Bodø és una ciutat i municipi de Nordland, Noruega. Amb 51.022 habitants (2017), és la segona ciutat més poblada de la regió més septentrional de Noruega, Nord-Norge, i és la capital del comtat de Nordland.
La ciutat és situada al nord del cercle polar àrtic, tot i que les seves temperatures no són gaire baixes per la seva elevada latitud. Bodø té sol de mitjanit del 4 de juny al 8 de juliol però no té nit polar.
Des del final de la Segona Guerra Mundial, Bodø ha experimentat un important desenvolupament econòmic basat en el sector terciari (especialment comunicacions i transports) gràcies a la seva posició entre el mar i l'interior.
Etimologia El nom de Bodø s'ha utilitzat almenys des del . Possiblement es tracta d'una deformació de Bodin, llogaret que en aquella època era el centre religiós de la zona. El nom Bodin probablement fa referència al significat de la paraula en nòrdic antic, «lloc al costat del riu», però també és possible que Bodø sigui un nom compost per bodeiarr («cases, habitatges») i ø («illa») i signifiqui per tant «illa de cases».
Història Controvèrsia sobre l'estatus de ciutat miniatura|esquerra|Bodø durant la transició de ciutat Bodø fou fundada el 1816 i fou projectada com a ciutat comercial per als pescadors del nord de Noruega que fins llavors depenien de Bergen. En els anys previs a la seva fundació hi havia tres possible indrets on fer-hi la nova ciutat: Brønnøy, Vågan i Hundholmen (com es deia aleshores Bodø). En aquells temps, Noruega encara formava part de Dinamarca i, per tant, es va crear una comissió del govern danès que va comparar les tres alternatives. Hundholmen fou triada finalment el 1813 perquè la seva àrea es localitzava més al centre que Brønnøy, a part que els seus voltants comptaven amb més quantitat de fusta que Vågan. A més, des de 1605 hi havia un senyoriu a Nordland que tenia la seva seu a l'actual Bodø.
Les Guerres Napoleòniques i la cessió de Noruega a Suècia el 1814 retardaren la fundació de la ciutat. Entre el 1813 i el 1816 el govern de Bergen gestionà amb força per evitar l'establiment d'una gran ciutat a Hundholmen, ja que ho considerava una amenaça per al domini gairebé total que Bergen mantenia sobre el comerç de peix entre les illes Lofoten i l'estranger. miniatura|esquerra|Pintura de Hundholmen (Bodø) el 1819 El 1814, Mathias Bonsak Krogh, bisbe de Nordland i Finnmark redactà una «proposta per a l'establiment d'una ciutat comercial a Bodø, Nordland». La proposta motivà grans protestes del govern de Bergen i l'Storting (el Parlament de Noruega) creà una comissió especial per tractar el cas. Les protestes de Bergen acabaren quan l'Storting es pronuncià al respecte en una votació el 1816: amb 50 vots a favor i 6 en contra, la balança s'inclinà per la fundació de la ciutat, decisió que fou sancionada pel rei Carles II el 20 de maig de 1816.
L'estancament inicial miniatura|esquerra|Bodø a la fi de la dècada del 1880, vista des de Lille Hjartøy amb Nyholmen al fons. En els anys posteriors al nomenament de Bodø com a ciutat no es produí el creixement econòmic esperat, perquè el flux comercial continuà en gran part entre Lofoten i Bergen. El 1824 Bodø tenia 210 habitants i el seu feble creixement provocà que el govern considerés en més d'una ocasió la retirada de la seva categoria de ciutat.
Els dos comerciants més coneguts de Bodø durant els primers 50 anys foren Christian Jakhelln i Carl Johan Gerss. El primer, oriünd d'Aalborg, Dinamarca, seria el pioner d'una família amb una gran tradició comercial a Bodø. El segon era originari de Finlàndia, i a més del comerç legal es dedicava al contraban entre Bodø i el Regne Unit. Les activitats il·lícites de Gerss foren descobertes i resultaren en conflictes diplomàtics entre Suècia-Noruega i el Regne Unit. miniatura|Pesca d'arengada a Bodø el 1870.
La pesca de l'arengada i el desenvolupament de Bodø Bodø experimentà un accelerat creixement a partir del 1855, quan s'explotà l'arribada anual d'arengades a la zona propera al port, la qual cosa va representar una nova base econòmica per a la incipient ciutat. Als anys 1870 Bodø fou una de les ciutats que més creixien de Noruega.
Quan la pesca d'arengada va disminuir en la dècada del 1880, la ciutat ja havia establert noves direccions econòmiques que mantingueren el creixement demogràfic. El 1900 Bodø ja tenia 6.000 habitants. Encara que al voltant d'aquell any la taxa de creixement va disminuir, Bodø havia passat entre el 1865 i el 1900 de ser la ciutat més petita de Nord-Norge a ser la tercera en importància, després de Tromsø i Narvik.
La florida del comerç (1900-1940) A la fi del s'establiren noves empreses a la ciutat: un banc comercial, fàbriques d'envasos hermètics, una drassana i una companyia de vaixells de vapor. Quan començà el nou segle, Bodø ja s'havia establert com un centre de comerç i comunicacions. El paper de les comunicacions a la vida de la ciutat es va enfortir el 1904, quan es construí un dic d'escullera i molls pels velers, la qual cosa feu que Bodø tingués un port segur i estable. Amb l'establiment de la Companyia de Vapors de Salten el port de Bodø tingué un paper clau en el comerç de la regió. Les mercaderies que Salten necessitava eren transportades fins a Bodø des d'altres zones del país i de l'estranger a través dels transbordadors Hurtigruten, i des d'allà es transportaven a través de la companyia local de velers. Entre el 1900 i el 1940 la ciutat tingué un creixement estable, però moderat. El creixement econòmic se centrà aleshores en les activitats bancàries, el comerç, el transport i la indústria pesquera.
Una figura central en l'economia de Bodø entre el 1890 i el 1940 fou l'advocat i home de negocis Ragnar Schjølberg, que participà en el desenvolupament tant dels transports com de l'activitat fabril i bancària. Un dels projectes de Schjølberg fou la creació d'un congelador de peix a la dècada de 1920, que seria la més gran de la seva espècie a tot Europa.
Bodø durant la Segona Guerra Mundial miniatura|esquerra|La duana de Bodø, un dels escassos edificis intactes als bombardejos aeris de la Segona Guerra Mundial Bodø fou una de les ciutats noruegues que foren bombardejades per l'Alemanya Nazi durant la Segona Guerra Mundial. El motiu del bombardeig de la ciutat no se sap amb certesa i hi ha dues teories. Una d'elles suggereix que es tractà d'un bombardeig per terroritzar la població i disminuir la resistència del govern noruec a la invasió alemanya; l'altra s'inclina a pensar que fou una conseqüència col·lateral de la batalla de Narvik.
Durant el maig de 1940 Bodø fou sotmesa a un bombardeig aeri petit, però el 27 de maig es produí un gran atac que va deixar la major part de la ciutat en ruïnes. L'atac durà de les sis de la tarda a dos quarts de nou i consistí en més de dos-cents bombes expansives i més de mil bombes incendiàries, si bé només van morir quinze persones.
De les ciutats noruegues que foren bombardejades durant la guerra el 1940, Kristiansund, Steinkjer i Bodø foren les que més danys experimentaren. D'aquestes tres Bodø tingué el percentatge més gran de persones que es quedaren sense llar (3.700 habitants, el 59% de la població), i el 67% dels seus edificis foren destruïts. La ciutat perdé gairebé totes les seves institucions de serveis i els seus comerços; en total un 75% de les oficines, magatzems i edificis públics foren presa d'incendis. Totes les oficines municipals, les escoles i els bancs desaparegueren. L'hospital quedà tan malmès que la seva activitat hagué de ser suspesa. miniatura|esquerra|Bodø dos anys després del gran bombardeig del 1940.
La crisi d'habitatge A l'estiu del 1940 s'inicià la feina per atorgar un sostre als damnificats. Això fou realitzat gràcies al fet que el govern atorgà un préstec de 300 000 corones, que s'utilitzà per construir campaments provisionals als afores, terrenys que eren destinats a albergar les noves zones de la ciutat abans de l'esclat de la guerra.
El juliol del 1940 l'associació Nasjonalhelpen (Ajuda Nacional) rebé una donació de la Creu Roja Sueca per construir cases als municipis noruecs danyats per la guerra. Les cases, de fusta, foren prefabricades a Suècia, i incloïen material de ferreria, així com serveis sanitaris i electricitat. Si bé els suecs havien pensat d'aixecar ràpidament les cases, les obres es retardaren a causa de les males condicions del temps, de la foscor hivernal i de la manca de personal qualificat. Amb tot, la major part de la construcció dels edificis civils de Bodø durant l'ocupació fou realitzada amb l'ajuda de la Creu Roja Sueca, superant la major crisi d'habitatge que hagi tingut la ciutat. El problema d'habitatge fou totalment solucionat el 1945, quan els últims habitants sense casa n'obtingueren una de nova.
La reconstrucció i la postguerra miniatura|Catedral de Bodø. El 1946, un cop assolida la pau, comença de ple la reconstrucció de Bodø. Durant la guerra, l'administració pública i els comerços ocupaven edificis provisionals. Per administrar les obres es creà una comissió de reconstrucció, que treballà fins al 1952, quan acabà oficialment la reconstrucció de la ciutat, si bé l'últim edifici reconstruït, l'ajuntament, quedà enllestit el 1959. El 1950 Bodø ja el mateix nombre aproximat de cases que abans dels bombardejos de 1940.
L'aeroport fou dissenyat per l'arquitecte Sverre Pedersen. Els dos reconeguts arquitectes Herman Munthe-Kaas i Gudolf Blakstad dissenyarem, entre altres edificis, la catedral de Bodø. La reconstrucció li donà al centre de Bodø un aspecte peculiar, amb els seus sobris edificis d'estil funcionalista típic de la postguerra. Un dels exemples més destacats de l'estil és la plaça de l'ajuntament, que es troba envoltada de quatre edificis públics: l'ajuntament, la catedral, la casa de correus i la sala de música. El centre de Bodø és un exemple clàssic de l'estil funcionalista dels primers anys de la postguerra, de la mateixa manera que Ålesund és un exemple del modernisme.
Entre el 1945 i el 1965 Bodø experimentà un vertiginós creixement de 5.415 a 14.054 habitants. Aquest creixement és característic de la ciutat durant tot el període de postguerra i encara continua a principis del segle XXI. El major augment de població ocorregué a la dècada del 1950, quan s'assolí la xifra del 40% respecte de la dècada anterior. A l'inici de la dècada del 1960 Bodø va superar a Narvik en població i va esdevenir la segona ciutat més gran de Nord-Norge.
Als anys 1950 i 1960 Bodø feu un fort impuls quant a les comunicacions. Abans de la guerra, la xarxa de ferris Hurtigruten i en certa manera la carretera nacional E06 a través de les muntanyes Saltfjellet eren les úniques rutes efectives de transport que comunicaven a Bodø. A part de l'aeroport del 1947, el 1950 s'inicià la construcció d'una base aèria militar. El 12 de maig de 1952 s'inaugurà la primera ruta civil aèria entre Bodø i Oslo. Les comunicacions milloraren encara més el 1961 quan la línia ferroviària de la Línia de Nordland inaugurà el seu tram entre Bodø i Trondheim.
Bodø durant la guerra freda miniatura|Un avió nord-americà com el de l'incident de l'U-2. Durant la postguerra Bodø tingué una posició especial durant la guerra freda entre l'OTAN i el Bloc de l'Est. La base aèria de Bodø fou una articulació en l'estratègia defensiva de l'OTAN i un possible punt d'avançada en cas d'un eventual atac de la Unió Soviètica. Entre 1950 i 1955 la base aèria fou ampliada i utilitzada com a caserna principal del comando aeri de Nord-Norge.
Des del 1958 fins al 1974 les instal·lacions militars de Bodø foren expandides per albergar al comandament superior de la regió. A Reitan, una zona muntanyosa dels afores de la ciutat, es construïren les instal·lacions que serien ocupades des del 1963 pel