Els Arbëreshë són una minoria d'ètnia albanesa que viu a Itàlia. En són uns 100.000, dels quals uns 80.000 encara parlen l'albanès i viuen a 46 comunes de Sicília, Basilicata, Calàbria, Molise, Pulla, Campània i Abruços. Són cristians albanesos i s'hi establiren pels voltants del . Tenen un cert reconeixement lingüístic, a diferència dels de Grècia, i darrerament s'han vist reforçats pels nous immigrats albanesos. miniatura|Bandera albanesa a Contessa Entellina/Kundisa miniatura|Dones amb vestit tradicional albanès a San Basile miniatura|Artesania albanesa
Distribució miniatura|Albanesos per regions: miniatura|Mapa etnogràfic de 1859 Abruços Província de Pescara Villa Badessa (fracció de Rosciano): Badhesa Basilicata Província de Potenza Barile: Barilli o Barili Ginestra: Zhura Maschito: Mashqiti o Mashkjiti San Costantino Albanese: Shën Kostandini o Shen Kostandini San Paolo Albanese: Shën Pali o Shen Pali Calàbria Província de Catanzaro Andali: Dandalli Caraffa di Catanzaro: Garrafa o Garafa Marcedusa: Marçidhuza Vena di Maida (fracció de Maida): Vina Zangarona (fracció de Lamezia Terme): Xingarona Província de Cosenza Acquaformosa: Firmoza Cariati: Kariati Castroregio: Kastërnexhi Farneta (fracció de Castroregio): Farneta Cerzeto: Qana Cavallerizzo (a Cerzeto): Kejverici o Kajverici San Giacomo di Cerzeto (a Cerzeto): Sënd Japku o Shën Japku Cervicati: Çervikati Civita: Çifti Falconara Albanese: Fallkunara Firmo: Ferma Frascineto: Frasnita Eianina (fracció de Frascineto): Ejanina Lungro: Ungra o Ungir Mongrassano: Mungrasana Plataci: Pllatëni o Pllatani San Basile: Shën Vasili San Benedetto Ullano: Shën Benedhiti Marri (fracció de San Benedetto Ullano): Allimarri San Cosmo Albanese Strigari San Demetrio Corone: Shën Mitri Macchia Albanese (fracció de San Demetrio Corone): Maqi San Giorgio Albanese: Mbuzati San Martino di Finita: Shën Mërtiri o Shën Murtiri Santa Caterina Albanese: Picilia Santa Sofia d'Epiro: Shën Sofia Spezzano Albanese: Spixana Vaccarizzo Albanese: Vakarici Província de Crotona San Nicola dell'Alto (o San Nicola dell' Viola): Shën Kolli Pallagorio: Puheriu o Puhëriu Carfizzi: Karfici o Karfici Campània Província d'Avellino Greci: Katundi Greçi Molise Província de Campobasso Campomarino: Këmarini o Kemarini Montecilfone: Munxhufuni o Munçifuni Portocannone: Porkanuni o Portkanùn Ururi: Ruri o Rùri Pulla Província de Foggia Casalvecchio di Puglia: Kazallveqi Chieuti: Qefti o Kjéuti Província de Tàrent San Marzano di San Giuseppe: San Marcani o Shen Marzani Sicília Província de Palerm Contessa Entellina: Kundisa Piana degli Albanesi: Hora e Arbëreshëvet Santa Cristina Gela: Sëndastina o Shëndastina
Estatut polític miniatura|Senyalització bilingüe a Piana degli Albanesi No es troben sota la protecció de l'article 6 de la constitució italiana, ja que no els esmenta. Nogensmenys, l'estatut de la Regió de Calàbria reconeix l'herència històrica, cultural i artística dels pobladors d'origen albanès i grec, i la promoció de l'ensenyament d'ambúes llengües allà on es parlin.
L'article 5 de l'estatut de Basilicata deixa en mans de les autoritats "promoure i renovar l'apreciació de l'originalitat de l'herència lingüística i cultural de les comunitats locals". I l'estatut de Molise estipula que les autoritats regionals vigilaran l'herència històrica i lingüística, així com els tradicions familiars de les comunitats ètniques del territori. Això només s'ha traduït en algunes retolacions bilingües.
Pel que fa a l'ensenyament, no està inclòs en el programa oficial d'estudis de preescolar ni de primària, llevat de com a activitat extraescolar. I pel que fa a secundària, només a l'institut de Shën Mitri (San Demetrio Corone) es fan cursos d'albanès. A l'ensenyament tècnic és totalment absent. Pel que fa a l'ensenyament universitari, a les facultats de Roma, Nàpols, Bari, Cosenza i Palerm es donen classes d'albanès. L'AIADI va organitzar cursos d'albanès per a mestres de primària del 1965 al 1975.
Situació actual En general, viuen en regions rurals i semirurals, encara que ja en els anys 70 n'hi havia 4.000 d'emigrats a Roma, i pateixen un fort fenomen de despoblació similar al resta de la regió, ja que han d'emigrar per millorar econòmicament. Així, es calcula que han perdut el 20% dels efectius en els darrers vint anys.
Sembla que ja s'establiren alguns al territori en els segles i , i foren reforçats per emigracions del de catòlics i ortodoxos, pagesos i guerrers, a causa de la caiguda de Constantinoble (1453) i a la mort de Skanderbeg (1568). Assoliren una certa autonomia administrativa i els empraren per repoblar viles abandonades, però en el els ortodoxos de Molise i Pulla foren reprimits i obligats a adoptar la fe catòlica. Durant el prengueren un paper actiu en el Risorgimento i hi aparegueren algunes revistes i diaris en albanès. La caiguda en l'ús de la llengua es deu a quatre factors principals:
La dispersió territorial de les comunitats albaneses Influència del sistema educatiu, que facilita la diglòssia Influència dels mitjans de comunicació social, tots en italià Emigració massiva d'albanesos ètnics a causa de la precària situació econòmica.
Organitzacions arbereshe Durant els anys seixanta i setanta van aparèixer diverses associacions italo-albaneses, les més important de les quals eren:
A Basilicata, el Gruppo Giorgio Kastriota Skanderbeg, amb la revista Vatra Jöne (La nostra llar). A Calàbria, l'Associazione Culturale italo-Albanesi, amb la revista Zeri i Arberesivet (La veu dels albanesos); el Circolo Culturale Genaro Placco, amb la revista Katundi Ynë (El nostre país); el Circolo Culturale Jeronimo di Rada; el Gruppo Hilzit i Temporit, l'AIAI, amb la revista Risveglio/Zgjimi, Jeta Arebereshë (Món albanès) i Calabria Sconosciuta; el Circolo Culturale Zjarri, amb la revista Zjarri (Foc); el Circolo Artistico e Culturale A. Lupinavi, que promou les dues emisores de ràdio Radio Libera Skanderbeg i Radio Libera Arbereshë; la Unione della Communità Italo-Albanesi, el Circolo Culturale Skanderbeg, la revista Dita Jöne (La teva jornada), els grups Cifi Shkembi i Gruppo Arberesh di San Benedetto Ullano. Al Laci, el Circolo Albanese Besa (Paraula Donada) amb les publicacions Vatra (Llar), Sheizat (La pleïade) i Flammuri. A Molise, la revista Gluhia Jöne e Bukur. A Puglia, la revista Zeri i Arbereshet. A Sicília, el Centro Regionale per le Tradizioni Albanese, amb la revista Laimtari I Arberehvet (El correu dels albanesos), l'Institito Internazionale di Studi Albanesi, amb un anuari, i la revista Fjala e Tin'zoti (Paraula de Déu), l'Associazione teatrale Ansambli i Teatrit Popullor Arbëresh, l'Associazione musicale Dhëndurët e Arbërit i culturale Fjala e re.
Presència als mitjans de comunicació No hi ha cap diari en albanès, però sí que algunes publicacions reben subsidis per incloure continguts en albanès:
Zjarri (Foc), de caràcter lingüístic i científic, publicat de manera irregular, amb un 30% de continguts en albanès. Katundi Ynë, revista quatrimestral amb un 20-30% en albanès Kalendari i Arbëreshvet, anyal, amb un 80-90% en albanès Mondo Albanese, revista trimestral
D'altres són Zë i Arbëreshvet i l'aparició d'alguns articles en albanès al diari italià Rewnascita Sud. El nombre de diaris publicats en albanès, però, ha caigut en els darrers anys, tot i que el diari La Gazzetta di Mezzogiorno publica un suplement escrit la meitat en albanès, destinat, però, a Albània.
Pel que fa a la ràdio, les emisores Radio Libera Skanderbeg i Radio Shpresa Europa emeten alguns programes en albanès, però cap d'elles cobreix tot el territori de les comunitats albaneses.
Frases en arbëreshë albanès Arbëreshë italià Përshëndetje Falem CiaoÇfarë po bën? Çë bën? Che fai?Si jeni? Si je? / Si rrì? Come stai?Shumë mirë Shumë / Ndutu mirë Molto beneFaleminderit Haristis GrazieFlet shqip? Flet arbërisht? Parli albanese?Flas pak Flas pak Parlo pocoKu je? Ku ndodhe / Ku je? Dove sei?Unë jam nga Vlorë U jam ka Vlorë Io sono di ValonaJe Shqiptar? Je Arbëresh? Sei Albanese?Ju lutem Ju parkales Per favore E kënaqur që u njohëm Gezonem të të njoh Piacere di averti conosciutoMirëmëngjes Mirë menatë Buon mattinoTë jeni mirë / Kujdhesë Të jesh me shëndetë / Ruaj Stammi bene / AttentoSi ju quajnë? Si të thonë? Come ti chiami?Unë quhem Ëngjëlliqe Mua më thonë Ëngjëlliqe Mi chiamo AngelaMë vjen keq / Më falë Ndjésë / Ka më ndjésh Scusa / Mi scusoNuk e kuptova Nëng / Ngë e ndëlgova Non ho capitoMirupafshim Qavarrisu ArrivederciPo O / Ëj SìJo Jo No
Bibliografia Jan Ulrich Clauss Isole linguistiche nell'Italia meridionale a Minoranze núm. 16, 4t trimestre 1979. Vincenzo Dorsa, Sugli albanesi: ricerche e pensieri, Napoli, 1847 (a Google books). Enrico Ferraro, Bibliografia arberesca (a Mondo Arberesco). Guerrieri dell'Epiro - Appendice sugli Arbëreshë in Italia. HALIMI, Redi, «L'Albania prima dell'Albania», Diacronie. Studi di Storia Contemporanea, n. 4-3, 2010. Kellner, Heidrun : Die albanische Minderheit in Sizilien: eine ethnosoziologische Untersuchung der Siculo-Albaner, dargestellt anhand historischer u. volkskundlicher Quellen sowie eigener Beobachtung in Piana degli Albanesi. (=Albanische Forschungen. 10)'', Wiesbaden 1972. Giovanni Armillotta : The Arbëreshët. The Christian Albanian emigration to Italy. a: L'Osservatore Romano, Jg. 141, Nr. 139 (20 de juny de 2001). article a Internet
Enllaços externs
http://www.mondoarberesco.it http://www.pianalbanesi.it http://www.eparchiapiana.it/ http://www.jemi.it Jemi la més gran comunitat Arbereshe al web Arbitalia
Categoria:Cultura d'Itàlia Categoria:Albanesos