsk a Tselinograd.Khrushchev 2010, p. 739. El 24 d'abril de 1961 la província va ser reconstituïda com Óblast de Tselinograd. A la dècada del 1960, Tselinograd va ser completament transformada. El 1963 es va començar a treballar en els tres primers districtes d'habitatges de gran alçada.Kozlov & Gilburd 2013, p. 295. A més, s'hi van construir una sèrie de nous edificis públics monumentals, incloent-hi el Palau de les Terres Verges, un Palau de la Joventut, una Casa dels Soviets, un nou aeroport i diversos espais esportius.Kozlov & Gilburd 2013, p. 296. En 1971 es va abolir el krai de Tselinnï i Tselinograd es va convertir en el centre de l'óblast.
Època contemporània (1991 – present) Després de la dissolució de la Unió Soviètica i la consegüent independència del Kazakhstan es va recuperar la forma original del nom de la ciutat en la forma modificada d'''Aqmola. El 6 de juliol de 1994 el Consell Suprem del Kazakhstan va aprovar el decret "Sobre el trasllat de la capital del Kazakhstan". Després que la capital del Kazakhstan fos traslladada a Aqmola el 10 de desembre de 1997, el nom de la ciutat va ser canviat a Astana el 1998. Les raons per al canvi de capital són diverses, sobretot tenint en compte que la nova capital està aïllada al bell mig de l'estepa kazakh. La principal raó oficial és que un país tan extens necessitava una capital situada més al centre, per no excloure les regions més allunyades d'Almaty. N'hi ha que suggereixen que fou una manera d'exercir més control sobre el nord de l'estat, dominat per Rússia, i prevenir-ne la secessió; d'altres diuen que ha estat un moviment estratègic per tal d'allunyar la capital de les fronteres amb la Xina, el Kirguizstan i l'Uzbekistan. Segons altres versions, l'antiga capital, Almaty, tenia un creixement limitat pel relleu muntanyós. D'altres interpretacions més cíniques suggereixen que el president Nazarbàiev va voler crear una mena de ciutat miratge per oferir la imatge d'un Kazakhstan modern i endreçat que atragués les inversions estrangeres (si bé s'ha demostrat que els negocis i els governs estrangers s'estimen més Almaty que no pas Nursultan).
El 10 de juny de 1998 Astana va ser presentada com la capital a escala internacional. El 16 de juliol de 1999, Astana va rebre la medalla i el títol de la Ciutat de la Pau de la UNESCO. El 19 de març de 2019 va dimitir el President del Kazakhstan, Nursultan Nazarbàiev, i el 23 de març la ciutat va ser reanomenada Nursultan.
Geografia miniatura|Imatge de satèl·lit de Nursultan i voltants
Topografia Astana es troba al centre del Kazakhstan, al riu Ixim, en una regió semiàrida molt plana que cobreix la major part del territori del país. Es troba a 51° 10' de latitud nord i 71° 26' de longitud est. La ciutat abasta 722,0 quilòmetres quadrats. L'altitud d'Astana és de 347 metres sobre el nivell del mar. Astana es troba en un ampli paisatge estepari, a la zona de transició entre el nord del Kazakhstan i l'extremadament assentat centre nacional a causa del riu Ixim. Els baris més antics es troben al nord del riu, mentre que els barris més nous es troben al sud de l'Ixim.
Zona horària La diferència de temps de la UTC utilitzada per Astana és de 6 hores després de la UTC, o UTC+6:00, que és la mateixa que en la major part del Kazakhstan, Almaty inclosa.
Clima Astana és la segona capital nacional més freda del món després d'Ulan Bator, Mongòlia, una classificació que abans tenia la capital del Canadà, Ottawa, fins que Astana va esdevenir capital el 1997. Astana té un clima continental extrem amb estius càlids (amb precipitacions ocasionals en forma de pluja) i hiverns llargs, frígids i secs. Les temperatures estiuenques arriben de tant en tant a +35 °C mentre que temperatures d'entre -30 i −35 °C no són inusuals entre mitjan desembre i principis de març. Normalment el riu Ixim està congelat entre la segona setmana de novembre i l'inici de l'abril. Astana té una reputació ben merescuda entre els kazakhs pels seus freqüents forts vents, els efectes dels quals són especialment forts en la zona esquerra de la ciutat, de ràpid desenvolupament, que hi està relativament exposada.
En general, Astana té un clima continental humit (Classificació climàtica de Köppen Dfb). La temperatura mitjana anual a Astana és de +3,5 °C. El mes de gener és el mes més fred, amb una temperatura mitjana de -14,2 °C i el rècord més baix es va registrar durant l'onada de fred del gener del 1893, quan es va arribar a una temperatura de -51.6 °C. El mes de juliol és el mes més càlid, amb una temperatura mitjana de +20,7 °C.
Demografia + Any 194569.400 1989281.2521999326.9002002493.100 2010649.146 20181.032.475
Al 2018 la població d'Astana era de 1.032.475 habitants; més del doble de la població del 2002, de tan sols 493.100 habitants. La composició ètnica de la població de la ciutat el 4 de setembre de 2014 era: Kazakhs: 65,2% Russos: 23,8% Ucraïnesos: 2,9% Tàrtars: 1,7% Alemanys: 1,5% Altres: 4,9%