Retrat d'una dama (Van der Weyden)

Retrat d'una dama (o Retrat d'una jove) és un petita pintura sobre taula executada al voltant de 1460 per Rogier van der Weyden, un pintor flamenc primitiu. La composició es construeix a partir de les formes geomètriques que formen les línies del vel de la dona, l'escot, la cara i els braços, així com la trajectòria de la llum que il·lumina la seva cara i el seu pentinat. Els contrasts clarobscurs realcen la bellesa i l'elegància gòtica, gairebé antinatural, de la model. Des de 1937, la pintura es troba a la National Gallery of Art de Washington, DC. S'ha descrit com un quadre "famós entre tots els retrats de dones de totes les escoles".Van Der Elst, pàg. 76

Van der Weyden es va dedicar als retrats cap al final de la seva vidaHand & Wolff, pàg. 242 i les seves penetrants evocacions dels personatges van obtenir un bon reconeixement per part dels pintors de generacions posteriors. En aquesta pintura, la humilitat de la dona i el seu posat reservat es transmeten a través d'un físic d'aparença fràgil, amb els ulls abaixats i els dits estretament agafats.Kleiner, pàg. 407 És prima i la realització segueix l'ideal gòtic de trets allargats, amb espatlles estretes, els cabells ben fixats, el front llarg i un marc elaborat que estableix el tocat. És l'únic retrat conegut d'una dona signat per Van der Weyden, encara que el nom de la model no es va enregistrar i tampoc no va posar títol al treball.

Tot i que Van der Weyden no es va adherir a les convencions d'idealització, generalment procurava afalagar als personatges que el servien de model. Els pintava amb una roba a la moda, sovint amb uns trets facials esculpits, quasi arrodonits i, en alguns casos, parcialment desviats de la representació natural. Adaptava la seva pròpia estètica i els seus retrats de dones sovint tenen una sorprenent semblança entre si.Grössinger, pàg. 60

Autor Rogier van der Weyden va néixer a Tournai (1399/1400) i és considerat un dels pintors més influents del formant part del moviment dels primitius flamencs.Campbell 2009, pàg. 7 S'havia format amb Robert Campin i va ser contemporani de Jan van Eyck; ell i Van Eyck, des de diferents perspectives, van contribuir al desenvolupament de l'escola flamenca del . Si Van Eyck, des de la seva ampla erudició i una treballada observació, va realitzar obres carregades de simbolisme, Rogier es va preocupar de representar, amb força realisme, els sentiments –especialment els dolorosos– i les sensacions dels seus personatges, i aconseguí d'expressar-ho com cap altre pintor no ho havia capturat mai".Panofsky 1998, pàg.245-247

Va ocupar el càrrec de pintor de la ciutat de Brussel·les i centrà la seva obra principalment en l'execució de retrats de personatges i mandataris de la cort de Borgonya i en obres de caràcter religiós; fonamentalment, pintà tríptics i políptics de grans dimensions. L'estil de les seves primeres obres és marcadament gòtic, hieràtic i amb els fons daurats. Posteriorment va evolucionar cap a línies sinuoses i fluides que aplicà en els cossos i les robes. Els seus personatges són realistes, amb expressions patètiques i un fort dramatisme, ja que l'artista pretenia causar un fort impacte emocional en els espectadors.

Composició La dona pintada, que probablement ronda els vint anys, és presentada de mig cos i en un perfil de tres quarts, amb un fons bidimensional d'un verd blau intens. El fons és d'una perspectiva plana i l'artista no parà atenció en els detalls, un fet comú en els treballs devocionals de Van der Weyden. Com el seu contemporani Jan van Eyck (c. 1395-1441), en els retrats fa servir uns fons foscos; d'aquesta manera aconsegueix centrar l'atenció en el personatge.Friedlænder, pàg. 37 Hans Memling (c. 1435 - 1494), un artista neerlandès alumne de Van der Weyden, seria el primer pintor que situà un retrat que contrastava amb un fons el que apareixia una escena d'un exterior o un paisatge.Kemperdick, pàg. 24 En aquest treball, la perspectiva plana permet que l'espectador es concentri en la cara de la dona, d'una serenitat tranquil·la. Van der Weyden redueix el focus en quatre trets bàsics: el pentinat, el vestit, la cara i les mans. El fons s'ha enfosquit amb el temps; és probable que, originàriament, els angles formats pel hennin i el vestit de la model quedessin més marcats. miniatura|Petrus Christus (c. 1410/1420-1475/1476), Retrat d'una donant femenina (c. 1455), National Gallery of Art, Washington. El treball de Christus va representar una forta influència a l'obra de Van der Weyden, com es pot veure en l'expressió i la coloració.Kemperdick, pàg. 23

La dona porta un vestit negre escotat elegant, amb bandes fosques de pell al coll i a les mànigues.Retrat d'una dama, c. 1460 . National Gallery of Art, Washington. (consulta: 8-3-2010). La roba és d'estil borgonyó, que en aquell temps estava de moda, ja que emfatitza l'estètica de figures altes i primes pròpia de l'ideal gòtic.Van der Weyden sovint rebia encàrrecs dels membres de la cort de Borgonya. Vegeu Schneider, pàg.40 El seu vestit està cordat amb una brillant faixa vermella que queda recollida per sota dels pits. El hennin de color camussa està cobert amb un gran vel transparent que cau per damunt de les seves espatlles i arriba fins als braços. Van der Weyden, com és habitual en ell, posa molta atenció en l'estructura i en els detalls de la vestimenta, com ara les agulles que subjecten el vel.SCOTT, Margaret. "Dress and Reality in Rogier van der Weyden" a Campbell & Stock, pàg. 140

El vel de la dona forma una "V" invertida que, enfrontat a la forma inversa d'una lleugera armilla que porta sota el vestit, componen un perfil romboide. La model es mostra en un angle lleuger, però la seva posa és centrada per les amples línies connectades dels braços, l'escot i el vel. El cap de la dona està il·luminat de manera delicada, no deixant cap contrast tonal fort a la seva pell. Té una cara llarga, prima, celles depilades i un front amb possibilitats d'haver estat afaitat per crear una línia de cabell més elevada, com era la moda. Els seus cabells estan pentinats cap enrere, subjectats per una cinta i situats per darrere de l'orella. El seu pentinat alt i la marcada línia del front accentuen la seva cara allargada, que li donen una aparença d'escultura.

L'orella esquerra de la dona està, segons l'historiador d'art Norbert Schneider, antinaturalment alta i enrere, més paral·lela als seus ulls que al seu nas; aquesta posició és probablement un mecanisme artístic que feu servir l'artista per donar continuïtat al flux de la línia diagonal de l'ala interior dreta del vel. Al , els vels es portaven normalment per modèstia, per amagar la sensualitat de la carn. En aquest treball, el vel té l'efecte oposat; la cara de la dona està emmarcada pel pentinat i així cridar l'atenció sobre la seva bellesa.Schneider, pàg.40 miniatura|esquerra|Detall del retrat mostrant els dits estretament creuats de la dona i el cinturó vermell

Les mans de la dona estan estretament creuades, com si estiguessin en oració, i estan col·locades molt avall de la pintura i sembla que es recolzin en el marc.Hand & Wolff, pàg. 244 Apareixen estretament comprimides en una petita àrea del quadre; és probable que Van der Weyden no volgués crear una àrea de to alt que pogués distreure l'atenció del seu cap. Els seus dits, ben prims, estan minuciosament detallats; sovint, Van der Weyden indicava la posició social dels seus models a través de la il·lustració de la seva cara i mans. La màniga del seu vestit s'estén més enllà dels seus canells. Els seus dits es pleguen en capes; el seu rostre és l'element més detallat en la pintura, i és un reflex de la forma piramidal de la part superior de la pintura.

Els seus ulls miren fixament cap avall, amb humilitat, en contrast amb la seva roba relativament extravagant. La pietat de la seva expressió s'aconsegueix a través de motius comuns en el treball de Van der Weyden. Els seus ulls i nas s'allarguen, i el seu llavi inferior sembla més ple amb l'ús del color i amb un acabat més pronunciat. Algunes línies verticals al voltant d'aquests trets s'emfatitzen, amb les pupil·les grans i les seves celles una mica alçades. A més a més, els contorns de la seva cara se subratllen d'una manera que és un xic antinatural i abstracta,Campbell 2004, pàg. 15 i fora de les restriccions espacials habituals de les representacions humanes del . Aquesta metodologia va ser descrita per l'historiador d'art Erwin Panofsky: "Rogier es concentrava en certs aspectes principals –principals tant des d'un punt de vista fisiològic com psicològic– que expressava principalment mitjançant les línies".Kemperdick, pàg. 22 El seu front alt i la boca es considera que suggereixen una naturalesa intel·lectual, asceta i vehement alhora, que simbolitza "un conflicte pendent en la seva personalitat".Walker, pàg. 126

La model és desconeguda, encara que alguns historiadors d'art han especulat sobre la seva identitat. A començaments del , l'escriptor Wilhelm Stein suggeria que podria ser Marie de Valengin per la similitud dels trets facials,Monro i Monro, pàg. 620 la filla il·legítima de Felip III de Borgonya.Felip el Bo va encarregar un retrat a Van der Weyden al voltant de 1450 Tanmateix, això és una especulació sense un bon suport. Com les seves mans es mostren com si es recolzessin en el marc de la pintura, els historiadors d'art accepten d'una manera general que, més que un treball devocional, es tracta d'un retrat independent.

Ruptura amb la tradició d'idealització Van der Weyden treballava en la mateixa tradició de retrats que seguien els seus contemporanis Jan van EyckMentre, Van der Weyden hauria conegut el treball de Van Eyck, es desconeix si el dos es varen trobar personalment. Van Eyck va morir el 1441. i Robert Campin.Rogier va ser deixeble de Campin el 1426. Vegeu Friedlænder, pàg. 16 En la primera meitat del , aquests tres artistes formaven part de la primera generació dels pintors del "renaixement flamenc", i els primers artistes del nord d'Europa que descrigueren membres de les classes mitjana i alta de manera naturalista, en lloc de la forma idealitzada característica del cristianisme medieval. Amb anterioritat, dins l'art neerlandès, el mode de representació dels retrats de nobles o clergues era la vista de perfil.Ferrer, 95-96 En obres com Home amb turbant (1433), Jan van Eyck trencava aquesta tradició i feia servir el perfil de tres quarts de la cara que es convertiria en un estàndard artístic al seu país. Aquí, Van der Weyden fa servir el mateix perfil, fet que li permet descriure millor els trets del cap i de la cara de la dama.Ferrer, 96 En aquesta obra el personatge es representa fins a mig cos, cosa que permet a l'artista mostrar les mans creuades a la cintura.Virtut i Bellesa: El Ginevra de' Benci de Leonardo i retrats femenins del Renaixement . Exposició a la National Gallery of Art, Washington. (consulta 30-12-2010)

miniatura|130px|Taller de Rogier van der Weyden Retrat d'una Dama, c. 1460. National Gallery de Londres. Aquesta pintura similar té molt menys detall i prové del seu taller. Pot ser datada com a posterior al 1466.Retrat d'una dama. National Gallery de Londres.