Manuel Esteban (Barcelona, 23 de març de 1941 – 3 de juny de 2015) va ser un director de cinema català. Va ser director de fotografia i realitzador, conegut per Los mares del sur (1992), Historias de la puta mili (1994) i Olímpicament mort (1986).
Biografia Doctor en Enginyeria Industrial va dirigir, realitzar i produït tant pel·lícules de televisió com de cinema. Va col·laborar com a fotògraf a Segle XX, la fugaç revista setmanal fundada per Paco Camino, germà del cineasta Jaime Camino. També va fer de fotògraf en publicacions com Destino, Triunfo o Serra d'Or. La seva passió per la creació d'imatges li va impulsar a seguir estudis a l'Escola de Cinema de Lodz (Polònia).
Va participar en la creació del Col·lectiu de Cinema, vinculat al PSUC,Joaquim Romaguera, Diccionari del cinema a Catalunya i va exercir com a director de fotografia en pel·lícules de Josep Maria Vallès, Llorenç Soler, Carles Durán, Francesc Bellmunt o Jacinto Esteva. Però aquesta funció l'exerciria especialment al servei de Pere Portabella en títols com Umbracle (1970), el documental Vampir Cuadecuc (1971), Miro tapis (1973) o El sopar (1974). Va ser Portabella qui va finançar la seva primera incursió com a director, el curtmetratge I després ningú no riurà (1968).
El 1981 va realitzar per TVE Especial La Trinca i sis anys més tard dirigia per TV3 el musical titulat El Mikado. Manel Esteban fundava en 1984 amb Carles Nogueras i Jordi Espucis la productora Cyrk. Amb ella va filmar el 1990 una adaptació de Los Mares del Sur, la novel·la homònima de Vázquez Montalbán. En el seu ampli repartiment hi constaven Juan Luis Galiardo (com Pepe Carvalho), el francès Jean-Pierre Aumont, Silvia Tortosa o Eulàlia Ramon. Vázquez Montalbán va ser el seu guionista i narrador de luxe en el telefilm Olímpicament mort (1993), thriller en el qual actuaven Constantino Romero (com Carvalho), Llàtzer Escarceller i l'escriptor Andreu Martín.
Durant deu anys (de 1996 al 2006), Manel Esteban va ser president del Col·legi de Directors de Catalunya. L'any 2009, l'Acadèmia del Cinema Català el va nomenar membre d'honor de la institució. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el va recordat com "un defensor de la llibertat i un dels promotors de la introducció de l'avantguarda estètica al nostre país, un cineasta que va saber mirar més enllà".
Filmografia Com a director I després ningú no riurà, 1967, Films 59 París, juin, 1971, Unicité La censura encubierta, 1972, Svanska TV La estética del franquismo 1972, Trienale de Milano Gongserat, 1973, RAI Arte mejicano en España, 1974, Televisa La prensa en crisis, 1977, ICC Neteja ciutadana, 1978, Ajunt. de Badalona Homenatge als bombers, 1979, Ajunt. de Barcelona La aventura de las américas, 1980 ICC El music-hall i Joan Brossa, 1981, Videospot No corras Gaspar, 1982, Germinal Veles al vent, 1983, Financine Aute en directo, 1984, Videospot Olímpicament mort, 1985, CYRK Los mares del sur, 1990, CYRK-ICC Skizo, 1990, VideoComunicación Un estrany al jardí, 1990, TV3 Historias de la puta mili, 1993, Motion-Tamaya El salto del ángel, 1998, Filmax-TV3
Com a director de fotografia 52 domingos, 1966, Lorenzo Soler Barthio, 1968, Emma Cohen Beance, 1968, Antonio Maenza Vampyr, 1969, Pere Portabella Catherine, 1969, Francesc Bellmunt Crónica de Aurelia M. Camp, 1970, Joaquim Jordà Los hábitos del incendiario, 1970, Antonio Gasset Bi Bi Ci Story, 1970, Carles Durán Umbracle, 1971, Pere Portabella Mórfosis, 1971, Jacinto Esteva Los poetas, 1971, Pere Portabella Mozambique, 1972, Jacinto Esteva Informe general, 1975, Pere Portabella Nou de Trinca, 1980, Ariola Olímpicamente muerto, 1985, Manel Esteban
Com a productor 1978: Soci fundador de la productora VIDEOSPOT 1984: Funda CYRC S.A 1986: Olímpicament mort 1988: Atlantic rendez-vous 1989: Els Mars del Sud 1990: Les enfants du diable 1990: Funda la productora TAMAYA: 1991: Makinavaja, el último choriso 1991: 1492: Conquest of Paradise 1993: Històries de la puta mili 2001: Silvia Lovosecic, Catalina Ribalta i Manel Esteban funden AGRAM Producciones s.c.c.I.
Televisió (realitzador) Polideportivo — Sobre el terreno 1972 — 75 TVE Brújula, 1977-78, TVE Musical Express, 1979-83, TVE Especial La Trinca, 1981, TVE California y Arizona, 1981, TVE Andreu Alfaro 1983, TVE Quesquesésémerdé (Trinca), 1984, TVE El Mikado 1987 Dagoll-Dagom-TV3 La parodia nacional, 1998-99, Gestmusic-Antena 3 La entrevista, 1999, Media Park-Via Digital Sesión doble, 1999, Media Park-Via Digital Mujeres en el cine, 2000, Media Park-Via Digital La lluna, la pruna..., TVE 2001
Referències
Categoria:Directors de cinema barcelonins Categoria:Realitzadors de televisió barcelonins Categoria:Morts a Barcelona