Lluís d'Orleans, duc de Nemours. Príncep de sang de França de la Casa dels Orleans i posseïdor del Ducat de Nemours. Fill petit del rei de França Louis-Philippe Felip I, duc de Nemours, tinent general de l'exèrcit reial sota la Restauració i membre de la Chambre des pairs.

Biografia Lluís Carles Felip Ricard d'Orleans nasqué el 25 d'octubre de l'any 1814 al Palais Royal de París essent fill del duc d'Orleans i després rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies.Archives en ligne de Paris, actes de l'état civil reconstitué, extrait du registre des actes de naissance de l'an 1814, cote 5Mi1 178, vues 9-11/51 El príncep era net del duc Lluís Felip d'Orleans i de la princesa Adelaida de Borbó-Penthièvre per via paterna mentre que per via materna ho era del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.

Lluís d'Orleans va ser batejat el 26 d'octubre del 1814, l'endemà del seu naixement, al migdia, a la capella del rei del Palau de les Teuleries de París per Alexandre-Angélique de Talleyrand-Périgord, gran capellà de França, assistit per Claude Marduel, sacerdot de l'església de Saint-Roch, parròquia del nounat, i el pare Valoyer, sacerdot de l'església reial de Saint-Germain-l'Auxerrois, que va escriure l'acta al registre parroquial de l' església de Saint-Roch: el padrí és el rei Louis XVIII i la padrina és Maria Teresa Carlota de França, duquessa d'Angulema, també anomenada Madame Reial, filla de Louis XVI i Maria Antonieta.Registre paroissial de l'église Saint-Roch cité par Philippe de Montjouvent dans Éphéméride de la Maison de France de 1589 à 1848, Charenton-le-Pont, Éditions du Chaney, 1999, .

A l'edat de 16 anys fou elevat a la dignitat de coronel i l'any 1830 fou nomenat Cavaller de l'Orde del Sant Esperit entrant a la llista de pars del Regne de França. Lluís fou mencionat com a possible candidat al tron de Grècia i posteriorment se li oferí formalment la corona de Bèlgica que el seu pare, el rei Lluís Felip I de França s'encarregà de rebutjar.

Malgrat tot, l'any 1831 acompanyà un seguit d'unitats de l'exèrcit francès a Bèlgica per fer tasques de suport a la consolidació del nou regne que acabava d'obtenir la independència dels Països Baixos. Concretament prengué part en el setge de la ciutat d'Anvers. Prengué part en una expedició militar francesa a Algèria contra la ciutat de Constantine l'any 1836 i un any després tornà al país magribí on ocupà una plaça d'alta graduació a l'exèrcit francès. Tornà a Algèria l'any 1841. Al llarg del regnat del seu pare realitzà missions diplomàtiques a Berlín, Viena o Londres.

L'any 1840 es casà a Saint-Cloud amb la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Gotha, filla del príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa d'origen hongarès Antònia de Kohary. La parella tingué cinc fills:

SAR el príncep Gastó d'Orleans, nascut a París el 1842 i mort en alta mar l'any 1922. Es casà amb la princesa Isabel del Brasil.

SAR el príncep Ferran d'Orleans, nat el 1844 a París i mort el 1910. Es casà amb la duquessa Sofia de Baviera.

SAR la princesa Margarida d'Orleans, nascuda el 1846 i morta el 1933. Es casà amb l'aristòcrata polonès príncep Ladislaus Czartoryski.

SAR la princesa Blanca d'Orleans, nascuda el 1857 a París i morta el 1932.

El duc de Nemours fou l'encarregat de protegir el rei Lluís Felip I de França durant la seva fugida de París l'any 1848 i posteriorment també ajudà a la seva cunyada i els seus nebots, la princesa Helena de Mecklenburg-Schwerin i els príncep Felip d'Orleans i Robert d'Orleans. Posteriorment s'instal·là junt amb els seus pares a l'exili anglès.

Després de la mort del seu pare, el duc de Nemours lluità per la reconciliació entre els Orleans i els Borbó legitimistes. Malgrat els seus intents, l'actitud d'Enric de Borbó, comte de Chambord i la de la sea cunyada Helena respecte als drets del comte de París no feren possible la reconciliació i això afectà a la possibilitat de restaurar la monarquia l'any 1873.

Amb la caiguda de Napoleó III de França i de la Comuna de París, els Orleans pogueren tornar a París on s'instal·là el duc de Nemours. L'any 1872 se li restaurà el grau de general i fou president de la Creu Roja francesa fins a l'any 1882. Tingué certa influència sobre la vida política francesa durant la presidència del general MacMahon.

Lluís d'Orleans va morir el 26 de juny del1896 a l'Hôtel des Réservoirs de Versalles als 81 anys.Extrait du registre d'état civil de Versailles (1896) : Acte 600 - D'Orléans duc de Nemours Louis Charles Philippe Raphaël - Du vendredi vingt-six juin 1896, onze heures du matin. Acte de décès de Louis Charles Philippe d'Orléans duc de Nemours, né à Paris, au Palais Royal, le vingt-cinq octobre 1814, fils de défunts Louis Philippe duc d'Orléans, depuis Roi des Français, et Marie Amélie Princesse des Deux-Siciles, Duchesse d'Orléans, depuis Reine des Français, veuf de son Altesse Royale la Princesse Victoire Auguste Antoinette, Duchesse de Saxe, Princesse de Saxe-Cobourg-Gotha, décédé aujourd'hui à une heure et demie du matin, en l'Hôtel des Réservoirs à Versailles, le dit défunt demeurant à Paris, avenue Kléber 9. Les témoins sont Adrien Marie Charles Camusat, Comte de Riancey, propriétaire, secrétaire des Commandements du défunt, âgé de cinquante-trois ans, demeurant à Paris, rue de Villejust 40, et Antoine Gaston Doyen, propriétaire, âgé de quarante-trois ans, demeurant à Asnières (Seine), rue des Couronnes 17. Lesquels après lecture faite et le décès constaté ont signé avec nous, Alphonse Bertrand, Adjoint au Maire, remplissant par délégation les fonctions d'officier public de l'État Civil. Archives départementales des Yvelines. Està enterrat a la capella reial de Dreux.

Referències

Categoria:Prínceps d'Orleans Categoria:Casa d'Orleans Categoria:Alumnes del Lycée Henri-IV Categoria:Nobles parisencs Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Morts a Versalles