Paixà (del turc ) o baixà (de l'àrab , al seu torn del turc ) era un títol donat als alts càrrecs de l'administració otomana, tant civils com militars. Deriva del persa padixah, i fou el títol més alt de la noblesa otomana fins a la república (1924). Avui dia es conserva al Marroc i algun altre país musulmà. Al seu darrere venien els títols de bei i efendi.
El paixà era un títol individual, no hereditari ni vinculat a territori. Va aparèixer al en el sentit de ‘senyor’ (). No s'ha de confondre amb el baixà, que era propi d'oficials subalterns especialment entre els geníssers, i d'alguns oficials o notables provincials.
Referències Viguier, Elements de la langue turque, 1790 De la Mottraye, Voyages, 1727
Categoria:Títols nobiliaris Categoria:Imperi Otomà Categoria:Història d'Egipte