Un mosaic hel·lenístic és el mosaic creat en en període, l'etapa després de la mort d'Alexandre el Gran fins a l'arribada de l'Imperi Romà. L'art del mosaic (musiu) era bastant popular a tota Grècia cap a l'any 400 aC, però més tard, en l'època hel·lenística, era ja universal. La ciutat d'Alexandria n'era el centre més actiu i innovador l'època helenística . Se'n van trobar als palaus de Demetri de Falerna i Ptolemeu IV, de finals del

L'escriptor i enciclopedista romà Plini el Vell (ca. 23-79), descriu al mosaísta Sos de Pèrgam com un gran artista que havia compost entre dos mosaics famosos, que han estat descoberts i es troben al museu Capitolí de Roma. En un, anomenat oikos asórakos (casa sense escombrar) es pot veure una escena quotidiana en el sòl de s'aprecien les deixalles d'un banquet. L'altre va pertànyer a la Vil·la Adriana de Tívoli i es diu mosaic dels coloms. Està compost amb tessel·les molt petites, amb seixanta per cm quadrat.

A Itàlia s'han trobat molts mosaics helenístics, els més antics en la ciutat de Pompeia (prop de Nàpols), entre les quals destaca el famós mosaic d'Alexandre el Gran que decorava la Casa del Faune, una de les més antigues i aristocràtiques de la ciutat.

Mosaic d'Alexandre el Gran miniatura|Representació d'Alexandre el Gran combatent contra el rei persa Darío III a la batalla d'Issos. Detall del mosaic de la casa del Faune de Pompeia. Se sap que aquest mosaic va ser una còpia d'un altre original de final del . És una veritable obra d'art, amb una mida excepcional de 5 per 2,70 metres sense comptar els adorns de la vora. La mida de les tessel·les és de 2 a 3 cm cadascuna i n'hi ha uns 1.500.000. L'obra ha arribat fins al en estat bastant satisfactori. Les pèrdues que es poden apreciar són degudes als desastres que va ocasionar el volcà Vesubi l'any 79 i els anteriors terratrèmols de l'any 63. Sembla que després d'aquests infortunis es van fer per aquell temps certes restauracions amb tessel més grans, sense ser massa fidels a l'obra original.

El mosaic es considera una còpia fidel d'una de les pintures més cèlebres de l'Antiguitat anomenada La batalla d'Alexandre amb Darío, obra del pintor Filoxen d'Eretria que la va executar entre els anys 319 i 297 aC. Se'n té documentació gràcies als textos de Plini el Vell. Es tracta de la transcendent batalla d'Issos a Cilícia (Àsia Menor), l'any 333 aC en què Alexandre el Gran va derrotar Darios III de Pèrsia.

En l'escena es veu Alexandre amb el cap descobert i armat de llança contra els soldats perses entre els quals s'estén l'alarma. Se'ls veu espantats, amb gesticulacions violentes, nerviosos i amb gran desordre en les files. En el sòl hi ha les armes trencades, els cavalls abatuts i alguns soldats ferits o morts. Els colors d'aquest mosaic són: blanc, groc, vermell i negre, amb diversos matisos.

Temes egipcis Entre els mosaics del període helenístic, els temes egipcis són els més abundants, amb paisatges, flora i fauna i assumptes del riu Nil. En aquest sentit, el més famós és l'anomenat mosaic Barberini, trobat a Palestrina (l'antiga ciutat anomenada Praeneste, molt a prop de Roma) i conservat al palau Barberini d'aquesta ciutat. Es va descobrir cap a l'any 1600 i decorava l'absis d'un dels temples del santuari manat refer pel general i polític romà, Luci Corneli Sul·la.

Vegeu també Mosaic Mosaic romà Mosaic d'Issos Tessel·lat

Referències

Bibliografia Dictionnaire des Antiquités romaines et grecques . Librairie de Firmin-Didot et Compagnie. París 1883 Art romà . Antonio García Bellido. Enciclopèdia clàssica C.S.I.C. Madrid 1979.

Hel·lenistic