miniatura|Pintura a la cova de Doushe a Lorstan, Iran 8000 aC representant un cavall i el seu genet Les curses de cavalls són un esport eqüestre de competició, que normalment inclou dos o més cavalls muntats per jockeys,o de vegades conduïts sense genets, a una distància determinada. És un dels esports més antics de tots, ja que la seva premissa bàsica (identificar quin de dos o més cavalls és el més ràpid en un recorregut o distància fixada) no ha canviat des de l'antiguitat clàssica.
Les curses de cavalls varien molt en format, i molts països han desenvolupat les seves pròpies tradicions particulars al voltant de l'esport. Les variacions inclouen restringir les carreres a races particulars, córrer per sobre d'obstacles (camp a través), córrer a diferents distàncies (normalment una milla, quart de milla, milla i octau, milla i 16è), córrer per diferents superfícies de pista i córrer a diferents marxes
Tot i que, de vegades, els cavalls es cavalquen exclusivament per practicar esport, una part important des seu interès públic i la importància econòmica de les curses de cavalls es troba en el jocs d'aposta vinculats. Les apostes són una activitat que el 2008 va generar un mercat mundial per valor d'uns 115.000 milions de dòlars als USA. Moltes persones utilitzen un hàndicap que assigna avantatges a través de compensacions entre diferents competidors sobre la base de actuacions anteriors, de manera que s'igualin les seves possibilitats de victòria.
Història Les curses de cavalls tenen una llarga i distingida història i s'han practicat en civilitzacions de tot el món des de temps remots. Els registres arqueològics indiquen que les curses de cavalls es van produir a l'antiga Grècia, a l'antiga Roma, a Babilònia, a Síria i a Egipte. També van tenir un paper important en el mite i la llegenda, com ara la competició entre els cavalls del déu Odín i el gegant Hrungnir de la mitologia nòrdica. Però el fet més rellevant és que la hípica ha tingut una funció primordial en ls difusió de la cultura i el llenguatge entre diferents èpoques i civilitzacions.
Antiga Grècia miniatura|Auriga grec. Baix relleu de l'últim quart del segle vi aC procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul. miniatura|Cursa de cavalls en una terrissa negra hidria de l'Attica, ca. 510 aC Als Jocs Olímpics de l'Antiguitat, així com als altres Jocs panhel·lènics comptaven amb curses de carros. El recorregut en si estava dividit al llarg del seu eix per una partició de pedra o fusta, anomenada embolon, en què corrien els cavalls i els carros. Es recorria una distància de 4 estadis (769 m) a cada circuit. Hi havia diferents tipus de curses de cavalls que se celebraven a l'hipòdrom d'Olympia: els keles (grec: κέλης), una cursa amb un genet adult (648 aC en endavant); els kalpe (trot), o cursa per a eugues (496 aC en endavant); i una cursa de poltres (256 aC en endavant). Es feien servir dispositius mecànics, com ara portes (ὕσπληγγες hyspleges), que s'obrien cap a baix totes alhora per mitjà d'un automatisme permetien la sortida dels carros en igualtat de condicions.
Les curses de carros tenen els seus orígens en la manera bèl·lica dels aqueus. Cronològicament es distingeixen diferents tipus: carreres amb quatre cavalls tethrippon, grec: τέθριππον (680 aC en endavant); lapene, un carro tirat per dues mules (500 aC en endavant); (synoris, grec: συνωρὶς), un carro tirat per un parell de cavalls (408 aC en endavant); el tethrippon,per a poltres (384 aC en endavant); i el synoris, per a poltres (268 aC en endavant).
Les curses de carros es va afegir per primera vegada als Jocs Olímpics el 680 aC. El geògraf Pausànies ens els ha informat en la seva Descripció de Grècia: Les curses començaven amb una processó dins l'hipòdrom, on un herald recitava els noms dels genets coneguts com aurigues i dels seus amos. Els participants eren elegits per la seva lleugeresa i alçada, de manera que normalment es tractava d'adolescents. Anaven vestits amb una peça anomenada xystis, la qual arribava fins als turmells i estava subjectada per sobre de la cintura amb una simple corretja.
Antiga Roma miniatura|Baix-relleu d'una quadriga al Circus Maximus (Segle II-III dC) Les curses de carros durant l'Antiga Roma s'originen a partir de les competicions que feien etruscs, els quals van observar dels grecs. En qualsevol cas, Roma també va tenir un contacte directe amb les pràctiques eqüestres de Grècia i les va adaptar a les seves preferències.
Les curses de carros formaven part de diverses festes religioses romanes que eren precedides per una desfilada (pompa circensis) que comptava amb els aurigues, la música, els ballarins disfressats així com les imatges dels déus. Així al carnaval de primavera a Roma es tancava amb una cursa de cavalls. De quinze a vint cavalls sense genet, originàriament importats de la costa de Barbària, al nord d'Àfrica, es van deixar anar per recórrer la longitud del Via del Corso, un carrer llarg i recte de la ciutat que es solia fer un temps de minuts. Tot i que el valor d'entreteniment de les curses de carros tendia a eclipsar qualsevol propòsit sagrat, a la fi de l'antiguitat els pares de l'Església encara els veien com una pràctica tradicional "pagana" i van aconsellar als cristians que no participessin.
En la societat romana les curses de carros tenien lloc normalment en un circ. El centre principal de les carreres de carros era el Circ Màxim a la vall entre el turó Palatí i el turó Aventí, amb capacitat per a 250.000 persones. Va ser el circ més antic de la ciutat de Roma. Però els espectacles de curses de cavalls i carros es van estendre per tot l'Imperi. Així, a la península Ibèrica trobem diferents exemples de circs amb curses investigades tant als circs de la Baetica com a la Tarraconense.
Els romans utilitzaven una sèrie de portes conegudes com a carceres, equivalents a les hysplex gregues.Les carceres estaven aixecades a l'extrem angulós de la pista i els carros es posaven darrere de les portes, les quals s'obrien per un ressort. Quan els carros estaven preparats, l'emperador (o qualsevol que fos l'amfitrió, en cas de no celebrar-se a Roma) tirava un drap conegut amb el nom de mappa per indicar el començament de la competició. Una cursa consistia en només 7 voltes, enlloc de les 12 voltes de la cursa grega. L'estil romà també era més orientat als diners. Els corredors eren professionals i hi havia apostes generalitzades entre els espectadors. Hi havia carros de quatre cavalls (quadrígues) i carros de dos cavalls (bigae), però les carreres de quatre cavalls eren més importants.
Edat mitjana (Imperi Romà d'Orient) miniatura|Escultura que representa una quadriga. Detall de la Basílica de Sant Marc, procedent de l'Hipòdrom de Constantinoble. L'Imperi Romà d'Orient va continuar amb les curses de cavalls però amb menys diversificació que grecs i romans. Així, Constantí I (r. 306–337) va preferir les curses de carros al combat de gladiadors, que considerava un vestigi de paganisme. Els Jocs Olímpics van acabar finalment amb l'emperador Teodosi I (r. 379-395) el 393, com a mesura per promoure el cristianisme, però les curses de carros van continuar sent populars. L'Església no ho va impedir ja que es relacionava amb la majestuositat imperial, però alguns escriptors com Tertul·lià, van començar a atacar l'esport.Tertul·lià (De Spectaculis, 16) i Cassiodor anomenaven carreres de carros un instrument del Diable. Salvià va criticar aquells que es precipitaven al circ per "celebrar la seva mirada impura i adúltera amb vergonyoses obscenitats" (Olivová 1989, p. 86). John Chrysostom també va atacar els espectacles públics (Liebeschuetz 2003, pàg. 217-218).
Les curses de carros van ser importants a l'Imperi Romà d'Orient, com a forma de reforçar la classe social i el poder polític, inclòs el poder de l'emperador romà d'Orient, i sovint es van posar per raons polítiques o religioses. L'Hipòdrom de Constantinoble,com a circ romà,estava connectat amb el palau de l'emperador i l'Església de Santa Sofia, cosa que permetia als espectadors veure l'emperador com tenien a Roma. Els ciutadans van utilitzar la seva proximitat amb l'emperador als circs i teatres per expressar l'opinió pública, com la seva insatisfacció amb les polítiques que l'emperador portava a terme.
Les curses de carros a l'Imperi Romà d'Orient també incorporaven els clubs de carreres romans, que van continuar tenint un paper destacat en aquestes exhibicions. En aquell moment, els blaus (Vénetoi) i els verds (Prásinoi) havien arribat a eclipsar les altres dues faccions dels blancs (Leukoí) i els vermells (Roúsioi), tot mantenint les seves aliances. Aquestes faccions del circ ja no eren les empreses privades que havien estat durant l'Imperi Romà. Les curses van començar a rebre finançament públic i regular, posant-les sota control imperial. Córrer les curses de carros amb despeses públiques va ser probablement una mesura de reducció de costos i mà d'obra, que va facilitar la canalització dels fons per organitzacions de carreres. Les curses sembla que van disminuït al llarg del , amb les pèrdues que va patir l'Imperi a mans dels àrabs i el declivi de la població i de l'economia.
L'Hipòdrom de Constantinoble va romandre en ús per a carreres, jocs i cerimònies públiques fins al Setge de Constantinoble per la Quarta Croada el 1204. Durant el saqueig, els croats van delmar la ciutat i, entre altres coses, van retirar la quadriga de coure que hi havia a sobre dels carcerers; ara es mostra a la catedral de Sant Marc de Venècia. A Occident, els jocs havien acabat molt abans; a finals del segle IV, els espectacles públics a Itàlia havien acabat a totes les ciutats, excepte en unes poques.
No obstant, en algunes ciutats italianes es van portar a terme algunes competicions conegudes com a Palio, els barris d'una ciutat o els comune, vinculats a una família noble lluitaven l'un contra l'altre en curses de cavalls, tir amb arc, justes, tir amb ballesta, portant com a estendard la bandera o mantell de la seva famíia. El mes antic conegut és el Palio di Ferrara que es remunta al . El 1259, per honrar la victòria de les tropes del papa sota les ordres d'Azzo VII sobre les tropes imperials. El mes famós és però el Palio di Siena que va sorgir al . Durant l'Edat Mitjana occidental la majoria d'activitats equestres queden recolses als tornejos medievals vinculats a la cavalleria.
Edat moderna miniatura|Curses de cavalls al Palio di Legnano 2013 miniatura|Curses de cavalls sense genet a Roma de Théodore Géricault, 1817 miniatura|Curses de cavalls de la noblesa britànica a l'Apsley House, Londres ca. 1850 Durant l'Edat Medieval i Moderna bona part de pràctiques eqüestres vinculades a l'esport i es van portar a terma a l'Orient seguint la tradició de la Furûsiyya que recollia tant les fonts grecollatines com les perses, turcmanes i indies que havien recollit en les campanyes d'expansió de l'islam. El Soldanat Mameluc va impulsar aquesta pràctica desenvolupant tres categories bàsiques: «equitació», incorporant l'atenció veterinària al cavall, la tècnica de l'equitació, el «tir amb arc» i la «càrrega amb llança».
Les curses o competicions amb cavalls es reduïen a les classes nobles i als reis. La primera menció escrita de "curses" amb cavalls és un registre d'Hugh, de la Casa dels Capets, que va regalar alguns exemplars al rei Etelstan d'Anglaterra al / X. Durant el regnat d'Athelstan es va prohibir l'exportació de cavalls anglesos, però si que van importar sementals espanyols que havien millorat les races autòctones amb les cabanes berebers fruit de la invasió de 711, amb personatges com Guillem el Conqueridor i Roger II de Montgommery per millorar la cabana equina del país.