La pruïja o el prurit, comunament anomenada picor, rabior o gratera (a partir del mot llatí "prurico", amb el mateix significat), és una sensació cutània de formigueig subjectiu, freqüent i peculiar: una “irritació incòmoda de la pell que comporta un desig de gratar-ne la part en qüestió” (Darier). Pot ocórrer a qualsevol part del cos, de manera concreta o generalitzada, en diferents intensitats, a qualsevol hora del dia i a qualsevol edat (tot i que és més probable en persones grans, perquè tendeixen a tenir la pell més seca, la qual cosa agreuja aquest malestar). No s'ha de confondre amb els prurígens, que presenten lesions a la pell a més de la pruïja.
Pot ser considerada una forma lleu de dolor, perquè la informació d'ambdues experiències sensorials és transmesa pel mateix feix de nervis i tracte espinotalàmic. A més, en les ferides cicatritzades, el dolor es transforma en pruïja al llarg d'un procés progressiu paral·lel amb la millora, a causa de l'abundància de mastòcits en les ferides.
La pruïja no és una malaltia, sinó un símptoma; per la qual cosa requereix un diagnòstic etiològic per a detectar l'enfocament terapèutic adient. Pot tractar-se d'una manifestació isolada (irritació, al·lèrgia o per una causa psicògena) o es pot acompanyar de malalties i d'altres processos cutanis. No sempre es pot saber quina causa l'indueix, però sol dependre dels estímuls desencadenants, de l'estat de les terminacions i de les vies nervioses on es capten aquests estímuls, i de la capacitat de percepció dels centres talamocorticals corresponents.
Causes miniatura|Manifestació de varicel·la, infecció causant de prurit
Infeccions Larva migrant cutània: erupció dèrmica de caràcter lineal i serpiginós (que es cura per una banda i s'estén per l'altra de manera serpentejant), produïda per larves de cucs nematelmints. Poll del cabell: la picor en el cuir cabellut, el coll i les orelles és un dels principals símptomes d'existència de polls al cabell. El poll s'alimenta de la sang que es troba en el cuir cabellut, de manera que el prurit que experimenta la persona en presència d'aquests es tracta d'una reacció al·lèrgica a la picada de l'insecte. Herpes: infecció causada per un virus herpes simple (VHS). Pot ser bucal, provocant llagues al voltant de la boca o a la cara, o genital, amb afectacions als genitals, les natges o l'àrea de l'anus. Picades d'insecte, com ara mosquits o aràcnids. Quan l'insecte pica, injecta verí o líquid corporal, el qual provoca una reacció cutània local que es tradueix en envermelliment o inflamació, elements que produeixen picor. Sarna: el prurit, que apareix aproximadament un mes després de la infestació per part de l'àcar Sarcoptes scabiei, que provoca la malaltia, és el principal símptoma d'aquesta. Inicialment, es manifesta a la zona on es localitzen els túnels subcutanis elaborats pel paràsit i posteriorment es generalitza. Augmenta d'intensitat durant la nit o en moure la roba de llit, ja que l'àcar presenta una major activitat amb la calor. Varicel·la: es caracteritza per l'aparició de febre i una erupció cutània principalment de la cara i el tronc corporal, la qual provoca prurit. Dermatitis per cercàries, o prurit del nedador: l'erupció cutània és produïda per les cercàries, paràsits que penetren en la pell provocant una reacció al·lèrgica, la qual deriva en una dermatitis que normalment va acompanyada de picor. Tungiosi: malaltia parasitària de la pell causada per la penetració de la puça de sorra femella (Tunga penetrans) a la pell de l'hoste.
Ambient i al·lèrgies Reacció al·lèrgica en contacte amb substàncies químiques específiques, com ara urushiol, derivat de l'heura verinosa o el roure verinós, o el Bàlsam del Perú. Fotodermatitis: la pell reacciona de forma anòmala davant la radiació ultravioleta; la llum danya la superfície cutània mitjançant la creació de radicals lliures, de manera que les pells més sensibles a l'aparició d'aquestes substàncies activen una reacció al·lèrgica com a resposta immunitària. Donat que es tracta d'una activació no adequada, es produeixen lesions cutànies que produeixen una intensa irritació associada al prurit. Urticària: el prurit que caracteritza la urticària és el resultat de l'alliberament d'histamina a la dermis, una de les diverses substàncies vasoactives que provoquen l'aparició de la malaltia. miniatura|Manifestació de dermatitis atòpica en braç, possible causa de prurit
Malalties de la pell Caspa: la descamació excessiva del cuir cabellut es troba associada al prurit.
Afeccions de la pell (psoriasi, èczema, dermatitis seborreica, peu d'atleta i hidradenitis supurativa).
Dermatitis atòpica: es caracteritza per lesions d'èczema que apareixen en aquesta. En infants amb dermatitis atòpica, l'èczema acostuma a produir-se a la cara, el cuir cabellut, el tronc, braços extensors i cames. Xerosi (pell seca): la picor a causa de pell seca, coneguda també com a xerosi o èczema asteatòtic, s'acostuma a trobar present en la part baixa de la regió anterolateral de les cames, tot i que també se’n pot trobar a zones com l'esquena, el flanc, l'abdomen i la cintura.
Altres malalties Diabetis melitus: alteració metabòlica caracteritzada per la presència d'una hiperglucèmia crònica, acompanyada d'alteracions en el metabolisme dels hidrats de carbonis, les proteïnes i els lípids. Hiperparatiroïdisme: (primari) entitat clínica que es caracteritza per la producció autònoma de parathormona (PTH), la qual cosa suposa una hipercalcèmia o calci sèric normal-alt. Icterícia i colèstasi (bilirrubina): una de les manifestacions clíniques de la colèstasi és la icterícia i un prurit intens, relacionat amb la retenció de sals biliars. Quan aquest és molt agreujat, pot anar acompanyat de hiperpigmentació i un engruiximent de la pell degut a l'acció del rascat. Malignitat o càncer intern, com ara limfomes o malaltia de Hodgkin Policitèmia: a causa de la sobre-quantitat de glòbuls vermells en sang que implica la policitèmia, aquesta és molt espessa i no pot fluir de manera normal pels vasos sanguinis, provocant prurit, d'entre altres símptomes, que es veu especialment agreujat després d'un bany amb aigua calenta. Malaltia psiquiàtrica ("picor psicogènica", tal com s'observa en el deliri de parasitosi): la creència falsa de la persona que petits insectes o àcars habiten dins la pell o el cos de la persona que pateix del deliri, provoquen una sensació de picor o irritació en el pacient. Malaltia de la tiroide: l'hipertiroïdisme és la causa més freqüent de prurit endocrí. En l'hipotiroïdisme, la picor s'associa a la sequedat de la pell que aquest provoca. Urèmia, provoca prurit urèmic. Trastorn del funcionament renal que es produeix quan els ronyons no poden eliminar correctament la urea del cos, de manera que les restes d'orina s'acumulen en sang. miniatura|Vista lateral d'abdomen amb prurigen gestacional, possible causa de prurit
En relació amb l'embaràs Herpes gestacional: la manifestació clínica més comú de l'herpes gestacional són plaques d'urticària que provoquen una intensa sensació de picor. En un inici, es troben localitzades en el tronc o regió umbilical, i es desenvolupen cap als palmells de les mans, les plantes dels peus, la cara i la mucosa oral. Colèstasi de l'embaràs: pot presentar prurit en l'últim trimestre de gestació. La picor que ocasiona, i la conseqüent rascada, poden causar excoriacions cutànies o canvis prurigo-nodulars a les extremitats. Dermatosis específiques de l'embaràs: herpes gestationis, erupció polimorfa de l'embaràs, prurigen gestacional i foliculitis de l'embaràs.
Mecanismes La raó evolutiva de gratar-nos en presència d'un estímul pruriginós és perquè permetia eliminar amenaces parasitàries i altres irritants com al·lèrgens i espines. S'encomana de la mateixa forma que els badalls, en tant que garanteix la supervivència de les persones físicament properes en el moment de picor. La picor no només té dimensions aversives, sinó que també té un component hedònic, que pot ser un factor clau per a la gratada compulsiva.
La picor s'ha classificat en funció de si pot originar-se al sistema nerviós perifèric (dèrmic o neuropàtic) o al sistema nerviós central (neuropàtic, neurogènic o psicogènic). Quan no hi ha cap causa identificable, es coneix com a pruïja essencial. La picor cutània, també coneguda com pruïja pruritoceptiva, es deu a la inflamació de la pell. La picor neuropàtica és causada per una picor que sorgeix a qualsevol lloc de la via nerviosa aferent a causa del dany del sistema nerviós. Se sol observar en neuràlgies herpètiques, esclerosi múltiple i tumors cerebrals. La picor neurogènica s'origina de forma centralitzada sense evidències de patologia neuronal, tal com es veu a la colèstasi. Per acabar, la picor psicogènica es veu en estats delirants, com la parasitofòbia.
Quan algun estímul entra en contacte amb la pell, les terminacions nervioses lliures de l'epidermis, la capa més externa de la nostra pell, transmeten aquesta informació per mitjà de missatges elèctrics i químics passant per l'espina dorsal fins al cervell. Diferents estímuls activen diferents vies neurals i causen diferents sensacions al nostre cervell. Hi ha un circuit específic per la picor, i la resposta única i universal al prurit és rascar-se.
La neurobiologia de la picor i les seves vies neuronals, interactuen amb el dolor i estan relacionades amb el processament central de la picor.Rascar-nos genera una senyal de mal lleu que quan arriba al cervell emmascara i anul·la la senyal de la picor, raó per la qual un cop, una punxada o una pressió molt forta també causa alleujament. Existeix una àmplia superposició de sistemes receptors entre el dolor i la picor, inclosos els receptors activats per proteasa (PARs) i el receptor potencial transitori del receptor vaniloide tipus 1 (TRPV1), a part de receptors d'histamina H1.
Una de les substàncies químiques que proporciona alleujament és el neurotransmissor serotonina. Aquesta, però, també facilita la reactivació de la senyal de la picor, de manera que augmenta exponencialment el que es coneix com a cicle de picor-rascat ("itch-scratch cycle").
La via de la picor que conforma els mecanismes neurals es podria dividir en tres etapes: els nervis primaris aferents, l'espina dorsal i el cervell.
Mecanismes neurals de la picor Els pruritògens són substàncies que estimulen les fibres C mediades per la picor. Aquestes fibres no mielinitzades són fibres de velocitat de conducció lenta (mitjana de 0,5 m/s) amb terminals extenses. Aquestes fibres innerven a la banya dorsal de la medul·la espinal a través del tracte espinotalàmic lateral cap al tàlem i, finalment, a l'escorça somatosensorial. Aleshores, el cervell interpreta la sensació de picor. miniatura|396x396px|Via neural del prurit miniatura|433x433px|Parts del tàlem
Nervis primaris aferents Hi ha dues teories per explicar el processament sensorial pruriceptiu al sistema nerviós: la Teoria de l'Especificitat i la Teoria del Patró.
La teoria de l'especificitat de la picor estableix que hi ha subtipus específics de fibres nervioses sensorials i neurones de la medul·la espinal que són responsables de transmetre informació sensorial específica de la picor al sistema nerviós central. La teoria dels patrons, en canvi, postula que la sensació de picor es codifica a través de l'activació de molts receptors sensorials i neurones de la medul·la espinal i que el patró col·lectiu d'activitat neuronal determina la sensació final. Per tant, el patró d'activació determina si s'experimenta picor, dolor o tacte no nociu. Actualment se segueix més la teoria de l'especificitat que no pas la de patrons, però encara no s'ha arribat a un consens científic.