miniatura|Antiga torre d'aigua de Vínnitsia, avui símbol de la ciutat.
La província de Vínnitsia (en ucraïnès: Ві́нницька область (Vínnyts'ka óblast); conegut també com a Вінниччина (Vínnytxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna. Forma part de la regió històrica de Podíl·lia (Поділля). La capital és la ciutat de Vínnitsia.
Limita amb l'óblast de Jitòmir al nord, amb les províncies de Kíev, Kirovohrad i Txerkassi a l'est, amb l'óblast d'Odessa i Moldàvia al sud, una part de la frontera amb aquest darrer formant part de Transnístria, estat no reconegut dins Moldàvia, i amb les províncies de Txernivtsí i Khmelnitski a l'oest. La frontera estatal dins la província té una llargada de 202 km."Vínnytxtxyna", a la pàgina oficial del Govern estatal de l'óblast . Accedit el 27 de gener del 2011.
Geografia física La província de Vínnitsia ocupa uns 26,5 mil km², que equivalen a 4,4% del territori d'Ucraïna. Es troba al cinturó d'estepa forestal de la Ucraïna de la riba dreta.
Hidrografia El territori és irrigat per uns 204 rius de més de 10 km de llargada, que es troben dins les conques del Buh Meridional, el Dnièster i el Dniéper. Els rius més importants de la província són, precisament, el Buh Meridional (Південний Буг) i el Dnièster (Дністер).
Política i govern Divisions administratives"Vínnytxtxyna", a la pàgina oficial del Govern estatal de l'óblast (accedit el 27 de gener del 2011), més un detall de la viqui en ucraïnès. La província de Vínnitsia està dividida en 27 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion•y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 6 ciutats que no depèn d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les ciutats de: Jmérinka (Жме́ринка), Koziàtin (Козя́тин), Ladíjin (Лади́жин), Mohiliv-Podilski (Могилі́в-Поді́льський), Khmílnik (Хмі́льник), i la ciutat capital de la província, Vínnitsia (Ві́нниця).
La província té un total de: 18 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 12 de les quals depenen d'un raion; 29 viles o "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus de vila, és a dir, entre un poble i una ciutat); 1330 pobles (село́, seló); i... 136 llogarrets (се́лище, sélysxe, tot sol).
Principals viles i ciutats Ciutats miniatura|Panorama de la ciutat de Bar, amb el riu Riv o Rov (Річка Рів, Ров) a primer pla. miniatura|L'Hotel Savoy a Vínnitsia, obra de principis de s.XX, de l'arquitecte ucraïnès, Hryhorii Artýnov (Григо́рій Григо́рович Арти́нов, 1860-1919). miniatura|"Tramvia fluvial M. I. Pirohov" creuant el Buh Meridional a Vínnitsia, amb una illa al fons. miniatura|Tren elèctric a l'estació de Vínnitsia l'hivern.
Nom transcrit al català Nom en ucraïnès Data fundació o 1a menció Raion Noms anteriors, notes, comentaris Bar Бар s. XIV Raion de Bar (Ба́рський райо́н, Barskyi raion) Bérxad Бе́ршадь 1459 Raion de Bérxad (Бе́ршадський райо́н, Bérxadskyi raion) Hàissyn Га́йсин 1545 dret de Magdeburg: 1744 Raion de Hàissyn (Га́йсинський райо́н, Hàissynskyi raion) Hnívany Гні́вань 1629 Raion de Tývriv (Ти́врівський райо́н, Tývrivskyi raion) Iàmpill Я́мпіль 1600 Raion de Iàmpill (Я́мпільський райо́н, Iàmpillskyi raion) Es troba a la riba del Dnièster, a la frontera amb Moldàvia, i hi ha un punt d'entrada al país (aduana). A l'altre banda del riu es troba el municipi de Cosăuţi (en ucraïnès: Косеуць o Косеуци, Kosseuts o Kosseutsi). Il·lintsí Іллінці́ 1440 Raion de Il·linets (Ілліне́цький райо́н, Il·linetskyi raion) Jmérynka Жме́ринка Raion de Jmérynka (Жмеринський район, Jmérynskyi raion) Kalýnivka Кали́нівка Raion de Kalýnivka (Кали́нівський райо́н, Kalýnivskyi raion) Khmílnyk Хмі́льник 1362 dret de Magdeburg: 1442 Raion de Khmílnyk (Хмільни́цький райо́н, Khmilnytskyi raion) Koziàtyn Козя́тин 1870; 1a menció: 1734 Terme municipal de Koziàtyn (Козятинська міськрада, Koziàtynska miskrada El 1734 és la primera menció d'un poble o una vila a l'indret. La data posterior correspon a la "fundació oficial" del municipi actual, allà on hi havia o on havia hagut un poble. Ladýjyn Лади́жин s. XIV; 1a menció: 1240 Terme municipal de Ladýjyn (Ладижинська міськрада, Ladýjynska miskrada) Nom antic: Kaladýjyn (Каладижин) Lypovets Липове́ць 1545dret de Magdeburg: s. XVI Raion de Lypovets (Липове́цький райо́н, Lypovetskyi raion) Mohiliv-Podilskyi Могилі́в-Поді́льський 1595; 1a menció: 1450 Raion de Mohiliv-Podilskyi(Могилі́в-Поді́льський райо́н, Mohiliv-Podilskyi raion) Nom antic: Mohylev o Mohiliv na Dnistrí (Могиле́в, Могилі́в-на-Дністрі́) Nemíriv Неми́рів 1506dret de Magdeburg: 1581 Raion de Nemíriv (Неми́рівський райо́н, Nemírivski raion) Pohrebysxe (Pohrebyxtxe) Погреби́ще 1148dret de Magdeburg: 1569 Raion de Pohrebysxe (Погреби́щенський райо́н, Pohrebýsxenkyi raion) nom antic: Rokýtnia (Рокитня) Tultxýn Тульчи́н 1607dret de Magdeburg: 1787 Raion de Tultxýn (Тульчи́нський райо́н, Tultxynskyi raion) Vínnitsia Ві́нниця 1355dret de Magdeburg: 1640 Raion de Vínnitsia (Ві́нницький райо́н, Vínnytskyi raion) La capital de l'óblast, és banyada pel Buh meridional. Xàrhorod Ша́ргород 1585dret de Magdeburg: 1588 Raion de Xàrhorod (Ша́ргородський райо́н, Xàrhorodskyi raion)
Viles miniatura|El riu Riv al seu pas per la vila de Braïliv. miniatura|Carrer dels Pioners a la vila de Hlúkhivtsi. miniatura|La tomba del jueu hassídic, Nathan de Breslev, lloc de pelegrinatge dels jueus, a Bràtslav. miniatura|Cartell d'entrada a Kryjópill, d'època soviètica. miniatura|Estació de tren de Kryjópill l'hivern. miniatura|Tren sobre via estreta i cavall a Rúdnytsia.
El següent és una taula de totes les viles de l'óblast, anomenades "assentaments de tipus urbà" (се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, o смт, smt).
Nom transcrit al català Nom en ucraïnès Data fundació o 1a menció Raion Notes, comentaris Braiíliv (Bràiiliv) Браї́лів (Бра́їлів) 1440 Raion de Jmérynka (Жмеринський район, Jmérynskyi raion) Bràtslav (Bràslav) Бра́цлав (Бра́слав) 1362 Raion de Nemýriv (Неми́рівський райо́н, Nemýrivskyi raion) Brodetske Броде́цьке 1712 Raion de Koziàtyn (Козятинський райо́н, Koziàtynskyi raion) Dàixiv (Daixiv) Да́шів (Даші́в) 1451 Raion de Il·linets (Ілліне́цький райо́н, Il·linetskyi raion) Desnà Десна́ ?; vila des de 1984 Raion de Vínnytsia (Ві́нницький райо́н, Vínnytskyi raion) Hlúkhivtsi Глу́хівці 1595 Raion de Koziàtyn (Козятинський райо́н, Koziàtynskyi raion) Kyrnassivka Кирнасі́вка Raion de Tultxýn (Тульчи́нський райо́н, Tultxynskyi raion) nom antic: Краснопі́лля, Krasnopíl·lia Kopaihórod (Kopàihorod) Копайго́род (Копа́йгород) 1694 Raion de Bar (Ба́рський райо́н, Barskyi raion) Kryjópill Крижо́піль 1866 Raion de Kryjópill (Крижопільський район, Krijópillskyi raion) Lítyn Лі́тин 1431 Raion de Lítyn (Лі́тинський райо́н, Lítynskyi raion) Muróvani Kurýlivtsi Муро́вані Кури́лівці 1453 Raion de Muróvani Kurýlivtsi(Мурованокури́ловецький райо́н, Murovanokurýlovetskyi raion) Oràtiv Ора́тів 1448 Raion d'Oràtiv (Ора́тівський райо́н, Oràtivskyi raion) Pisxanka (Pixtxanka) Піща́нка ?; vila des de 1956 Raion de Pisxanka (Піщанський райо́н, Pisxanksyi raion) Rúdnytsia Ру́дниця Raion de Pisxanka (Піщанський райо́н, Pisxanksyi raion) Stryjavka Стрижа́вка 1552 Raion de Vínnitsia (Ві́нницький райо́н, Vínnytskyi raion) Sútysky Су́тиски Raion de Nemýriv (Неми́рівський райо́н, Nemýrivskyi raion) Sýtkivtsi Си́тківці 1545 Raion de Tývriv (Ти́врівський райо́н, Tývrivskyi raion) Téplyk Те́плик Raion de Téplyk (Те́плицький райо́н, Téplytskyi raion) Tývriv Ти́врів 1505 Raion de Tývriv (Ти́врівський райо́н, Tývrivskyi raion) Tomàixpill Тома́шпіль 1616 Raion de Tomàixpill(Тома́шпільський райо́н, Tomàixpillskyi raion) Trostianets Тростяне́ць 1598 Raion de Trostianets (Тростяне́цький райо́н, Trostianetskyi raion) nom antic: Адамгород, Àdamhorod Turbiv Турбі́в 1545 Raion de Lýpovets (Ли́повецький райо́н, Lýpovetskyi raion) Txernivtsí Чернівці́ 1392 Raion de Txernivtsí (Черніве́цький райо́н, Txernivetskyi raion) No s'ha de confondre amb la capital de l'óblast de Txernivtsí. Txetxélnyk Чече́льник 1635 Raion de Txetxélnyk (Чече́льницький райо́н, Txetxélnytskyi raion) Vapniarka Вапня́рка 1870 Raion de Tomàixpill(Тома́шпільський райо́н, Tomàixpillskyi raion) Vendytxan·y Вендича́ни Raion de Mohyliv-Podilskyi (Могилі́в-Поді́льський райо́н, Mohyliv-Podilskyi raion) Voronóvytsia (Voronovýtsia) Вороно́виця (Воронови́ця) 1545 Raion de Vínnitsia (Ві́нницький райо́н, Vínnytskyi raion) Xpýkhiv Шпи́ків 1507 Raion de Tultxýn (Тульчи́нський райо́н, Tultxynskyi raion) Zaliznytxne Залізни́чне 1925 Terme municipal de Koziàtyn (Козятинська міськрада, Koziàtynska miskrada)
Economia A l'óblast de Vínnitsia s'hi fabriquen alguns dels productes més emblemàtics del país, com ara la horilka (vodka) "Nemiroff", originari de la ciutat de Nemýriv i que avui dia gaudeix de gran renom internacional, i els xocolates i bombons Roshen, fundada pel polític i home de negocis Petrò Poroixenko, entre d'altres.
Cultura Llocs i dades d'interès Poblat escita de Nemýriv (Немирівське скіфське городище), un conjunt arqueològic a uns 4 kilòmetres de Nemýriv, a l'est de la regió de Podíl·lia. Data del 500 a 700 abans de la nostra era, i fou un poblat de la cultura escita. Entre els anys 900 i 1250 de la nostra era, al mateix lloc es trobava un assentament dels Rus de Kíev.
Monument històric i cultural de Buixa (Державний історико-культурний заповідник «Буша»), consisteix en un conjunt de 8 elements al poble de Buixa, raion de Iàmpill: Quatre d'aquests elements són conjunts arqueològics que daten dels segles III abans de la nostra era fins al de la nostra era. Restes d'una fortalesa i túnels dels segles XVI al . Edifici consistorial del (avui part d'una finca privada). Temple precristià i cristià dels segles V al , tallat a la roca, amb relleus únics del període eslau antic. Cementiri dels segles XVIII-.
Al territori del monument també s'hi troben els museus arqueològic, etnogràfic i militar de Buixa, el museu de ceràmica de Podíl·lia, i un parc extens d'escultures històriques i modernes on es fa una trobada anual internacional d'escultors en pedra. Vegeu la pàgina oficial del Monument (en rus), un article sobre el monument (en ucraïnès, + fotos) i un altre article i fotos del parc d'escultures (en ucraïnès). Malauradament, el parc d'escultures va ser objecte de vandalisme l'any 2000.
Quarter general "Werwolf", de Hitler (en alemany: Führerhauptquartier Werwolf; en ucraïnès: Ставка Гітлера «Вервольф»). Un testimoni de la Segona Guerra Mundial, és el quarter general que es va fer construir Hitler a uns 8 kilòmetres al nord de Vínnitsia. Va ser construït entre el 1941 i el 42 per uns 8.000 presoners de l'organització Todt i uns 1.000 treballadors forçats ucraïnesos. Aquí s'hi van fer moltes matances, en particular de jueus, a mans de les forces d'ocupació nazis. Avui està mig enrunat i és monument històric. L'interior és inaccessible.
Personatges Algunes persones nascudes a l'óblast o relacionades amb ella, en ordre cronològic de naixement.
Escriptors