El Llibre vermell de Montserrat és un còdex medieval de la Biblioteca de Montserrat, aplega un conjunt de textos adreçats als monjos i preveres encarregats de tenir cura dels nombrosos pelegrins que s'aplegaven a Montserrat. Mostra una iniciativa cultural destinada a cobrir les seves necessitats i dotar-los d'una atenció pastoral i religiosa. La seva part més notable és la que s'ocupa de la música i de la dansa que fan del Llibre vermell un testimoni únic de dansa religiosa a l'Europa de finals del segle XIV i un dels pilars conservats de la música medieval hispànica. Deu el seu nom al color de l'enquadernació posterior.
El còdex El Llibre vermell és un còdex de grans proporcions (423 x 310 mm), escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es troba la primera notació coreogràfica, que era encara molt rudimentària, de què hom té notícia al món. Inclou un recull de cants i danses dels pelegrins de procedències diverses que s'esbargien en vetlles diürnes i nocturnes a la plaça davant de l'església de Montserrat durant el segle XIV. Actualment es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número u del seu fons de manuscrits.John Stevens, Words and Music in the Middle Ages: Song, Narrative, Dance and Drama, 1050-1350, Cambridge Studies in Music, CUP Archive, 1986.
El llibre és format per un aplec de textos diversos amb una finalitat utilitària de cara a l'atenció i la formació, per la predicació i les homilies, del gran volum de pelegrins que convocava la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, fet que ha portat a suposar, que la majoria devien formar part de la biblioteca montserratina i que foren transcrits a una mena de manual per a ús pràctic.
Pel que fa al seu contingut musical, cal advertir que anteriorment ja s'havien fet reculls de notacions musicals de "danses", en el sentit de composicions musicals ballables, però encara sense cap indicació coreogràfica. N'és un exemple alguns documents de l'arxiu parroquial de Sant Joan de les Abadesses, on consten la lletra i notació musical, de quatre danses cultivades per trobadors: S'anc vos ame, Amors, merce no sia, Ara lausetz, lauset, lauset i Era.us preg.María del Carmen Gómez Muntané, La música medieval en España, Edition Reichenberger, 2001
Segons explica el mateix Llibre Vermell, la finalitat de recollir i ensenyar aquestes cançons i danses als pelegrins era que es poguessin entretenir sense pertorbar el recolliment dels que estaven pregant. Les danses propostes podien ser-ho per a substituir-ne d'altres profanes, no dignes de la santedat del lloc. Hi devia haver monjos o eclesiàstics que hi participaven, ja que la majoria del text és escrit en llatí i altrament la gent del poble no hauria pogut ni cantar ni corejar les lletres. Hi ha tres poemes en llengua vulgar: un goig escrit en català amb una mica d'influència provençal i dos poemes en català amb influència més forta del provençal.Pere Bohigas, Aportació a l'estudi de la literatura catalana. Recull de treballs d'alta divulgació o d'investigació sobre la llengua i la literatura catalanes amb especial atenció a Ramon Llull, a Ausiàs Marc, al teatre medieval i a Verdaguer., L'Abadia de Montserrat, 1982.
Datació i vicissituds El Llibre vermell va ser acabat de copiar cap a l'any 1399 i conté també fragments del . Malgrat que la col·lecció va ser copiada majoritàriament a la fi del , la major part de la música es creu que és anterior. Va ser enquadernat al amb una coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. Després de la visita del pare Jaume Villanueva de 1806, els monjos, probablement, deixaren en préstec per al seu estudi el Llibre vermell al marquès de Llió, que presidia l'Acadèmia de Bones Lletres. Gràcies a aquest fet, el còdex es va salvar de la destrucció i incendi de Montserrat per part de les tropes napoleòniques entre 1811 i 1812. La família del marquès, en el context de la represa del santuari i de l'abadia, restituí el llibre al monestir el setembre de 1885. En retornar-lo, era molt deteriorat i hi havien estat arrencats diversos folis. Entre ells els del virolai Rosa Plasent, soley de resplandors del qual havia donat notícia i publicat el pare Villanueva en la seva crònica de l'estada a Montserrat. Gràcies a això coneixem un cant que avui no és al còdex.
Altres fonts apunten que el seu retorn a la Biblioteca de Montserrat fou per un camí ben diferent. El corrent de la Renaixença i la percepció que Montserrat tenia com a símbol del catalanisme i del cristianisme alenaren la valoració del perdut Llibre vermell impulsada per personalitats com el canonge Jaume Collell. Fou ell mateix qui, el mes d'agost del 1885, tingué notícia de què el còdex donat per perdut era a Vic. I liderà la campanya per adquirir-lo i salvar-lo de ser transferit a l'estranger. El manuscrit fou adquirit, en bona part gràcies a l'aportació del bisbe de Vic Josep Morgades, i així arribava de nou a Montserrat a mans de l'abat Josep Deàs.
Contingut miniatura|Una pàgina del Llibre vermell de Montserrat, on es veu el Mariam Matrem Virginem.El còdex és integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i en forma de cants i danses religiosos, per als pelegrins que acudien de manera massiva al monestir a partir del . Originàriament, constava de 154 folis, dels quals en són desapareguts, aproximadament, 36. Forma una col·lecció única en el seu gènere conservada a Europa.Anglès, Higini «El "Libre Vermell" de Montserrat y los cantos y danzas sacros de los pelegrinos durante el siglo XIV». Anuario Musical, tom 10, 1955, pàg. 45.
El Llibre vermell està format per les següents parts: Fs. 1-21: Llibre dels miracles de la Mare de Déu, en llatí.* Fs. 21v-27:Cançoner montserratí, llatí i català.* Fs. 27v-29v:Breu tractat de confessió.* Fs. 30-31v:Concessió del jubileu de Santa Maria de la Porciúncula a Montserrat l'any 1397.* Fs. 31v-40v:Ystoria indulgentie sancte Marie de Angelis.* Fs. 40v-41:Privilegium pro indulgentiis impetrandis.* Fs. 41v-46v:Privilegis pontificis (1409-1430) concedits a Montserrat.* Fs. 47-56v:Recull de pregàries diverses, en llatí i en català.* Fs. 57-58:Articles de la sancta fe catholica.* Fs. 58-65v:Instrumenta spiritualia artis et norme vivendi S. Isidori. Fs. 65-67:Anselmus de deploratione virginitatis. Fs. 67-67v:Apologia de la fe cristiana, en llatí. Fs. 68-70:Sobre l'univers i lloances al seu creador, en català i en llatí.* Fs. 70v-72:Hores de la Mare de Déu, de la Passió, i oracions, en llatí i català.* Fs. 72-74v:Memoriale de mirabilibus et indulgentiis urbis Rome, escrit l'any 1382.* Fs. 75-76v:Salteri abreujat?, en llatí. Fs. 77-80:Brevis exhortatio ad sermocinandum, en llatí i en català.* Fs. 80-93v:Viridarium consolationis de viciis et virtutibus. Fs. 93v-118v:Opusculum de decem preceptis legis, de quatuordecim fidei articulis, et de septem ecclesie sacramentis. Fs. 119-119v:Vària montserratina, en llatí.* Fs. 120v-132v:Kalendarium sanctorum monachorum. F. 133:Nota sobre facultats dels penitenciers. Fs. 133v-134:Capítols de la confraria de Montserrat.* Fs. 134v-135:Indulgència plenària per als confrares de Montserrat, en llatí.* F. 135v:En blanc. Fs. 136-136v:Assí comensa lo libre appelat del peccador lo qual féu monsényer sent Agustí. Fs. 137-137v:Notes referents a l'església de Montserrat. Sembla que en els folis desapareguts hi havia altres textos, ja que en l'examen del còdex que fa Villanueva parla de l'existència d'altres cançons devotes i esquemes dels sermons i exhortacions que es feien als romers que pujaven al santuari.
El 2025 és previst l'edició del minuciós estudi inèdit sobre el Llibre vermell en què durant anys havia treballat Gregori Estrada, publicació lligada a la celebració del mil·lenari del cenobi.
El Cançoner Montserratí Els folis 21v.-27 recullen composicions musicals, totes d'autor anònim. Són una mostra de com cantar i ballar a en actes religiosos, era un costum medieval ben arrelat. Enfront de la seva desvirtuació, van reaccionar des d'antic jerarquies, sínodes i concilis. La finalitat d'aquest Cançoner motserratí es descriu en llatí al foli 22 del mateix manuscrit: "Perquè de vegades, quan els pelegrins vetllen a l'església de Santa Maria de Montserrat, volen cantar i ballar, i fins i tot durant el dia a la plaça, allà només han de cantar cançons honestes i devotes, per això algunes son indicades a dalt i a baix (del text). I s'ha d'utilitzar amb honestedat i moderació, per no molestar els qui perseveren en les seves oracions i contemplacions devotes, en les quals totes les persones que fan vigília han d'insistir en passar el temps junts i devotament".«Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus in quibus omnes vigilantes insistere debent pariter et devote vaccare.»
Les peces musicals tenen textos en llatí, en occità i en català, i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet) politextual, de manera que les diferents veus canten textos diferents alhora. Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses -peces d'un fort regust popular al costat d'altres que s'allunyen totalment d'aquest sabor- que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'època.
Aquestes peces foren copiades a finals del , probablement entre 1396 i 1399. Algunes es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova, tot i que altres semblen testimoniar dates de composició més antigues. Només dues de les deu peces estan recollides en altres fonts. Al , a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar,com ara els de Gregori Estrada,Codina, Daniel. Història de la música catalana, valenciana i Balear. IX, Barcelona: Edicions 62, p. 203. aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Ensemble Unicorn, Theatrum Instrumentorum, l'Osnabrück Jugend Chor, el Studio der Frühen Musik, dirigit per Thomas Binkley, Alla Francesca i la Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.
Peces i lletres del Cançoner Les peces de la col·lecció que ens han arribat són deu: tres cànons, dos cants polifònics i cinc danses:
O virgo splendens (Ho, Verge respandent) Cànon a 3 (fol. 21v-22). Antiphona dulcis armonia dulcissime virginis Marie de Monteserrato. Caça de duobus vel tribus: O Virgo splendens hic in monte celso Miraculis serrato fulgentibus ubique quem fideles conscendunt universi. Eya pietatis occulo placato cerne ligatos fune peccatorum ne infernorum ictibus graventur sed cum beatis tua prece vocentur.
Stella splendens (Estrella respandent). Dansa en forma de virelai a dues veus (fol. 22r). Sequitur alia cantilena ad trepudium rotundum: Stella splendens in monte ut solis radium miraculis serrato exaudi populum.
Concurrunt universi gaudentes populi divites et egeni grandes et parvuli ipsum ingrediuntur ut cernunt oculi et inde revertuntur gracijis repleti.
miniatura|585x585px|La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI durant l'enregistrament del Llibre Vermell de Montserrat sota la direcció de Jordi Savall.Principes et magnates extirpe regia saeculi potestates obtenta venia peccaminum proclamant tundentes pectora