Kazimir Severínovitx Malèvitx (en ucraïnès: Казими́р Севери́нович Мале́вич, Kazymyr Severynovytx Malèvytx) o Kazimir Severínovitx Malévitx (en rus: Казими́р Севери́нович Мале́вич) (a KíivЗапись о рождении в метрической книге римско-католического костёла св. Александра в Киеве, 1879 год // ЦГИАК Украины, ф. 1268, оп. 1, д. 26, л. 13об—14. o a un poble prop de Kíiv a la Gubèrnia de Kíiv, Ucraïna, Imperi Rus, - Leningrad, URSS, 15 de maig de 1935) va ser un teòric de l'art i pintor ucraïnès de l'Imperi Rus que va néixer a Ucraïna al si d'una família ucraïnesa d'arrels poloneses.
La seva obra escrita i pictòrica pionera va tenir una influència molt profunda en el desenvolupament de l'art abstracte del .Milner and Malevich 1996, p. X; Néret 2003, p. 7; Shatskikh and Schwartz, p. 84. En particular, Malèvitx va ser l'inspirador del moviment d'avantguarda ucraïnès i soviètic anomenat suprematisme. Aquest corrent, que forma part de l'abstracció geomètrica practicada igualment per Kandinski i Mondrian, es caracteritza per preconitzar l'ús exclusiu d'unes poques figures geomètriques i la limitació dels colors, arribant fins a la monocromia. Una de les seves obres més conegudes és el Quadrat negre (1915).
Biografia miniatura|La cavalleria roja carrega (1930-31). Oli sobre tela, 91 × 140 cm, Museu estatal rus, Sant Petersburg.
La majoria de fonts indiquen que Malèvitx va néixer a l'Imperi rus, a Ucraïna, al si d'una família ucraïnesa d'arrels poloneses (polonesos ètnics, instal·lats a Ucraïna com a mínim d'ençà el ),«Историк: 'В некоторых анкетах 1920-х годов в графе "национальность" Казимир Малевич писал: украинец'» («Història: A alguns formularis dels anys vint sota nacionalitat va posar ucraïnès» , entrevista d'Artur Rudzynskyi amb el crític i historiador d'art modern, Andrzej Turowski, professor a la Universitat de Borgonya, al diari Українська правда, 09 d'abril del 2009. (en rus) i que el seu pare era enginyer agrònom de professió. Tot i així, hi ha algunes teories que era belarús. Algunes fonts indiquen que va néixer i es va criar a un poble de Belarús, al raion de Kapyl (Капыльскі раён),"Казімір Малевіч нарэшце атрымаў беларускую “прапіску”" (Kazimir Malèvitx finalment ha rebut els seus "papers" belarussos) a Штотыдневiк «Голас Радзімы» (Diari "La veu del poble"), Núm. 27 (3053), dijous, 19 de juliol de 2007. (en belarús) i encara d'altres que va néixer a Kíev, fill d'un folklorista i etnògraf belarús, Sieviaryn Malèvitx."Беларус, які падмануў свет" , article d'Anastàsia Zeliankova al diari "Салiдарнасць" (Salidarnasts, i.e. Solidardnost), el 4 d'octubre del 2008. (en belarús) La seva herència cultural li va permetre dominar com a mínim tres idiomes: el polonès, l'ucraïnès i el rus.
Va començar els seus estudis d'art a Kíev (1895-1896) i a MoscouMalèvitx va rebre lliçons al Московское училище живописи, ваяния и зодчества - МУЖВЗ, Institut de pintura, escultura i arquitectura de Moscou (1904), i a l'estudi de Fiòdor Rerberg (Фёдор Иванович Рерберг, 1906 o 1905-1910) a Moscou. Del 1919 al 1922 va ensenyar i dirigir l'Escola d'art de Vítsebsk (a Belarús), i del 1928 al 1930 va ser professor a l'Institut d'art de Kíev,Київський художній інститут, avui Національна академія образотворчого мистецтва і архітектури - НАОМА, Acadèmia nacional d'arts plàstiques i arquitectura on va co-fundar el grup d'art UNOVIS, i va ensenyar també a Petrograd (1930). A Petrograd va ser un dels iniciadors de l'Institut estatal de cultura artística (GINKHUK) el 1922. Va publicar articles sobre teoria de l'art i els problemes de l'art contemporani a revistes de Khàrkiv (Nova generació) i Kíev (Avantguarda).
El 1927, va viatjar a Varsòvia i Berlín amb una exposició en solitari, i allí va entrar en contacte amb els artistes del Bauhaus. Музей в музее ("Un museu dins el museu"), a cura d'Irina Karàssik, Museu Estatal Rus de Sant Petersburg i Palace Editions, 1998, p 155. (en rus) Durant la seva estada va fer plans per quedar-se a l'oest, però va haver de tornar a l'URSS perquè el govern tenia la seva dona i els seus fills com a ostatges, instant-lo a tornar a través d'una carta oficial. Va deixar una important quantitat d'obres en dipòsit a Alemanya."Kasimir Malevich (1878-1935), per Milko A. García Torres. Recopilació de la col·lecció "Grandes pintores del siglo XX", Ed. Globus Comunicación S.A. y Ediciones Polígrafa S.A (pàgina en castellà). Quan va tornar, va ser encarcerat però un amic seu al govern va poder treure'l després d'unes quantes setmanes.Клуб К. Малевича (El Club de K. Malèvitx), pàgina en rus.
A partir d'aquest moment, pateix la repressió del règim, i torna a la figuració per força, ja que el règim es gira en contra de l'art avantguardista, recolzant només el realisme socialista ("l'art proletari" oficiós i ideològicament correcte) i comença a perseguir els artistes que no s'hi adapten (i alguns que sí que s'hi adapten). Comença l'estat del terror sota Stalin, que entra en plena força entre el 1933 i el 1937, arribant al seu apogeu l'any 1937. La seva obra va ser reprimida els anys 1930 i va romandre poc coneguda durant les dècades següents. Va malviure els últims anys de la seva vida. El seu funeral a Leningrad esdevingué "una demostració massiva, potser l'última de l'avantguarda artística a la Rússia soviètica, sota la solemne bandera del Quadrat negre"."Kasimir Malevich (1878-1935), per Milko A. García Torres. Recopilació de la col·lecció "Grandes pintores del siglo XX", Ed. Globus Comunicación S.A. y Ediciones Polígrafa S.A (pàgina en castellà, traducció de la viquipedista).
El suprematisme L'any 1915, Malèvitx va establir les bases del suprematisme, publicant el manifest Del cubisme al suprematisme. Alguns autors consideren que el suprematisme de Malèvitx arrela en la cultura tradicional d'Ucraïna.Kazimir MALEVICH: the Ukrainian roots of his avant-garde art Entre 1915 i 1916 va estar treballant amb altres artistes suprematistes en una cooperativa Skoptsí de pagesos i artesans a Verbovka, Ucraïna, i entre 1916 i 1917 va participar en exposicions del grup Sota de Diamants a Moscou, al costat d'artistes com Nathan Altman, David Burliuk i A. Ekster, entre d'altres. Els exemples més coneguts de la seva obra suprematista són el Quadrat negre (1915) i Blanc sobre blanc (1918). El 1918, Malèvitx va realitzar l'escenografia de Mystery-Bouffe, una obra de teatre socialista de Vladímir Maiakovski.
Malèvitx també es va interessar per la fotografia aèria i el món de l'aeronàutica, que el van portar a realitzar obra abstracta inspirada o derivada de vistes aèries.
Obres miniatura|Dona amb galledes (1912-13). Oli sobre tela, 80,3 x 80,3 cm, MoMA, Nova York. miniatura|L'esmolet (1912-13). Oli sobre tela, 79.5 x 79.5 cm, Galeria d'art de la Universitat Yale, Connecticut, EUA. miniatura|Un anglès a Moscou (1914). Oli sobre tela, 88 × 57 cm, Stedelijk Museum (Museu municipal d'art modern) d'Amsterdam.
Algunes de les seves obres més conegudes: Disseny de l'escenografia i el vestuari per a l'òpera avantguardista "transracional" de Krutxònykh, Victòria sobre el sol (1913), amb uns precursors del seu "Quadrat negre". Cercle negre (cercle negre sobre fons blanc, 1913) Quadrat vermell. Realisme pictòric d'una pagesa en dues dimensions (1915) Quadrat negre sobre fons blanc (1915) + tres altres versions amb el mateix nom Blanc sobre blanc (quadrat blanc sobre fons blanc, 1917) + altres versions Creu negra (anys 1920) La sèrie d'obres amb títol genèric de Suprematisme, Composició suprematista o similars, com ara: Suprematisme amb triangle blau i quadrat negre (1915) Pintura suprematista. Avió volant (1915) Pintura suprematista. Vuit rectangles rojos (1915) Suprematisme (Supremus Núm. 58. Groc i negre, 1916) Composició suprematista (1916), etc.
De les seves obres més figuratives, destaquen: L'esmolet (1912) i una sèrie d'altres obres que tenen un toc cubista. Un anglès a Moscou (1914), exemple de la transposició de "zaum" o "transracionalisme" de la poesia a la pintura. Dona amb galledes (1912-13) Llenyataire (1912-13) Segador (1930) La cavalleria roja carrega (1930-31) Sensació de perill (1931)
Notes
Referències
Bibliografia Malèvytx. Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya, 2006. L'home, l'aire, l'espai. Malevitx i els mestres russos de l'avantguarda. Palma: Centre de Cultura Sa Nostra, 1999. Malevich y el cine, a càrrec de Margarita Tupitsyn, amb texts de Kazimir Malévytx i Víktor Tupitsyn. Barcelona: Fundació "la Caixa" i Londres: Yale University Press, 2002. (en castellà) Український модернізм, 1910-1930 / Ukrainian Modernism: 1910-1930, a cura d'Anatolii Melnyk. Museu nacional d'art d'Ucraïna, Editorial Halereia, Khmelnitski, 2006, p. 208-211. (en ucraïnès i anglès) Музей в музее ("Un museu dins el museu"), a cura d'Irina Karàssik, Museu Estatal Rus de Sant Petersburg i Palace Editions, 1998, p 155. (en rus)
Vegeu també Avantguardisme Suprematisme
Enllaços externs
"Kasimir Malevich (1878-1935), per Milko A. García Torres. Recopilació de la col·lecció "Grandes pintores del siglo XX", Ed. Globus Comunicación S.A. y Ediciones Polígrafa S.A (pàgina en castellà). "Клуб К. Малевича" (El Club de K. Malèvitx), pàgina en rus. Moltes reproduccions de les seves obres.