Lacció d'Oristà fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 12 de juny del 1873 als voltants d'Oristà, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.

Antecedents El pretendent carlí Carles VII impulsà la lluita a Catalunya enviant-hi el seu germà Alfons Carles de Borbó provinent del Vallespir, que va entrar a Catalunya el 30 de desembre del 1872, per a trobar-se amb Francesc Savalls al santuari de Finestres el 8 de gener del 1873. Un cop al país va destituir el general Joan Castells, comandant general de la província de Barcelona, nomenant Jeroni Galceran com a comandant en cap de la província de Barcelona.Abellan (2006):p.583

Els carlins catalans van seguir alçant partides i fent accions i van continuar amb la seva gesta de defensar-se gairebé sols contra els exèrcits d'Amadeu I de Savoia, que va abdicar el 10 de febrer de 1873, establint-se la Primera República Espanyola, i el 16 de juliol Carles VII torna a Navarra, va reactivar-se la revolta al País Basc i Navarra,Oyarzún (1969):p.377 Va establir la capital a Estella-Lizarra i iniciar un nou Setge de Bilbao.

A finals de febrer els carlins van endegar una campanya per conquerir Berga, però les tropes del General Joan Castells i Rosell van retirar-se,Abellan (2006):p.584 i les tropes de reforç de Galceran canviaren d'objectiu i es dirigiren cap a Conanglell, i el 2 de març, en arribar a la Serra del Grau, foren sorpresos per un grup d'homes que van disparar les seves armes contra la infanta, que va sortir il·lesa de l'atac.Abellan (2006):p.584 Finalment, Berga fou presa el 27 de març.

Savalls, en el darrer moment es va retirar de l'avanç quan s'assabentà que Arsenio Martínez-Campos s'acostava amb una columna des d'Olot, de manera que Jeroni Galceran anà cap a La Gleva i els infants cap a Ribes de Freser, que s'havia convertit en el quarter general dels carlins i on s'havia de reunir amb un contingent d'homes que sota el comandament del capità Ribas havien lluitat al costat de l'infant a Roma durant la Unificació italiana. Rafael Tristany conqueria La Pobla de Segur i Gerri de la Sal, i el 23 de març el liberal Serafín Asensio Vega va dispersar els carlins que assetjaven Conanglell i VicCuerpo de estado mayor (1887):p.48 però Francesc Savalls, sense l'amenaça liberal, va emprendre un atac contra Ripoll, que va caure el 23 de març,Cuerpo de estado mayor (1887):p.49 però fracassà en l'assalt a Berga,Cuerpo de estado mayor (1887):p.58

Batalla 1500 soldats carlins, liderats per Alfons Carles de Borbó i Martí Miret van topar a les envistes d'Oristà amb les tropes isabelines del general Álvarez i van aconseguir guanyar la batalla.

Els carlins comandats pel general Vilageliu van aconseguir de capturar un canó, i 10 mules,Enciclopèdia Espasa Volum núm. 68, pàg. 1206 () al qual es van unir tres peces més capturades en les batalles d'Alpens i Caserras, constituint així la dotació artillera carlina a Catalunya.

Referències

Bibliografia

Categoria:Batalles de la tercera guerra carlina Categoria:Batalles del segle XIX a Catalunya Categoria:Oristà