miniatura|Ciutadella de Batúryn, museu, reconstrucció del 2009. La província de Txerníhiv (ucraïnès: Черні́гівська oбласть, transcrit: Txerníhivska óblast, transcrit amb signes suaus o febles: Txerníhivs'ka óblast'; nom informal: Черні́гівщина, transcrit: Txerníhivsxyna o Txerníhivxtxyna) és una óblast d'Ucraïna que es troba al nord-est del país. Forma part de les regions històriques de la Políssia (Полісся) i de la Hetmànsxyna (Гетьма́нщина), i va conformar el Principat de Txerníhiv (Чернігівське князівство) dins l'estat medieval del Rus de Kíev a partir del . La capital de l'óblast és la ciutat homònima, Txerníhiv (Черні́гів).
Al nord (d'oest a est), limita amb Belarús i Rússia, amb la vóblasts belarussa de Hómiel (en belarús: Го́мельская во́бласьць, Hómelskaia vóblasts, en ucraïnès: Гомельська область, Hómelska óblast), i amb l'óblast russa de Briansk (en rus: Бря́нская о́бласть, Briànskaia óblast, en ucraïnès: Бр́янська область, Brianska óblast), a l'est amb l'óblast de Sumi, al sud amb l'óblast de Poltava, i a l'oest, amb l'óblast de Kíiv i el riu Dnipró.
Per millor situar l'óblast, vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara (en anglès).
Geografia física miniatura|esquerra|Típic paisatge de la Políssia a Sédniv. Relleu L'óblast es troba en zona generalment plana a les conques del riu Dnipró i del seu tributari Desnà, al cinturó de boscs i aiguamolls de Políssia (Полісся) i la zona d'estepa boscosa a les Terres baixes del Prednipró (Придніпровська низовина)
Hidrografia
Rius miniatura|esquerra|El riu Desnà al seu pas per la ciutat de Txerníhiv. miniatura|L'Udai amb ribes pantanoses prop de Pyriatyn. miniatura|esquerra|Port de Txerníhiv al riu Desnà el 2008. L'óblast està irrigada per uns 1.200 rius d'una llargada total de prop de 8,5 mil km. Els rius majors són el gran Dnipró (Дніпро́) i el Desnà (Десна́), travessa la província d'est-nord-est a oest-sud-oest i la divideix en dues parts, nord i sud, amb els seus tributaris Seim (Сейм), Oster (Остер), Snov (Снов), Úbid (Убідь) i, al sud, lUdai (Удай, tributari del Sula, al seu torn tributari del Dnipró).
Dnipró (Дніпро́) - A la part nord-oest de l'óblast, el Dnipró dibuixa una part de la frontera amb Belarús, i després amb Kíiv.
Tributari del Dnipró: El riu Desnà (Десна́) - de 1130 km (591 a Ucraïna). Aquest tributari esquerre del Dnipró neix a Rússia, a l'altiplà de Smolensk, i passa per les óblasts russes de Smolensk i Briansk, i després les óblasts ucraïneses de Txerníhiv i Kíiv. Desemboca al Dnipró a l'altura de la ciutat de Kíiv. El nom vol dir "mà dreta", tant en ucraïnès antic, antic eslau oriental, com en ucraïnès modern (només que canvia la síl·laba accentuada de "mà dreta": desna, де́сна).
Ecoregions, flora i fauna L'óblast es pot dividir en dues ecoregions generals, el sector nord a la zona o cinturó de boscs de Políssia, sobre terreny principalment pla i relativament pantanós (aiguamolls), i el sector sud a la zona d'estepa boscosa (лісостеп) de les Terres baixes del Prednipró (Придніпровська низовина). Un 20% del territori està cobert per bosc.
Parcs naturals Parc nacional d'Ítxnia (Ічня́нський націона́льний природний парк), prop de la ciutat d'Ítxnià (І́чня), té una superfície de 9.665,8 ha., dividit en dues seccions: la major part, que és zona natural d'estepa boscosa a la vora i la conca de l'Udai, amb un nombre de zones pantanoses i, en una zona geogràfica separada (a 50 km de distància, entre Ítxnia i Sribne), el Parc dendrològic històric de Trostianets (Дендропарк «Тростянець»), de 205 ha., fundat per un descendent del Hètman Skoropadskyi el 1858. Vegeu la plana sobre el parc natural a Ucraïna incògnita (en ucraïnès, amb fotos).
Parc nacional de Mezyn (Мезинський національний природний парк), prop del poble de Mezyn (Ме́зин) i la vila de Korop. Es troba en la zona boscosa i pantanosa de Políssia i a la riba dreta del Desnà. Vegeu la plana sobre el parc natural a Ucraïna incògnita (en ucraïnès, amb fotos). miniatura|esquerra|L'alba a Sédniv.
Política i govern miniatura|Panorama de la ciutat de Txerníhiv. miniatura|Palau del hétman Rozumovskyi (гетьман Розумовський) a Baturyn el 2006, abans de la seva restauració (el 2009). miniatura|El palau del hetman Rozumovski a Baturin, després de la restauració el 2009. miniatura|Casa tradicional a la vila de Kozelets. miniatura|La glorieta Hlibov a la vila de Sédniv.
Divisions administratives La província de Txerníhiv està dividida en 22 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion•y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 3 ciutats que no depèn d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les de Nijin (Ні́жин), Priluki (Прилу́ки) i la ciutat capital de l'óblast, Txerníhiv (Черні́гів).
L'óblast té un total de: 15 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 12 de les quals depenen d'un raion; 30 viles o "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus de vila, és a dir, entre un poble i una ciutat); 1429 pobles (село́, seló); i... 60 llogarets (се́лище, sélysxe, tot sol).
Principals viles i ciutats Ciutats Baturin (Бату́рин). Per la ciutat passa el riu Seim. Té una ciutadella de fusta reconstruïda. Bàkhmatx (Ба́хмач) Bobróvitsia (Бобро́виця) Borznà (Борзна́) Horodnià (Горо́дня) Itxnià, també Ítxnia (Ічня́, tb. І́чня) Koriúkivka (Корю́ківка) Mena (Ме́на) Nijin (Ні́жин) - important centre cultural i industrial Nòvhorod-Síverski (Но́вгород-Сі́верський) Nossivka (Но́сівка) Oster (Осте́р) Priluki (Прилу́ки) - a part de ciutat històrica, important centre industrial. També té una gran base militar de les forces aèries. Semenivka (Семе́нівка) Sxors o Xtxors (Щорс) Txerníhiv (Черні́гів), la capital. Per la ciutat passa el riu Desnà.
Viles ("assentaments de tipus urbà" се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, o смт, SMT) Berezna (Бере́зна) Hontxarivske (Гончарі́вське) Desnà (Десна́) Ditiarí (Дігтярі́) Dmitrivka (Дми́трівка) Dobrianka (Добря́нка) Drujba (Дру́жба) Kholmý (Холми́) Kórop, tb. Korop (Ко́роп, Коро́п) Kozelets (Козеле́ць) Kulykivka (Куликі́вка) Ladan (Ла́дан) Liúbetx (Лю́беч) Lossynivka (Лоси́нівка) Lynovýtsia (Линови́ця) Makóixyne (Мако́шине) Malà Divýtsia (Мала́ Діви́ця) Mykhailo-Kotsiubynske (Миха́йло-Коцюби́нське) Olýxivka (Оли́шівка) Parafíïvka (Парафі́ївка) Ponórnytsia (Поно́рниця) Ràdul (Ра́дуль) Ripky (Рі́пки) Sédniv (Се́днів) Sósnytsia (Со́сниця) Sribne (Срі́бне) Talalàivka (Талала́ївка) Varva (Ва́рва) Zamhlai (Замгла́й)
Municipis històrics El següent és una llista de ciutats i viles històriques de l'óblast, declarades d'importància històrica pel govern d'Ucraïna i confirmat el 2001 per decret del Gabinet de Ministres.Llista de municipis històrics d'Ucraïna (ciutats i viles) - Список історичних населених місць України (міста і селища міського типу) (en ucraïnès) Nom transcrit al català Nom en ucraïnès Tipus de municipi Data de fundació o 1a menció Raion Baturin Бату́рин ciutat 1625 Raion de Bàkhmatx (Ба́хмацький райо́н, Bàkhmatskyi raion) Borznà Борзна́ ciutat s. XVI, dret de Magdeburg: 1634 Raion de Borznà (Борзня́нський райо́н, Borznianskyi raion) Itxnià Ічня́ ciutat s. XIV Raion d'Itxnià (Ічня́нський райо́н, Itxnianskyi raion) Kozelets Козеле́ць vila (SMT) 1649, dret de Magdeburg: 1656 Raion de Kozelets (Козеле́цький райо́н, Kozeletskyi raion) Kórop, tb. Korop Ко́роп, Коро́п vila (SMT) 1153 Raion de Kórop o Korop (Ко́ропський райо́н, Kóropskyi raion) Liúbetx Лю́беч vila (SMT) 882 Raion de Ripky (Рі́пкинський райо́н, Rípkynskyi raion) Níjin Ні́жин ciutat 1078 Raion de Níjyn (Ні́жинський райо́н, Níjynskyi raion) Nóvhorod-Síverskyi Но́вгород-Сі́верський ciutat 1044, dret de Magdeburg: 1620 Raion de Nóvhorod-Síverskyi (Но́вгород-Сі́верський район, Nóvhorod-Síverskyi raion) Oster Осте́р ciutat 1098, dret de Magdeburg: 1662 Raion de Kozelets (Козеле́цький райо́н, Kozeletskyi raion) Priluki Прилу́ки ciutat 1085 Raion de Pryluky (Прилу́цький райо́н, Prylutskyi raion) Sédniv, antigament Snovsk Се́днів (Сновськ) vila (SMT) 1068 Raion de Txerníhiv (Черні́гівський райо́н, Txerníhivskyi raion) Sósnitsia Со́сниця vila (SMT) 1234 Raion de Níjyn (Ні́жинський райо́н, Níjynskyi raion) Sribne Срі́бне vila (SMT) 1174 Raion de Sribne (Срібня́нський райо́н, Sribnianskyi raion) Txerníhiv Черні́гів ciutat s. VII Raion de Txerníhiv (Черні́гівський райо́н, Txerníhivskyi raion)
Cultura miniatura|esquerra|Catedral i monestir de la trinitat a la ciutat de Txerníhiv, amb el riu Desnà al fons. miniatura|Catedral de la transfiguració a Txerníhiv. miniatura|esquerra|Catedral de Kozelets, en estil barroc ucraïnès amb elements de rococó i neoclassicisme. miniatura|Església de Piàtnytska (П'ятницька церква) a Txerníhiv. miniatura|esquerra|Vista de dos cases al complex de l'alqueria "Pokórsyna", a Kozelets. miniatura|Casa central, dita senyorial (Панський будинок), al complex de l'alqueria "Pokórsyna" a Kozelets. miniatura|esquerra|Entrada al parc de Sokýryntsi. miniatura|Casa de pedra dels Darahan (Кам'яниця Дараганів) al complex de l'alqueria "Pokórsyna" a Kozelets.
Llocs i dades d'interès A part del que s'ha indicat a dalt sota municipis, altres llocs o monuments d'interès són: "Capital de la Hetmànsxyna" - Monument nacional històric i cultural (Національний історико-культурний заповідник «Гетьманська столиця») a Baturin - un conjunt de monuments arqueològics i arquitectònics testimonis de l'estat cosac ucraïnès en la seva fase de la Hetmànsxyna, a la Ucraïna de la riba esquerra. Inclou el palau del hètman Rozumovskyi (палац К. Розумовського), l'edifici dels jutjats, l'església de la Resurrecció amb tomba de Kyrylo Rozumovskyi (Кирило Григорович Розумовський), un museu arqueològic, un taller de ceràmica i una reconstrucció d'una ciutadella de fusta (Батуринська Цитадель, reconstrucció del 2009). Txerníhiv. A part de molts altres edificis i monuments d'interès, hi ha la fàbrica d'instruments musicals "Pàvel Postyxev" de Txerníhiv (Чернігівська фабрика музичних інструментів ім. Павла Постишева), que fabrica instruments de corda tradicionals d'Ucraïna, com ara la bandura. També hi ha la catedral de la trinitat al complex monasterial de la Trinitat-Il·linskyi (Троїцько-Іллінський монастир). Priluki - la catedral antiga (del 1710) construïda pels cosacs en l'estil "barroc de Mazepa", una forma del barroc ucraïnès. Nóvhorod-Síverski - per veure'n imatges, visiteu la plana sobre Nóvhorod-Síverskyi a la pàgina oficial de turisme de l'óblast (en ucraïnès, amb bones fotos de monuments arquitectònics) i plana de Pódoroj Ukraïnoiu (en ucraïnès, amb fotos), i per llegir un xic d'història en anglès, visiteu la plana de Encyclopedia of Ukraine. Monestir de la Santa Trinitat de Hustýnia (Густи́нський Свято-Троїцький монасти́р), un complex monasterial en barroc ucraïnès al poble de Hustýnia (Густи́ня), no gaire lluny de Priluki. El conjunt data del i fou fundat com a monestir (Església Ortodoxa). Avui, després de la restauració post-soviètica, ha tornat a les funcions religioses com a convent de monges. Comprèn una sèrie de construccions històriques interessants: la catedral de la Trinitat (Троїцький собор, 1672-1674), l'església de la resurrecció (Воскресенська церква, 1636-1844), l'església de Pere i Pau (Петропавловська церква, 1693-1708), "església de Nicolau sobre el portal" (Миколаївська надбрамна церква, 1693, és una església i un portal d'entrada al recinte ensems, com una torre d'entrada a un recinte fortificat), les estances del prior (корпус настоятеля, 1719) i les muralles (1614-1636). Palau de Katxanivka, oficialment Monument nacional històrico-cultural de Katxanivka (Націона́льний істо́рико-культу́рний запові́дник «Качані́вка»), prop del poble de Parafíïvka, és un palau amb jardins del .