La Congregació de Solesmes, en llatí Congregatio Solesmensis, és una congregació monàstica de l'Orde de Sant Benet, fundada com a Congregació de França en 1837, recuperant la tradició de les antigues congregacions franceses de Cluny, Sant Maur i els Sants Vitó i Hidulf, suprimides durant la Revolució francesa (1790). Els seus membres posposen al seu nom les sigles de l'orde benedictí: O.S.B.
Història L'abadia de Saint-Pierre de Solesmes havia estat fundada en 1010 per Godfred de Sablé a Solesmes (Sarthe), Loira). Habitada per benedictins, fou suprimida en 1790, i els edificis i béns monàstics secularitzats.
En 1833, el priorat fou adquirit pel sacerdot Prosper Guéranger (1805-1875), qui s'hi establí l'11 de juliol del mateix anys amb tres companys, reiniciant-hi la vida monàstica d'acord amb la Regla de Sant Benet. Guéranger fou elegit abat de la comunitat, que fou la primera benedictina establerta a França des de 1790.
Dom Guéranger anà a Roma, on l'1 de setembre de 1837 va obtenir del papa Gregori XVI un breu apostòlic segons el qual Solesmes esdevenia abadia mare de la Congregació de França de l'Orde de Sant Benet, i se'n nomenava superior general Guéranger.
Solesmes es convertí en el centre del moviment de renovació litúrgica i de restauració del cant gregorià.
Altres monestirs, tant de França (Ligugé en 1853, Marsella (després passarà a Ganagobie) en 1856, Wisques en 1889, Clervaux en 1890, Sainte-Marie (a París) en 1893, Saint-Wandrille en 1894, Kergonan en 1897) com d'altres estats --Espanya (Silos en 1880), Luxemburg, Països Baixos—s'adheriren a la congregació, compartint-ne la litúrgia. Com que les congregacions benedictines dels olivetans i de Subiaco també van obrir cases a França, en començar el , la congregació va renunciar al seu nom primer i va prendre el nom de la casa mare: Congregació de Solesmes.
La llei d'associations de 1901 prohibia la vida monàstica a França, per la qual cosa la congregació funda comunitat en altres llocs: Saint-Benoît-du-Lac (Quebec) en 1912, Quarr (Illa de Wight, Anglaterra) en 1922.
Passada la Segona Guerra Mundial, Solesmes pot tornar a fundar a França: Fontgombault en 1947, i a les colònies: Keur Moussa (Senegal) en 1961, i en altres llocs com Palendriai (Lituània) en 1998. Fontgombault, al seu torn, funda Randol en 1968, Triors en 1984, Gaussan en 1994 i Clear Creek (EUA) en 19991.
Activitat i difusió L'activitat del monjo de Solesmes és la mateixa que la dels monjos benedictins d'altres congregacions, centrada en la pregària i el treball manual i intel·lectual. En particular, la congregació ha destacat per la seva tasca de restauració de la litúrgia i del cant gregorià, del que els cors de monjos d'aquests monestirs, com el de Silos, són reconeguts especialistes i intèrprets.
Avui (2011), la congregació compta amb 31 monestirs (vuit d'ells femenins), en deu estats: catorze a França, quatre a Espanya, dos al Regne Unit, Canadà, Estats Units i el Senegal, i dos priorats a Martinica, i un a Luxemburg, Països Baixos, Lituània.
Cada monestir és autònom, tot i que guarden un llegat comú pel que fa a directrius, especialment en el referent a la litúrgia.
Abadia de Solesmes (França), 1833 Abadia de Ligugé (França), 1853 Abadia de Ganagobie (França), 1856 Abadia de Santo Domingo de Silos (Burgos, Espanya), 1880 Abadia de Saint-Paul de Wisques (França), 1889 Abadia de St. Marie, París (França), 1893 Abadia de Fontenelle o de Saint-Wandrille (França), 1894 Abadia de Clervaux, Luxemburg, 1890 Abadia de Sainte-Anne-de-Kergonan, Plouharnel (França), 1897 Abadia de Saint Benoît du Lac, Quebec (província) (Canadà), 1912 Abadia de Quarr, Illa de Wight, Anglaterra, 1922 Priorat de Montserrat, Madrid (Espanya), 1939 Priorat de Notre-Dame du Mont des Oliviers (Schoelcher, Martinica), 1947 Abadia de Fontgombault (França), 1948 Abadia de Vaals, Països Baixos, 1951 Abadia de Leire, Esa, Navarra (Espanya), 1954 Abadia del Valle de los Caídos (prop de Madrid, Espanya), 1958 Abadia de Keur-Moussa, Senegal, 1963 Abadia de Randol (Aydat, França) 1971 Abadia de Triors (França), 1984 Priorat de Gaussan (França), 1994 Priorat de Palendriai, Lituània, 1998 Priorat de Clear Creek, EUA, 1999
Alguns dels monestirs són de monges:
Abadia de Sainte-Cécile de Solesmes (1866) Abadia de Ryde (1882) (Illa de Wight) Abadia de Notre-Dame de Wisques (1889) Abadia de Saint-Michel de Kergonan Priorat de Keur Guilaye (Dakar, Senegal) Priorat de Sainte-Marie-des-Anges (1977) (Le Carbet, Martinica) Abadia de Sainte-Marie-des-Deux-Montagnes (Sainte-Marthe-sur-le-Lac, Quebec) Monestir del Cœur Immaculé de Marie de Westfield (Vermont, EUA)
Enllaços externs
Lloc oficial de la congregació i l'abadia de Solesmes.
Categoria:Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats a França Categoria:Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats al segle XIX Categoria:Congregacions de l'Orde de Sant Benet