Joan Teixidor i Comes (Olot, 8 d'abril de 1913 – Barcelona, 10 de gener de 1992) va ser un escriptor i editor català. Membre fundador dels Quaderns de Poesia i de la revista Destino. L'any 1935, publicà L'Antologia (de Pere Serafí). Amb Josep Vergés i Matas, fundà l'editorial Destino l'any 1942. Fou president de la Fundació Joan Miró entre 1975 i 1981.
També va col·laborar habitualment en diversos mitjans com La Publicitat, Mirador, Serra d'Or, Els Marges, Art, La Vanguardia o El País, entre d'altres.
Biografia Inicis Joan Teixidor va néixer a Olot el 8 d'abril de 1913, el sisè de vuit fills, nascuts entre 1905 i 1922. El fet de ser el segon dels tres nois va condicionar el seu caràcter, paradoxalment retret i emprenedor al mateix temps. De jove va rebre una sòlida formació en humanitats i ciències als escolapis d'Olot i als jesuïtes de Casp. Era un noi actiu, juganer, sociable i molt precoç a nivell intel·lectual i literari. D'entrada, d'adolescent, volia ser pintor. Més tard, el seu amor per l'art s'acabaria encaminant cap a la voluntat de seguir la carrera professional d'arquitecte. I finalment, descobriria que la seva veritable vocació era la d'escriptor, tot i que els seus primers textos lírics ja dataven dels 14 anys. En trasllardar‐se a residir a Barcelona l'any 1929, es va obrir a la trepidant oferta cultural de Barcelona, va establir una extensa xarxa d'amistats literàries i, amb les seves primeres publicacions, es va convertir en un autèntic referent de la nova poesia i crítica literària de l'època, aclamat pels seus coetanis i reconegut pels mestres de generacions anteriors.
Escriptura La represa de la vida personal, la carrera professional i l'obra literària després de la Guerra Civil va ser un prova extremadament dura per Teixidor. Amb un esforç considerable ho va poder aconseguir. De totes aquestes experiències Teixidor va emergir un escriptor molt més consolidat, madur, profund, ambiciós, sofisticat i plural. Al llarg dels anys va anar desplegant una obra de gran qualitat humana, intel·lectual i artística que abraçava diferents gèneres com ara la poesia, la crítica d'art, la història de l'art, la crítica literària, la crònica de viatges, el memorialisme i l'articulisme. A cadascun dels diversos gèneres que va conrear va fer aportacions de primera magnitud. A tall d'exemple, només hem d'evocar el poemari que va dedicar a la mort del seu fill Ignasi, els treballs pioners sobre Salvat‐Papasseit, Gaudí, Miró i Tàpies, els escrits sobre els seus viatges o les antologies que va construir a partir de les seves columnes setmanals a Destino i El País. Ara bé, per una sèrie de qüestions totalment extraliteràries la seva extensa obra no ha tingut mai el ressò i el reconeixement que es mereix. miniatura|Antologia General de la Poesia Catalana, publicada l'any 1936 juntament amb Martí de Riquer i Josep Maria Miquel i Vergés, dins la col·lecció Quaderns Literaris
Editor Al marge de la seva obra creativa més personal, Teixidor va mantenir una intensa, apassionada i eficaç activitat literària i cultural. Va fundar i dirigir Ediciones Destino, on, per una banda, va consolidar definitivament autors coneguts i, de l'altra, va apostar per nous valors entre els joves. Va instituir premis literaris que s'han convertit en autèntics referents, tant pels escriptors com pels lectors. Va establir una de les llibreries més emblemàtiques de la ciutat de Barcelona. Va treballar incansablement en una gran diversitat d'inciatives enfocades a defensar i promoure l'art modern en el camp de la pintura, l'escultura, el dibuix, la fotografia, l'arquitectura, l'urbanisme i el disseny. Va participar decisivament en jurats literaris que distingien obres que han esdevingut, amb el pas dels anys, imprescindibles dins la tradició. Va ser membre destacat de moltes entitats i associacions. El seu domicili particular a la Diagonal de Barcelona va arribar a ser un lloc de trobada i d'intercanvi d'idees entre moltes persones del món cultural, sovint persones de generacions diferents i amb punts de vista divergents o enfrontats.
Amistats Teixidor sempre va ser un home més aviat retret i d'una gran discreció, que el feia defugir l'atenció pública. Malgrat els condicionants de caràcter i formació cristiana, era una persona sociable, capaç de construir una considerable xarxa de coneixences, amistats i complicitats i capaç d'exercir una callada autoritat, amb aptituds pel lideratge. Al llarg de la vida va pertànyer a molts cenacles, grups i entitats diferents, des de la Colla dels cinc als escolapis d'Olot fins a la tertúlia de la Penya del dimarts a Barcelona, des de la postguerra fins a la vellesa, passant per la Penya dels homes de bé i com cal durant els anys universitaris, l'Ateneu Barcelonès, els Amics de la poesia, el PEN Club, la tertúlia de la poeta Ester de Andreis i associacions internacionals d'editors. Tenia un do especial per relacionar‐se a la vegada amb els seus coetanis i persones de generacions anteriors i posteriors. Sempre va insistir en la insuficiència de la persona sola, de l'individu aïllat. Sempre va agrair el molt que li havien aportat els altres, la família, els amics, els mestres, els companys i, fins i tot, persones anònimes.
Viatges Tot i tenir profundíssimes arrels i lligams familiars i personals a Ripoll, Olot i Barcelona, Teixidor va ser un viatger infatigable. Després de la Segona Guerra Mundial, quan els catalans ja podien circular pel món, Teixidor va realitzar els seus dos primers viatges, la tardor de 1946 a Itàlia i l'estiu de 1947 a Grècia, Palestina i Egipte. Aquests viatges van definir les dues tendències generals dels viatges posteriors de l'autor de visitar els països d'Europa i després destins més llunyans i desconeguts. Entre finals dels anys 40 i els anys 80, tenim notícies que Teixidor va visitar més d'una trentena de països diferents. De fet, Teixidor hauria de ser considerat, amb tota justícia, un dels grans viatgers moderns de Catalunya. Al llarg de quatre dècades Teixidor sempre va viatjar de la mateixa manera perquè considerava el viatge una insuperable oportunitat de coneixement i autoconeixement, de descobriment i autodescobriment. El viatge era una gran experiència de l'alteritat que aportava contrastos i coincidències, diferències i similituds, novetats i orígens.
Ciutats Ja de molt jove Teixidor va voler ser arquitecte i va encaminar tots els seus esforços acadèmics durant el Batxillerat, primer a Olot i després a Barcelona, cap a les ciències pures. L'abandó de la carrera d'arquitectura a la Universitat de Barcelona va ser involuntària. Va canviar d'arquitectura a filologia moderna l'any 1932 perquè no aconseguia superar les proves de dibuix figuratiu i no podia passar més enllà dels dos cursos inicials d'estudis comuns. Ara bé, sempre va mantenir un interès per tot allò que es referia a l'arquitectura que, amb els anys, es faria extensiu al tema candent de l'urbanisme i l'organització de la vida a les grans ciutats modernes, començant per Barcelona. Els articles de la seva secció a la revista Destino, «Media columna», als anys 60 i 70, i després a la seva secció a El País, «Tot apuntat», als anys 80, sovint giraven a l'entorn d'opinions que sostenia sobre l'arquitectura, el patrimoni, l'urbanisme i la vida a les grans ciutats. Fins i tot, les seves cròniques de viatge reflectien aquestes preocupacions. En definitiva, dels seus escrits emergeix una teoria urbanística de la ciutat en tota regla.
Mokxa Moxka és una paraula en sànscrit que vol dir «deixar anar» o «abandonar» i es fa servir com a concepte filosòfic i espiritual a l'Índia per descriure la darrera etapa de la vida humana que es caracteritza per la despossessió progressiva dels béns terrenals i la concentració gairebé exclusiva en la contemplació de qüestions espirituals relacionades amb el sentit de l'existència i el destí futur. L'any 1982, als 69 anys, Teixidor es va retirar de la vida pública i va anar descarregant‐se de responsabilitats. Durant la dècada de vida que li quedava es va dedicar preferentment a dues activitats. Per una banda, va publicar una sèrie tancada de quatre volums —Tot apuntat (1981), Els anys i els llocs (1985), Apunts encara (1986) i Més apunts (1990)— que constituïen una mena d'autobiografia o memòries, presentada com un extens dietari intermitent. I de l'altra, va meditar cada cop més intensament sobre els seus orígens, físics, personals, familiars i culturals —«la sang»—, encarnats, sobretot, en quatre paisatges altament significatius que resumien d'alguna manera la seva pròpia vida: Ripoll, Olot, Itàlia i Anglaterra.
Llibres publicats Investigació i divulgació Antoni Tàpies. Barcelona: Polígrafa, 1964 Miró : escultures. Barcelona: Polígrafa, 1973 Miró : Lithographe III. Barcelona: Polígrafa, 1977 Eudald Serra. Barcelona: Polígrafa, 1978
Narrativa Els antics, 1968 Els anys i els llocs. Barcelona: Destino, 1985
Poesia Poemes. Barcelona: Publicacions de La Revista, 1932 Joc partit. Barcelona: Edicions de la Residència d'Estudiants, 1935 L'aventura fràgil. Barcelona: Edicions de la Residència d'Estudiants,1937 Camí dels dies. Barcelona: Destino, 1948 El príncep. Barcelona: Pedreira, 1954 Per aquest misteri. Barcelona: Pedreira, 1962 Una veu et crida. Barcelona: Edicions 62, 1969 Un cel blavíssim. Barcelona: Destino, 1978 Fluvià. Barcelona: Columna, 1989
Estudis literaris Antologia General de la Poesia Catalana (amb Martí de Riquer). Barcelona: Quaderns Literaris de Josep Janés, 1936 Entre les lletres i les arts. Barcelona: Joaquim Horta, 1957 Cinc poetes. Barcelona: Destino, 1969
Textos autobiogràfics Tot apuntat: 1965-1975. Barcelona: Destino, 1981 Apunts encara: 1983 - 1985. Barcelona: Destino, 1986 Més apunts: 1986 - 1989. Barcelona: Destino, 1990
Descripció i viatges Viatge a Orient. Barcelona: Destino, 1969
Premis i reconeixements El 1989 va rebre la Medalla d'Or al mèrit artístic de Barcelona.
Premis literaris 1970 - Premi Lletra d'Or: Quan tot es trenca 1989 - Premi Ciutat de Barcelona: Fluvià
Patrimoni literari Ruta literària Al llarg de l'any 2009, la ciutat d'Olot va homenatjar el poeta amb motiu del vinté aniversari de la publicació de la seva última obra, Fluvià. El 26 d'abril, l'Associació Cultural Horitzó Blavíssim, amb el suport de l'Institut de Cultura d'Olot, va inaugurar un itinerari poètic —amb el nom d'Escenari Immutable— que consisteix en un recorregut que comença a la casa natal de l'escriptor, on hi havia instal·lat l'Orfeó Popular (Més apunts)“Vaig néixer a la mateixa casa on hi havia instal·lat l'Orfeó Popular d'aquell benemèrit mossèn Farró”. Fragment de Més apunts, text autobiogràfic que compren el període 1986-1989. i que acaba al mas Ventós (Fluvià)“Vaig aprendre amb els anys la lliçó de la casa”. Fragment de “La casa”, del poemari Fluvià, publicat l'any 1989.'', tot seguint el riu Fluvià. Passant per alguns dels espais que millor identifiquen el paisatge olotí: els Prats de la Mandra (pròleg de Fluvià), la Font de la Moixina (Tot apuntat)“Com tantes tardes d'estiu arribo a la font amagada”. Fragment de “La font”, del text autobiogràfic Tot apuntat (1965-1975).,la Costa de Pujol (Tot apuntat)“Des del lloc on la contemplo habitualment, la Costa de Pujol és una muntanya massa alta”. Fragment de “La Costa de Pujol”, del text autobiogràfic Tot apuntat. 'i la Creu de Triai (Apunts encara).“Anem pel món durant tota la vida cercant el paisatge que ens correspongui”. Fragment de “El nostre paisatge”, del text autobiogràfic Apunts encara (1983-1985).
Coincidint amb el centenari del naixement del poeta olotí, el Ple Municipal de l'Ajuntament d'Olot va declarar oficialment l'any 2013 com l'Any Teixidor. Al llarg d'aquest any es van dur a terme tot un seguit d'activitats commemoratives de la figura de Joan Teixidor, com ara exposicions, mostres i conferències.