La Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg (alemany: Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg; també coneguda simplement com a Universitat de Heidelberg), la més antiga de les universitats alemanyes, es va crear a la ciutat de Heidelberg, Baden-Württemberg. Fundada l'any 1386 per Ruprecht I per instrucció del papa Urbà VI, i refundada el 1803 pel duc Karl-Friedrich de Bade. És una de les universitats més antigues del món que sobreviuen; va ser la tercera universitat establerta al Sacre Imperi Romanogermànic després de Praga (1347) i Viena (1365). Des de 1899, és una institució mixta.
Heidelberg és una de les universitats més prestigioses d'Europa. En el Rànquing de Xangai de 2021 estava classificada la 57a del mon.
És una Universitat d'Excel·lència alemanya, part de l'U15, així com membre fundador de la Lliga d'Universitats d'Investigació Europees i del Grup Coïmbra. La universitat consta de dotze facultats i ofereix programes de grau, màster i nivells postdoctorals en unes 100 disciplines.La universitat no inclou departaments d'administració d'empreses, arts visuals ni enginyeria, a excepció de l'enginyeria informàtica. Per a una llista de les assignatures oferides, vegeu La llengua d'instrucció sol ser l'alemany, tot i que s'ofereix un nombre considerable de títols de postgrau en anglès i alguns en francès.
57 guanyadors del Premi Nobel han estat vinculats a la ciutat de Heidelberg i 33 a la mateixa universitat. La psiquiatria científica moderna, la psicofarmacologia, la psicologia experimental, la genètica psiquiàtrica, l'estadística matemàtica, la física ambiental, i la sociologia moderna van ser introduïdes com a disciplines científiques per estudiants o professors de Heidelberg. Cada any es completen aproximadament 1.000 doctorats, i més d'un terç dels estudiants de doctorat provenen de l'estranger. Els estudiants internacionals d'uns 130 països representen més del 20 % de tot el cos estudiantil.
Història Fundació Cap a l'any 1400, la ciutat de Heidelberg tenia aproximadament 3.000 habitants, però el Cisma d'Occident el 1378, que va dividir la Cristiandat europea en dos grups hostils, va fer possible que aquesta ciutat relativament petita obtingués la seva pròpia universitat.
Va ser fundada per Ruprecht I, per tenir en el seu territori facultats per a l'estudi de la filosofia, teologia, jurisprudència, i medicina. El Cisma d'Occident a 1378, que va estripar la cristiandat europea entre dos grups hostils, es va iniciar amb l'elecció de dos papes després de la mort del papa Gregori XI aquest any. Un successor era al Papat d'Avinyó (elegit pels francesos) i l'altre a Roma (elegit pels cardenals italians). Els líders seculars i espirituals alemanys es van decantar en el seu suport pel successor a Roma, cosa que va comportar conseqüències als estudiants i professors alemanys a París: van perdre les assignacions i van haver de marxar. L'Elector del Palatinat Rupert I va veure-hi una oportunitat i va iniciar un diàleg amb la Cúria, que finalment va conduir a la concessió de la butlla Papal de fundació, que pot ser considerada com l'acta de creació de la Universitat de Heidelberg. El 18 d'octubre de 1386 es va celebrar cerimonialment l'obertura de les portes de la universitat. Com a lema, Marsilius von Inghen, el primer rector de la universitat, va triar "Semper apertus" -el llibre de l'aprenentatge està sempre obert. Tal com s'especificava a la carta papal, la universitat es va modelar segons la Universitat de París i incloïa quatre facultats: filosofia, teologia, jurisprudència i medicina.
En aquests moments Heidelberg tenia no més de 3.500 habitants i en el primer any d'existència de la universitat hi hagué uns 600 inscrits. La primera lliçó es va impartir al 19 d'octubre de 1386. Així, la Universitat de Heidelberg és la universitat més antiga d'Alemanya (la primera universitat de parla alemanya a establir-se al món va ser a Viena en 1365).
miniatura|aula (saló de l'assemblea) a lAlte Universität miniatura|La Studentenkarzer (presó d'estudiants) a Heidelberg: pintades al mur d'estudiants arrestats, representant ells mateixos amb vestits Studentenverbindung de 1901. miniatura|L'any 1386 es va oferir una missa solemne a la Heiliggeistkirche per commemorar i beneir l'establiment de la universitat (foto cap al 1900).
Desenvolupament primerenc La universitat acabada de crear va actuar des del principi com un centre intel·lectual per a estudiosos de la teologia i la jurisprudència de tot el Sacre Imperi Romanogermànic. El Nominalisme va ser prevalent des de l'època de Marsili fins després de 1406, quan Jeroni de Praga, amic de Jan Hus, va introduir el realisme a Heidelberg, motiu pel qual va ser expulsat per la facultat. Sis anys més tard, les ensenyances de John Wycliffe també van ser condemnades. Entre 1414 i 1418, diversos professors distingits de la Universitat de Heidelberg van participar en el Concili de Constança i van actuar com a consellers de Lluís III, que va assistir a aquest concili com a representant de l'emperador i magistrat en cap del regne, i que va fer executar Jan Hus com a heretge. El 1432, la universitat, complint amb les peticions papals i imperials, va enviar dos delegats al Concili de Basilea que van donar suport fidelment al papa legítim.
La transició de la cultura escolàstica a la humanista va ser duta a terme pel canceller i bisbe Johann von Dalberg a finals del segle XV. L'humanisme va estar representat a la Universitat de Heidelberg especialment pel fundador de l'escola humanística alemanya antiga Rudolf Agricola, Conrad Celtes, Jakob Wimpfeling i Johannes Reuchlin. Enees Silvi Piccolomini va ser canceller de la universitat en la seva qualitat de prepòsit de Worms, i més tard sempre la va afavorir amb la seva amistat i bona voluntat com a papa Pius II. El 1482, el papa Sixt IV va permetre, mitjançant una dispensa papal, que laics i homes casats fossin nomenats professors titulars de medicina.
El 1553, el papa Juli III va sancionar l'assignació de beneficis eclesiàstics a professors seculars. La disputa de Martí Luter a Heidelberg l'abril de 1518 va causar un impacte durador, i els seus seguidors entre els mestres i estudiosos es van convertir aviat en líders de la Reforma Protestant al sud-oest d'Alemanya. Amb el gir del Palatinat cap a la fe reformada, Otó Enric del Palatinat va convertir la universitat en una institució calvinista. El 1563, es va crear el Catecisme de Heidelberg sota la col·laboració de membres de la facultat de teologia de la universitat. A mesura que passava el segle XVI, l'humanisme tardà es va situar al costat del calvinisme com una escola de pensament predominant; i figures com Paul Schede, Jan Gruter, Martin Opitz i Matthäus Merian van ensenyar a la universitat. Va atreure a estudiants procedents de tot el continent i va esdevenir un important centre de cultura i acadèmic d'Europa.
No obstant això, amb l'inici de la Guerra dels Trenta Anys el 1618, la riquesa intel·lectual i fiscal de la universitat va disminuir. El 1622, la llavors famosa mundialment Biblioteca Palatina (la biblioteca de la universitat) va ser robada de la Heiliggeistkirche (la col·legiata de la Universitat) i portada a Roma. Els esforços de reconstrucció posteriors van ser derrotats per les tropes del rei Lluís XIV, que van destruir Heidelberg el 1693 gairebé completament.
miniatura|L'Antiga Universitat de 1735 és avui la seu del Rector i del Senat de la Universitat.
A conseqüència de la tardana Contrareforma, la universitat va perdre el seu caràcter protestant i va ser dirigida pels Jesuïtes. El 1735, es va construir l'Antiga Universitat a la Plaça de la Universitat, coneguda llavors com Domus Wilhelmina. Mitjançant els esforços dels jesuïtes es va establir un seminari preparatori, el Seminarium ad Carolum Borromæum, els alumnes del qual també estaven registrats a la universitat. Després de la supressió de l'orde jesuïta, la majoria de les escoles que havien dirigit van passar a mans dels lazaristes francesos el 1773. A partir d'aquell moment van deteriorar-se, i la universitat mateixa va continuar perdent prestigi fins al regnat de l'últim elector, Carles Teodor, qui va establir noves càtedres per a totes les facultats, va fundar instituts científics com l'Acadèmia Electoral de Ciències i va traslladar l'escola d'economia política de Kaiserslautern a Heidelberg, on es va combinar amb la universitat com a facultat d'economia política. També va fundar un observatori a la ciutat veïna de Mannheim, on el jesuïta Christian Meyer va treballar com a director. Amb motiu de la commemoració del quatre-cents aniversari de la universitat, l'elector va aprovar un llibre d'estatuts revisat que diversos professors havien estat encarregats de preparar. Els afers financers de la universitat es van posar en ordre. En aquell període, el nombre d'estudiants variava de 300 a 400; l'any del jubileu se'n van matricular 133. Com a conseqüència dels disturbis causats per la Revolució Francesa, i especialment a causa del Tractat de Lunéville, la universitat va perdre totes les seves propietats a la riba esquerra del Rin, de manera que s'esperava la seva dissolució completa.
Segle XIX i principis del XX Fins a l'any 1803 no es va aturar aquesta decadència. Aquell any, la Universitat va ser restablerta a l'estatus propi de la institució per Carles Frederic I de Baden i des de llavors el seu nom es troba associat amb el de Rupert I.
Carles Frederic va dividir la universitat en cinc facultats i es va posar al capdavant com a rector, tal com farien els seus successors. Durant aquesta dècada, el Romanticisme va trobar expressió a Heidelberg a través de Clemens Brentano, Achim von Arnim, Ludwig Tieck, Joseph Görres i Joseph von Eichendorff, i es va produir un renaixement de l'edat mitjana alemanya en la parla, la poesia i l'art.
Les associacions d'estudiants alemanyes van exercir una gran influència, que va ser primer patriòtica i més tard política. Després que el Romanticisme finalment s'extingís, Heidelberg es va convertir en un centre del liberalisme i del moviment a favor de la unitat nacional alemanya. Els historiadors Friedrich Christoph Schlosser i Georg Gottfried Gervinus van ser els guies de la nació en història política. Les escoles científiques modernes de Medicina i Ciències naturals, especialment l'Astronomia, van ser models pel que fa a construcció i equipament, i la Universitat de Heidelberg va destacar especialment per la seva influent facultat de dret. La universitat en el seu conjunt es va convertir en el model per a la transformació dels col·legis d'arts liberals americans en universitats de recerca, en particular per a la llavors recentment establerta Universitat Johns Hopkins. Els professors de Heidelberg van ser importants partidaris de la revolució del Vormärz i molts d'ells van ser membres del primer parlament alemany elegit lliurement, el Parlament de Frankfurt de 1848. Durant el final del , la universitat va albergar un esperit molt liberal i obert, fomentat deliberadament per Max Weber, Ernst Troeltsch i un cercle de col·legues al seu voltant. En la República de Weimar, la universitat va ser àmpliament reconeguda com un centre de pensament democràtic, encunyat per professors com Karl Jaspers, Gustav Radbruch, Martin Dibelius i Alfred Weber. Desafortunadament, hi va haver forces contràries treballant dins de la universitat: el físic nazi Philipp Lenard va ser nomenat director de l'institut de Física durant aquest temps, mentre que Walther Rathenau fou assassinat perquè va refusar posar a mig pal la bandera nacional a l'institut, la qual cosa va provocar conflictes amb els estudiants comunistes.
Època nazi