Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers. No s'han trobat proves de relacions amb altres famílies de la zona. La família es divideix en 4 grups: huasteca, yukateka, occidental i oriental, i el yukatek és l'idioma amb més parlants.
Les llengües maies deriven del protomaia, una protollengua que es degué parlar fa uns 5.000 anys si s'ha de jutjar pel grau de diversificació interna en una zona propera on actualment es parlen llengües maies. Aquestes llengües a més formen part de l'àrea lingüística mesoamericana, una àrea de convergència lingüística desenvolupada en mil·lennis d'interacció entre els pobles de Mesoamèrica. Tota aquesta família mostra les característiques bàsiques d'aquesta àrea lingüística, com l'ús de substantius emparentats en substitució de preposicions per a indicar relacions espacials. També tenen trets gramaticals i tipològics que les diferencien d'altres idiomes de Mesoamèrica, tals com l'ús d'ergativitat en el tractament gramatical dels verbs, subjectes i objectes, categories inflexionals específiques en verbs i una categoria gramatical pròpia.
En la Mesoamèrica precolombina, algunes llengües de la família s'escrigueren amb jeroglífics. El seu ús fou molt extens particularment durant el període clàssic de la cultura maia (c. 250–900 dC). La recopilació de més de 10.000 inscripcions maies conegudes en edificis, monuments, terrisseria i còdexs en paper d'escorça,Kettunen i Helmke (2005), pàg. 6. combinada amb la rica literatura maia colonial (segles XVI, XVII i XVIII) escrita en alfabet llatí, són importants per a la comprensió de la història ameríndia.
La família maia és una de les millors documentades i possiblement la més estudiada d'Amèrica.Campbell (1997), p.165. El 1996, Guatemala reconegué oficialment 21 llengües maies i el 26 de maig de 2003 hi afegí l'idioma chalchitek, pel qual ara sumen 22 llengües en reconeixement oficial; mentre que Mèxic oficialitzà vuit llengües més mitjançant la Llei General de Drets Lingüístics dels Pobles Indígenes el 2001.
Geografia i dades demogràfiques miniatura|Mapa geogràfic de l'àrea on es parlen diverses llengües maies. Les quatre grandàries de les lletres indiquen les grandàries de les poblacions de parlants: més de 500.000 parlants (yukatek i k'iche'); més de 100.000; més de 10.000; i menys de 10.000 parlants +Llengües més parladesLlenguaNombre de parlantsK'iche'2.330.000Q'eqchi'823.500Yukatek766.000Mam537.980kaqchikel451.000Tzeltal372.000Tzotzil235,000Ch'ol145.000Huastec131.000Poqomchi'92.200Achí85.600Tz'utujil83.800Q'anjob'al77.700Ixil69.000Akatek56.840Poqomam49.000Chuj43.370Chontal de Tabasco36.500Tojolabal34.300Ch'ortí30.010Awakatek18.000Sakapultek15.000Mopan14.200Jakaltek9.500Sipakapense8.000Tektitek4,970Uspantek3,000Lacandó560Mocho'140Itzá12
Història Les llengües maies deriven del protomaia (de vegades anomenat Nab'ee Maya' Tzij 'l'antiga llengua maia').England (1994). Es creu que l'idioma protomaia degué parlar-se a les muntanyes Cuchumatanes de Guatemala central, en una àrea que es correspon aproximadament amb la que ara ocupa el kanjobal.Campbell (1997), p. 165. La primera proposta (Sapper 1912) sobre el seu origen va situar lurheimat originari a les terres altes de Chiapas i Guatemala. Aquesta proposta va ser acceptada per l'antiquari i erudit alemany Karl Sapper; vegeu l'atribució en Fernández de Miranda (1968), p. 75. La primera divisió va ocórrer al voltant del 2200 aC quan el grup huasteca començà a diferenciar-se del maia comú, després que els parlants huastecans emigressin al nord-est al llarg de la costa del golf de Mèxic. Els parlants de protoyukatek i de protochol es van separar posteriorment del grup principal i van emigrar al nord cap a la península de Yucatán, cap al 1600 aC.Alfredo Barrera Vásquez. La lengua maya yucateca, Prólogo al Diccionario Maya-Español, Ediciones Cordemex, Mérida, Yucatán, México, 1980. Els parlants de la branca occidental se'n traslladaren cap al sud, a la zona ara habitada pels mam i k'iche'. Quan els parlants del prototzeltal es van separar més tard del grup chol i es van moure cap al sud, als alts de Chiapas, van entrar en contacte amb els parlants de les llengües mixezoque.
En el període arcaic (abans del 2000 aC) es van haver de produir contactes amb parlants de llengües mixezoque, la qual cosa explicaria el nombre considerable de manlleus de les llengües mixezoque en moltes llengües maies. Això portà als estudiosos a considerar la hipòtesi que els maies antics estigueren dominats per parlants de les llengües mixezoque, possiblement de la cultura olmeca.Per a una opinió que atribueix una llengua mixezoque a l'olmeca, vegeu per exemple a Campbell i Kaufman (1976). miniatura|esquerra|Rutes de migració i dades aproximades per a diverses famílies lingüístiques maies. La zona mostrada com el protomaia ara és ocupada pels parlants de la branca kanjobal (blau clar en altres figures)Basat en Kaufman (1976).
En el cas dels idiomes xinca i lenca, d'altra banda, les llengües maies són més sovint dominants, en lloc de receptores de manlleus lingüístics. Això suggereix un període de dominació maia sobre lenques i xinques.
La separació entre el protoyukatek de la península de Yucatán i el protochol dels Alts de Chiapas i El Petén ja havia ocorregut abans del període clàssic, època en què es van fer la majoria de les inscripcions epigràfiques maies. De fet, les dues variants maies estan testimoniades en inscripcions jeroglífiques dels llocs maies de l'època, i ambdues comunament són esmentades com a "maia clàssic" (fins i tot quan en corresponien a llengües diferents).
Durant el període clàssic les branques principals es van diversificar encara més fins a donar els diferents idiomes recognoscibles avui. No obstant això, els texts jeroglífics només registren dues variants del maia, una varietat chol trobada en textos escrits a l'àrea meridional maia i als Alts, i una varietat yukatek als texts de la península de Yucatán.Kettunen & Helmke (2006) p. 12.
miniatura|Pàgina 9 del Còdex Dresden que mostra el maia clàssic escrit en jeroglífics maies (de l'edició de 1880 de Förstermann)
S'ha suggerit que la varietat específica de chol trobada als texts jeroglífics és més coneguda com a "choltiana clàssica", la llengua avantpassada del chortí modern i del choltí. Es pensa que l'origen d'aquesta llengua pot estar a l'oest o sud-centre del Petén; i hauria estat utilitzada en les inscripcions i fins i tot parlada per les elits i els sacerdots.Houston, Robertson, and Stuart (2000). El fet pel qual només s'han trobat dues variants lingüístiques als texts jeroglífics és molt probablement a causa que aquestes hagin servit com a dialectes de prestigi en tota l'àrea maia; els texts jeroglífics haurien estat composts en l'idioma de l'elit. No obstant això, els diferents grups maies haurien parlat durant el període clàssic diversos idiomes diferents.
Durant la colonització espanyola de Mesoamèrica, tots els idiomes indígenes foren desplaçats pel castellà que s'imposà com a llengua de prestigi. Les llengües maies no en van ser cap excepció, i la seva ocupació en molts dominis importants de la societat, incloent-hi l'administració, la religió i la literatura, va acabar. La zona maia fou més resistent a la influència exterior que altres.L'últim regne independent maia (Tayasal) no va ser conquistat fins a 1697, aproximadament 170 anys després que els primers invasors arribessin. Els períodes colonial i postcolonial també van veure aixecaments cíclics dels pobles maies contra els dominadors, com la rebel·lió de Jacinto Canek en el i l'anomenada Guerra de Castes a Yucatán, que es va estendre fins a principis del , i potser per aquesta raó moltes comunitats maies encara conserven una alta proporció de parlants bilingües i monolingües. No obstant això, l'espanyol ara domina tota la zona maia.
Algunes llengües maies estan moribundes o amenaçades d'extinció, tot i que continuen sent àmpliament usades i són viables des del punt de vista sociolingüístic. Aquestes últimes continuen sent la llengua materna de moltes persones i tenen parlants de tots els grups d'edat, i s'empren en gairebé tots els àmbits socials.Grenoble i Whaley (1998) van caracteritzar la situació d'aquesta manera: "Una llengua maia típica té diversos centenars de milers de parlants, i una majoria dels maies parlen un idioma maia com a llengua materna. L'interès motivador de les comunitats maies no és revitalitzar el seu idioma sinó reforçar-lo contra la cada vegada més ràpida extensió de l'espanyol...[en lloc d'estar] en el final d'un procés del canvi d'idioma, [les llengües maies estan]... a l'inici". (Grenoble & Whaley 1998:xi-xii)
Durant el , els descobriments arqueològics van fomentar l'orgull nacionalista i ètnic, la qual cosa va portar al fet que els pobles maiaparlants comencessin a desenvolupar una identitat ètnica compartida com a maies i hereus de la gran cultura maia.Choi (2002) escriu: "En el recent activisme cultural maia, el manteniment de les llengües maies ha estat promogut en una temptativa de donar suport a la "identitat maia unificada". No obstant això, existeix una complexa sèrie de percepcions sobre l'idioma maia i la identitat entre els maies que vaig investigar a Momostenango, una regió maia muntanyenca. D'una banda, els maies denigren al quitxé i tenen dubtes sobre el seu potencial de continuar com a idioma viable perquè la demanda de l'espanyol és una necessitat econòmica i política. D'altra banda, reconeixen el valor de la llengua maia quan desitgen demandar ‘l'autèntica identitat maia’".
El significat més ampli del "maia" a més dels aspectes geogràfics, es caracteritza per factors lingüístics, però també es refereix a trets ètnics i culturals. La majoria dels maies s'identifiquen ells mateixos sobretot amb un grup ètnic en particular, p. ex. "yukatek" o "k'iche'"; però també reconeixen un parentiu maia compartit.Choi (2002).
L'idioma ha estat fonamental per a definir els límits d'aquest parentiu.Fabri (2003: el p. 61. n1) escriu: "El terme maia és problemàtic perquè la gent maia no constitueix una unitat homogènia. El maia, millor dit, ha començat una estratègia d'autorepresentació per als moviments maies i els seus seguidors. L'Acadèmia de Llengües Maies de Guatemala (ALMG) troba vint-i-un llengües maies diferents". Paradoxal potser, aquest orgull d'unitat que ha conduït a una insistència respecte a la separació de diverses llengües maies, algunes de les quals es relacionen tant de prop que podrien ser referides fàcilment com a dialectes d'una sola llengua. No obstant això, atès que el terme "dialecte" ha estat utilitzat per alguns amb insinuacions racistes en el passat, fent una falsa distinció entre "dialectes" amerindis i "idiomes" europeus, l'ús preferencial aquests últims anys ha estat assenyalar les varietats lingüístiques parlades per un divers grup ètnic com a idiomes separats.Vegeu Suárez (1983) capítol 2 per a una acurada descripció de l'ús i significat de les paraules "dialecte" i "llengua" a Mesoamérica.
A Guatemala, algunes matèries com el desenvolupament de les ortografies estandarditzades per a les llengües maies són regides per l'Acadèmia de Llengües Maies de Guatemala (ALMG), fundada per organitzacions maies el 1986. Seguint els acords de pau de 1996 ha estat guanyant el reconeixement cada vegada major com l'autoritat reguladora en llengües maies entre erudits maies i els mateixos individus maies.
Genealogia i classificació Relacions amb altres famílies La família lingüística maia no té cap parentiu genètic demostrat cap a altres famílies. Les semblances amb alguns idiomes de Mesoamèrica s'entén que són degudes a la difusió de trets lingüístics d'idiomes veïns en el maia i no a l'ascendència comuna. Mesoamèrica ha demostrat ser una àrea de difusió lingüística substancial.Campbell, Kaufman & Smith-Stark (1986).