Anna Louise Strong (Friend (Nebraska), 24 de novembre del 1885 - Pequín, 29 de març del 1970) fou una escriptora, periodista i activista del segle XX coneguda sobretot per la divulgació i suport que en va fer dels moviments comunistes de la Unió Soviètica i de la República Popular de la Xina.
Biografia Primers anys Strong va néixer el 24 de novembre del 1885 a Friend, Nebraska. El seu pare, en Sydney Dix Strong, va ser un ministre protestant a l'església congregacional, dins del grup intel·lectual protestant del Social Gospel. Va participar activament en la tasca missionera. Fou una noia especialment brillant; va estudiar la primària i la secundària, posteriorment estudià llengües a Europa.
Primer va estudiar al Pennsylvania's Bryn Mawr College del 1903 fins al 1904, aleshores es va graduar a l'Oberlin College d'Ohio on temps més tard va exposar moltes vegades. El 1908, a l'edat de 23 anys, va acabar la seva educació i va rebre el doctorat per la Universitat de Chicago amb una tesi que va ser publicada posteriorment com The Social Psychology of Prayer. Com a defensora pel benestar dels nens per l'Oficina d'Educació dels EAU va organitzar una exposició que la va fer exhibir arreu dels EUA i fins i tot a l'estranger. Quan la portà a Seattle el maig del 1914, va atreure més de 6.000 persones, acabant la seva estança amb una audiència de 40.000 persones el 31 de maig. En aquell moment, Strong encara estava convençuda que els problemes en l'estructura dels acords era la responsable de la pobresa i problemes semblants. Amb aquestes idees progressistes va ser que amb 30 anys es traslladés a viure amb el seu pare, que en aquell moment residia a Seattle com a pastor de la Queen Anne Congregational Church. Allà afavorí el debat polític en favor del proletariat i la causa progressista.
Strong va ser una entusiasta del muntanyisme. Va organitzar colònies d'estiu cooperatives a les cascades. També va dirigir grups excursionistes que pujaven el mont Rainier.
Carrera política Quan Strong es va presentar pel Consell Escolar de Seattle el 1916 va guanyar, gràcies al suport d'organitzacions de dones, un treball organitzat i a la seva reputació com experta en temes de benestar infantil, convertint-se en l'única dona en el consell. Ella deia que les escoles de l'estat havien d'oferir programes de serveis socials per aquells nens de classes no-privilegiades, fent la funció les escoles de centres de la comunitat. Tot i el que ella preconitzava poc podia fer: els altres membres discutien de temes banals. Començà a desviar les seves inquietuds. Just l'any de la seva elecció es va produir la massacre d'Everett. Strong va ser contractada com corresponsal independent pel New York Evening Post per informar sobre el sagnant conflicte entre els IWW (Industrial Workers of the World) i els vigilants a sou contractats pels propietaris dels molins d'Everett per foragitar els IWW de la ciutat. De primeres una observadora imparcial, es va decantar ràpidament a favor dels treballadors i es va convertir en una apassionada portaveu dels drets dels treballadors. miniatura|Everett Funeral El suport de Strong a les causes d'esquerres va provocar el seu distanciament respecte als seus col·legues del consell. Es va oposar a la guerra com a pacifista; quan els Estats Units entraren en guerra el 1917, es va pronunciar en contra del servei militar obligatori. Per una banda, els clubs de dones es van unir a ella per oposar-se a l'entrenament militar a les escoles, mentre que els altres la titllaven de poc patriota (molts d'ells veterans de la guerra Hispano-Americana).
La postura pacífica dels Wobblies va portar a arrestos massius a l'oficina de Seattle, on Louise Olivereau enviava circulars als reclutes demanant-los que es declaressin objectors de consciència. El 1918 Olivereau va ser ajudada per Strong, però va ser condemnada pel jutjat i enviada a la presó. Els seus companys al consell van emprendre una campanya per treure-la del consell, cosa que van aconseguir per un estret marge. Llavors ella els va respondre que estava d'acord, però qui l'havia de succeir havia de ser una dona. Els seus col·legues acceptaren, però deixarien ben clar que hauria de ser una dona patriòtica del corrent dominant i amb fills en alguna escola. Escolliren a n'Evangeline C. Harper.
Carrera periodística Strong es va convertir en reportera lliure associada amb el diari dels treballadors de la ciutat, el The Union Record, escrivint contundents articles a favor del proletariat i promovent el nou govern Soviètic. El febrer de 1919, dos dies abans de la vaga general de Seattle del 1919, va proclamar en el seu famós editorial:"We are undertaking the most tremendous move ever made by labor in this country, a move which will lead — NO ONE KNOWS WHERE!"(no estem prenent seriosament el més gran moviment fet en la història d'aquest país per la classe treballadora, un moviment que ens portarà no sap qui on). La vaga va paralitzar durant quatre dies i va acabar tal com va començar, pacíficament i amb els seus objectius sense concretar.
Strong, va fer cas dels consells del seu amic, Lincoln Steffens i el 1921 viatjà fins a Rússia i Polònia com corresponsal per la American Friends Service Committee. El propòsit era proporcionar el primer informe estranger sobre la fam del Volga. Un any després va ser nomenada la corresponsal a Moscou pel International News Service. Strong va realitzar moltes observacions a Europa, que posteriorment la van inspirar a escriure. Alguns dels seus treballs inclouen: The first time in history (prefaci de Lev Trotski) (1924), i Children of revolution (1925). Al cap de passar bastants anys en la regió, va esdevenir una animadora entusiasta del socialisme en la recent formada Unió Soviètica. El 1925, durant l'era de la Nova Política Econòmica a l'URSS, va tornar als EUA, per despertar l'interès en els empresaris per invertir a la Unió Soviètica. Durant aquest temps, Strong va donar un gran nombre de conferències i va ser ben coneguda com a autoritat en "softe news" sobre l'URSS. Al final de la dècada dels 20, Anna viatja a la Xina i d'altres indrets d'Àsia. Allà coneix a Soong Ching-ling i en Zhou Enlai. Va deixar dos llibres d'aquests viatges: China's Millions (1928) i Red Star in Samarkand (1928). El 1930 torna a Moscou i publica en el primer diari en anglès de la ciutat. Es va convertir en una destacada escriptora. Allà es va casar amb un oficial soviètic que era socialista, de nom Joel Shubin el 1932. Shubin era un home dedicat de manera apassionada al seu treball; per això no es van veure massa fins a la mort d'ell el 1942.
Mentre va viure a la Unió Soviètica es va sentir admirada pel seu govern i publicà llibres plens de lloances: The Revolutionary Struggles from 1927 to 1935 (1935), I Change Worlds: the Remaking of an American (1935), This Soviet World (1936), i The Soviet Constitution (1937).
El 1936 se'n torna als EUA. Es mostra molt decebuda pels esdeveniments a l'URSS (Les Grans purgues). Va continuar escrivint per diaris i publicacions: The Atlantic Monthly, Harper's, The Nation and Asia. Visita Espanya i escriu Spain in arms (1937), també una visita a la Xina en resulta One Fifth of Mankind (1938). El 1940 publica My Native Land. Altres llibres inclouen The Soviets expected it (1941); la novel·la Wild River (1943) que ocorre a Rússia, Peoples of the URSS (1944), I saw the new Poland (1946)(basat en les seves experiencies a Polònia com reportera acompanyant de l'exèrcit vermell) i tres llibres sobre els inicis del Partit Comunista de la Xina. Durant la seva estada a l'URSS es va entrevistar amb Stalin, Molotov i molts altres oficials així com va parlar amb els treballadors, els grangers els pagesos...
Durant la Segona Guerra Mundial Strong va seguir l'exèrcit roig per on passava (Varsòvia, Lódz...). Va ser arrestada el 1949 a Moscou per les seves simpaties amb el règim comunista xinès. Hi tornà el 1959, però va fixar la seva residència a la Xina fins a la seva mort.
En part per la por a perdre el seu passaport va tornar als EUA, per després viure permanentment a la Xina. Va publicar el llibre Letter from China. Durant aquesta època va mantenir una estreta amistat amb en Zhou Enlai i es va portar força bé amb en Mao Zedong. Va viure en a l'antiga ambaixada italiana, reconvertida en apartaments pels "amics estrangers" més importants.
Mort i llegat Strong ha provocat un gran impacte en molts comunistes, sobretot en els seguidors del Marxisme-Leninisme descendent de la tradició Maoista.Degut als seus escrits sobre la vida i la societat en països com a l'URSS i la Xina, ha donat a molts comunistes una idea clara sobre com una hauria de ser societat basada en les seves idees. Molts després d'ella, han reconegut que Strong va aconseguir desmentir un gran nombre de les mentides sobre la URRS i la Xina esteses pels capitalistes i altres anticomunistes.
Treballs publicats Obres de Ficció
(one-act play)
(poems, by Anise) (novel, set in Ukraine) (poems, by Anise)
Tractats de religió i treball social
(co-author with Sydney Strong, her father)
Reportatges i documentals de viatges
(with preface by Leon Trotsky)
Children Pioneers Pioneer: The Children's Colony on the Volga Is the Soviet Union turning from world brotherhood to imperialism? Man's New Crusade The Thought of Mao Tse-Tung
Vegeu també Agnes Smedley Edgar Snow Mikhail Borodin Rewi Alley
Enllaços externs Anna Louise Strong Internet Archive, Marxists Internet Archive. Retrieved March 24, 2010. Anna Louise Strong (1885-1970), HistoryLink. Retrieved March 24, 2010. Finding Aid to the Anna Louis Strong Papers , University of Washington. Retrieved March 24, 2010.
Categoria:Pacifistes estatunidencs Categoria:Periodistes estatunidencs Categoria:Artistes de Nebraska Categoria:Alumnes de la Universitat de Chicago Categoria:Alumnes de l'Oberlin College Categoria:Alumnes del Bryn Mawr College Categoria:Morts a Pequín Categoria:Sindicalistes estatunidencs Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XIX