La llarga història del cos de Mossos d'Esquadra, que es remunta a la seva fundació a principis del , ha passat per moltes vicissituds. En un principi les Esquadres de Catalunya només eren escamots per perseguir les últimes resistències austriacistes i els bandolers (quan no eren una mateixa cosa). Foren abolits el 1868 i restablerts el 1876. Durant els anys de la segona república estigueren sempre al costat de la Generalitat, motiu pel qual la dictadura franquista els va abolir altre cop el 1939. Més tard, però, el 1950 la Diputació de Barcelona va crear un cos similar plenament adscrit al règim. Posteriorment amb el retorn de la democràcia i la Generalitat els Mossos retornaren a les ordres de les institucions catalanes el 1980 i foren reconvertits en una policia democràtica de naturalesa civil que des del 1994 fins ara s'ha anat ampliant fins a esdevenir la policia integral de Catalunya.
Fundació
Els seus precedents es remunten al com a escamots locals armats amb la finalitat de mantenir l'ordre públic en substitució de la institució catalana del sometent i per perseguir els reductes de miquelets partidaris de l'arxiduc Carles. Amb la mort del seu avi Lluís XIV de França just al final de la guerra de successió les aspiracions de Felip V d'Espanya a la corona de França el feren entrar en guerra amb Lluís XV de França, el successor legítim; en aquest context la resistència dels austriacistes catalans que encara no havien entregat les armes es va fer forta a les muntanyes i boscos del país (per exemple el coronel Carrasclet). Per aquest motiu Francesco Pio di Savoia, el capità general de Catalunya va crear el 21 d'abril de 1719 les Escuadras de Paisanos (trad. Esquadres de Vilatans) a cadascun dels nous corregiments sota les ordres de cada corregidor.Hernàndez, 2003: p. 255-256 Cada esquadra corregimental s'organitzava en diversos escamots; de fet el batlle de Valls Pere Anton Veciana era simplement un dels caps. Quan la guerra amb França es va acabar amb la pau de la Haia totes les esquadres foren dissoltes el juliol del 1721, a excepció de les Cardona i Valls, que el capità general va voler mantenir i reorganitzar el 24 de desembre de 1721: llavors passaren a ser les Escuadras de Paisanos Armados.Història dels Mossos d'Esquadra al web de la policia catalana És per tant una de les forces de policia civil més antigues d'Europa.
Després d'uns anys de cap de l'escamot de Valls, Veciana va esdevenir el cap de tota l'esquadra el 1723, any en què les esquadres es van reorganitzar i ampliar amb més efectius, un comandament que seria refermat el 1729. El 1735 va renunciar-hi per motius d'edat i aleshores el capità general va traspassar-lo al seu fill Pere Màrtir Veciana, des de llavors el comandament del cos va recaure sempre hereditàriament en la família Veciana. A la mort de Pere Anton l'any següent hi havia escamots de les Esquadres de Paisans Armats a onze poblacions (les quals els havien de mantenir): Valls, Riudoms, Piera, l'Arboç, Solsona, Amer, Santa Coloma de Farners, Sant Celoni, Falset, Torres de Segre i Figueres (Alt Empordà). Cada destacament tenia entre 5 i 9 mossos i un caporal que el dirigia; en aquella època el cap del cos tenia un rang de coronel de l'exèrcit, mentre que els caporals mossos s'equiparaven als tinents. A finals del segle hi havia 126 homes al cos.
La funció més habitual d'aquest cos policial primigeni era bàsicament la neutralització de la delinqüència comuna local dels municipis on estaven desplegats i els pobles de l'entorn. Però el seu rol principal era la persecució dels contrabandistes i homes armats perillosos en general, a qui havien de requisar les armes utilitzades indegudament. Una tercera tasca que tenien encomanada era la persecució dels caçadors furtius de les terres senyorials i d'aquells que utilitzaven reclams prohibits. De manera menys important també es dedicaven al trasllat de detinguts cap a les ciutats i a evitar la prostitució i els jocs il·legals. A més a més també es té notícia que el 1876 feien d'escorta del president de la Sala del Crim de la Reial Audiència de Barcelona vestits de paisà.
Segle miniatura|Una formació de mossos passa revista el . El 27 de maig del 1817 el capità general Francisco Javier Castaños va aprovar el primer Reglament de les Esquadres de Catalunya, el qual en mostrava l'organització, els drets, els deures i els càstigs per desobeir o alçar la veu a un superior (que podien arribar a ser l'empresonament a l'Àfrica o 10 anys de treballs forçats). A mitjans de segle també es reglamenta l'uniforme que ja llavors incorporava el barret de copa, la jaqueta característica, les espardenyes de cinta blava i les manilles de cordó gruixut blanc.
L'any 1836 la família Veciana va renunciar al comandament de les Esquadres. Una de les actuacions més famoses de llavors va ser durant la Guerra dels Matiners, quan van afusellar el cap carlí i sacerdot Benet Tristany el 1847.Jordi MATA : "La guerra dels Matiners"; Sàpiens; Sàpiens Publicacions; número 110; novembre 2011; ISSN 1695-2014; p. 34-37
Però el fet més important d'aquella època convulsa fou l'abolició del cos el 1868 per part del general Prim, liberal que provava de reformar l'estat, a causa fonamentalment de l'adscripció monàrquica del cos i del fet que els mossos fossin fidels als municipis i les diputacions que els pagaven el sou. Havien de ser substituïts per la nova Guàrdia Civil.
Vuit anys després, amb la restauració borbònica, Catalunya va retornar a la situació anterior però no el cos. Les diputacions de Lleida, Girona i Tarragona no volien fer-se càrrec del seu manteniment, així que només es va restaurar la seva presència a la diputació de Barcelona. 182 mossos, 18 sotscaporals i 8 caporals foren instal·lats als municipis de la Garriga, la Granada, Monistrol de Montserrat, Sallent, Torelló i Sant Cugat del Vallès. A Barcelona hi havia el cap del cos i un petit destacament. En aquesta darrera ciutat tenien certa mala fama per la duresa amb què havien carregat contra els obrers, en uns temps de dures condicions de vida i manca de protecció social.
Primer terç del segle XX A principis del nou segle, el 1903, les poblacions que tenien un destacament eren Barcelona, Torelló, Gironella, la Garriga, Monistrol de Montserrat, Sant Quintí de Mediona i Sant Cugat. El cap del cos era un comandant, que tenia a les seves ordres 7 caporals, 25 sotscaporals i 204 mossos.
Després de la Guerra de Successió, no va ser fins al 1914 que es va fundar la primera institució governamental que volia recuperar la unitat territorial del Principat i materialitzar les seves tradicionals aspiracions d'autogovernar-se: la Mancomunitat de Catalunya, formada de la unitat de les quatre diputacions provincials. Era doncs la Mancomunitat qui mantenia les Esquadres, però en canvi ni en tenia el comandament que requeia als funcionaris centrals de la capitania general de Catalunya i del govern civil de Barcelona. Per aquest motiu diversos diputats catalans van demanar la supressió del cos. El 1923, però, es va imposar la dictadura de Primo de Rivera, la qual va abolir la Mancomunitat i va perseguir el catalanisme. El dictador (que havia estat capità general de Catalunya) va mantenir el cos.
L'uniforme del cos es va mantenir a grans trets, però seguint els corrents europeus es va canviar el barret de copa i les espardenyes per la gorra de plat i les còmodes sabates. Aquestes peces antigues es reservaren només per a les ocasions de gala. Pel que fa a les divises es mantenien les mateixes de l'exèrcit.
Reforma de 1930 El 1930, poc abans de la proclamació de la república, el cos fou reorganitzat en tres esquadres localitzats en tres seus: la de Sallent, la de la Garriga i la de Piera, cadascuna de les quals en mans d'un capità-caporal i que cobria àmpliament les comarques del voltant. El cap del cos havia de ser un comandant, assistit per un tinent. La intenció principal dels canvis, però, era la de rellevar aquests comandaments, ja que durant la dictadura els que hi havia havien estat addictes al règim i havien utilitzat el cos en activitats polítiques. El procediment per designar-los consistia en el fet que la Diputació de Barcelona presentava diverses ternes de noms entre les quals havia d'elegir el ministre de la Guerra.Escofet, 1973: p. 36-43 Foren nomenats com a nous caps d'esquadra els capitans Frederic Escofet, i Bartomeu Muntané.
Però el cap va seguir sent encara un temps més el comandant Ignasi de Bufalà. Precisament aquest va voler continuar amb les pràctiques de vigilància de sospitosos per motius polítics (contràries al reglament vigent del cos) i aquest fou motiu d'enfrontament amb Escofet, que va informar-ne el president de la Diputació Joan Maluquer.
Escofet va descriure el cos de l'inici de la dècada de 1930 en aquestes paraules:
L'època republicana: 1931-1939 miniatura|135 px|Mlt. Hble. Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya (1931-1933). El cos republicà fou i va representar uns valors completament republicans i catalanistes des d'un primer moment.
Quan el 14 d'abril del 1931 es proclama la república a Barcelona el cap del cos, el comandant Bufalà, es va dirigir a la capitania general sense donar cap instrucció als Mossos d'Esquadra tot i que era responsabilitat d'aquest cos la vigilància del palau de la Diputació des d'on s'estava fent la proclamació de Macià (que des de llavors esdevindria el Palau de la Generalitat). Fou el capità Frederic Escofet, cap de l'esquadra de la Garriga, qui en arribar a la seu del cap del cos i trobar-la buida va assumir el comandament accidental i, tot seguit, es presentà davant del president Francesc Macià per posar els mossos a les seves ordres. Macià va destituir Bufalà i el seu ajudant tot confirmant Escofet com a cap accidental.Escofet, 1973: p. 47-53 Poc després es va procedir a omplir les diverses vacants del comandament: com a cap es va nomenar el comandant Enric Pérez Farràs (com a ajudant seu el tinent asturià Cabeza), i com a cap de l'esquadra de Sallent (fugit amb la proclamació) el capità Francesc López Gatell.
Amb Lluís Companys com a nou president, els Mossos d'Esquadra es van mantenir fidels a la Generalitat durant els Fets d'Octubre del 1934, quan aquest va intentar establir de facto una república federal i fer caure el govern de dretes de Madrid, que virava cap a una tendència feixistitzant. El cop, però, estava mal organitzat i l'exèrcit espanyol va aconseguir aturar-lo. Els mossos foren desarmats i els seus caps empresonats. Se'n posaren uns de nous al capdavant dels quals hi havia el capità Lizcano de la Rosa,Escofet, 1973: p. 162 que dretanitzaren el cos fins que la victòria de les esquerres i del catalanisme a les eleccions del 1936 va permetre la restauració de la Generalitat.
El 18 de juliol d'aquell any, però, una revolta militar reaccionària va iniciar la Guerra Civil. L'endemà els Mossos d'Esquadra juntament amb la Guàrdia d'Assalt i, després, la Guàrdia Civil, van vèncer els revoltats durant la batalla de Barcelona, amb un paper molt destacat per part del Comissari General d'Ordre Públic Frederic Escofet. Durant la Guerra Civil el cos va passar de tenir uns 300 mossos al principi a 1000.
El bàndol republicà, però, no va poder guanyar el bàndol franquista que comptava amb l'ajut i la implicació de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. El 31 de gener de 1939 els últims mossos van travessar la frontera camí de l'exili. Molts altres van morir als camps de concentració. Finalment el cos fou abolit per la dictadura de Franco.
Projecte de reforma