La Mare de Déu del Canceller Rolin és una pintura a l'oli del mestre flamenc Jan van Eyck, datada al voltant de 1435.L'anàlisi dendrocronològica ha permès datar la fusta que es va fer servir; mitjançant l'examen dels anells de creixement s'ha calculat que el 1432 es va tallar l'arbre del qual es va obtenir el panell. El fet que l'escena del pont reculli una imatge relacionada amb el tractat d'Arras (1435), situa en aquesta data, com a mínim, la finalització de l'obra. Es troba al Museu del Louvre de París.
El treball va ser encarregat pel canceller del ducat de Borgonya, Nicolau Rolin, que apareix al costat esquerre de la imatge. Era per a la seva església parroquial, Notre-Dame-du-Châtel, a Autun, on va romandre fins que l'església es va cremar durant la revolució francesa, el 1793. Després d'un període en què quedà exposat a la Catedral d'Autun, va passar al Louvre el 1805 com a resultat de l'espoli de Napoleó Bonaparte.
Aquesta obra mestra va servir d'inspiració a Roger van der Weyden per a la seva Mare de Déu de sant Lluc (circa 1440), on l'autor apareix com a Sant Lluc en un escenari clarament inspirat en la Mare de Déu de Rolin.
Origen El 1432, Nicolau Rolin, un influent personatge de la cort de Felip III el bo, va comprar una casa, l'Hôtel Rolin, al costat de l'església de Notre-Dame-du-Châtel, a Autun; l'edifici actualment és la seu del Museu Rolin. El canceller, durant les seves estades a Autun, acostumava a assistir a matines a l'església; però va obtenir permís del papa per celebrar la missa de l'alba a casa seva, a l'inici de la seva ocupada jornada d'activitat política. La imatge sembla que va ser pintada en aquest període, quan el canceller va obtenir el permís papal. La seva trobada cara a cara amb la Mare de Déu en un palau semblant a la ciutat celestial de Jerusalem no és una expressió d'arrogància o vanitat personal, sinó un signe de la intensitat de la seva devota esperança per la salvació i la vida eterna.
Dades de context Autor miniatura|Home del turbant vermell; un possible autoretrat de Jan van Eyck
Jan van Eyck (1380-1441) és, amb el seu germà Hubert, l'iniciador de l'estil dels primitius flamencs. Tots dos van néixer en un lloc proper a Maaseik, a la regió de Limburg. Al començament van treballar plegats, però Hubert va morir el 1426 i només va quedar Jan, que va viure amb un gran benestar econòmic al servei de Felip III de Borgonya.Panofsky 1998, pàg.179-181
El seu estil es caracteritza pel hieratisme i la immobilitat, i les seves preocupacions més grans eren la versemblança, la perfecció, el tractament de la llum i la perspectiva. Les seves obres més representatives són, a més d'aquesta Mare de Déu, el Políptic de l'anyell místic de la catedral de Sant Bavó de Gant (1432) i La Mare de Déu del canonge Van der Paele.
Relació de l'obra amb la seva època històrica L'obra va ser pintada a Flandes, durant el . En aquesta època apareix una societat avançada, amb una economia basada en els productes tèxtils de luxe i en el comerç, afavorit per una excel·lent situació estratègica. Per allà passaven les grans rutes comercials terrestres que anaven d'Itàlia i França cap a l'Atlàntic nord, és a dir, cap Anglaterra i els països nòrdics i les rutes marítimes que anaven del mar del Nord al Cantàbric. A la burgesia flamenca li agradava el luxe i les obres d'art, d'acord amb el desenvolupament dels seus interessos intel·lectuals. Aquestes obres d'art són per al propi gaudi, és a dir, per endur-se-les a casa o per instal·lar-les en capelles privades; és el que s'anomena «pintura de devoció». Per això la pintura és la tècnica ideal, manejable, barata i propensa a reflectir els gustos burgesos.Milicua 1988, pàg. 298
Estil L'obra pertany a l'estil dels primitius flamencs. L'escola flamenca de pintura va ser una de les més importants del món en un període que es perllonga des del segle XV fins al . Per distingir aquest primer període, el del , es fa servir la denominació d'«Escola dels Primitius Flamencs». Aquesta escola solia pintar quadres de temàtica religiosa però que desenvolupaven com a escenes costumistes, encara que també van tractar el retrat i el paisatge. Utilitzaven la tècnica a l'oli i el seu estil es caracteritzava per la minuciositat, el detall en la reproducció d'objectes, el naturalisme i l'amor al paisatge. Entre els artistes més importants d'aquesta escola, a més de Jan van Eyck, destaquen Roger van der Weyden i El Bosc. A Catalunya, un deixeble seu, Lluís Dalmau, va realitzar la Mare de Déu dels Consellers amb un estil molt semblant al del mestre.Nativitat Salvadó i Cabré (et. al). Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau. Una nova tècnica per a una obra singular. Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Any: 2008, Vol.: 9
Aquesta obra va ser feta amb la tècnica de la pintura a l'oli. Vasari havia atribuït el descobriment d'aquesta tècnica a Jan van Eyck, tot i que posteriorment ha quedat demostrat que no va ser així, ja que l'ús de l'oli com a vehicle dels pigments ja es detecta en obres pictòriques del . El que sí que és destacable és el fet que van Eyck transformés aquesta tècnica en un procediment d'una elevada perfecció; emprava oli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos i, aplicat en veladures, aconseguia l'assecament de les capes i facilitava les correccions. Pijoan, 1966, Pàg. 58
Descripció L'escena descriu la Mare de Déu, coronada per un àngel, mig girada cap a l'observador mentre presenta el Nen Jesús al canceller Rolin. L'escena s'enquadra en una espaiosa estança d'estil italià amb una galeria ricament decorada amb columnes i baixos relleus. L'ambientació ben podria ser la residència de Rolin.Blum 1969, pàg.2 Al fons hi ha un paisatge amb un riu i un pont que uneix les dues parts d'una ciutat que l'envolta.
Paisatge de fons miniatura|El riu crea un eix de simetria separant tots els elements i la seva rica simbologia, entre la part divina a la dreta i la profana o pecadora, a l'esquerra Ocupant la meitat superior central del quadre s'ubica el paisatge exterior, amb un marcat contrast entre la seva forta llum del sol i la més fosca i íntima de l'interior. Inspirat en la vall del riu Mosa, amb una ciutat a la seva riba que s'ha volgut creure que era Autun a la Borgonya, el poble de Rolin. Amb tot, els historiadors l'han identificat com Lió, Maastricht, Lieja o Praga.La identificació del paisatge amb la ciutat de Maastricht va ser defensada per E. van Nispen a Heeft Jan van Eyck te Masstricht gewoond?, 1932, pàg. 99 ss.; i per A. van Kessen, De Madonna van Rollin en Maastricht, De Maasgouw, LXIII, 1943, pàg 2. La hipòtesi de Lieja va ser descrita per K. Voll, Die Werke des Jan van Eyck, Estrasburg, 1900, pàg.36, amb el suport condicional de J.J.M.Timmers a De Achtergrond van de Madonna van Rolin door Jan van Eyck, Oud Holland, 1946, pàg.5. L'opinió que es tractava de Lió prové del tinent coronel Andrieu a Le paysage de la Vierge au Donateur, Revue Archéology, 1929, pàg.1 ss. Pel que fa a la teoria sobre l'opció que la ciutat sigui Praga, es recull a Notebaert, E., Contribution à l'identification du paysage architectural dans les oeuvres des primitifs flamands, Revue de Sant Luc, 1939, pàg. 2 ss. La raó rau, com afirmava Durer, en el fet que Van Eyck havia recollit «tots els detalls de les múltiples imatges que havia vist, sense necessitat de recórrer a models individuals».Panofsky 1998, pàg.138
Hi apareixen amb total detall una àmplia gamma de palaus, esglésies, una illa, un pont elevat, turons i camps, amb una llum uniforme.Harbison. op cit
Es dona a la imatge un sentit molt real de la profunditat, accentuat per la llum brillant a l'horitzó, amb una calima que cobreix una serralada distant. Com en moltes pintures flamenques, l'esglaonat de turons i muntanyes es mostra molt més gran que en la realitat, per a crear un efecte més dramàtic.
El paisatge conté un seguit d'elements simbòlics: el sol banya tot l'espai amb una llum suau del color rosa de l'albada. La lluna és amb prou feines visible, a l'esquerra de la imatge. Aquests elements còsmics - juntament amb el riu, les muntanyes i la ciutat - s'esmenten a la litúrgia de matines.
El paisatge, dividit pel flux de meandres del riu, reflecteix l'oposició establerta entre les figures de Nicolau Rolin i la Mare de Déu amb el Nen, en el primer pla de la composició.
Al marge dret del riu, en l'espai de la Mare de Déu, es representa el món celestial amb esglésies i torres i, entre elles, l'absis d'una gran catedral gòtica, amb capelles radials. Una ciutat celestial envoltada per un mur. A l'esquerra, darrere del canceller, una ciutat amb edificis profans al voltant d'una església i un claustre. Més enllà de la ciutat, les vinyes cobreixen les vessants, possiblement en referència a les extenses propietats de Nicolau Rolin.
El riu divideix els dos mons, però també els uneix. Es poden veure vaixells plens de passatgers creuar l'aigua. S'observa una illa en el centre amb una torre fortificada i alts edificis envoltats d'arbres. El més significatiu és un pont que uneix les dues ribes amb set arcs, una torre de plaça fortificada i un pont llevadís de fusta. Una multitud de persones creuen a peu i a cavall. Una creu a l'arc central representa el sacrifici de Crist, formant un pont entre el món terrenal del pecat i el món celestial del paradís.
La creu també pot referir-se al Tractat d'Arras, signat el 21 de setembre de 1435, que va ser elaborat per Nicolau Rolin i ratificat pel duc de Borgonya, Felip el Bo, per celebrar la seva reconciliació amb el rei francès Carles VII. Per commemorar-ho es va instal·lar una creu en un pont sobre el Sena a Montereau, en el lloc on havia estat assassinat el pare de Felip, dit «Joan sense Por», el 1419.
La galeria i l'estança miniatura|Els capitells amb les desgràcies derivades del pecat original, semblen configurar una pesada «corona de pedra» per al canceller La galeria s'obre al món exterior a través d'una arcada triple, una referència explícita a la Trinitat. L'espai queda lateralment tancat per una altra sèrie de columnes que condueixen a les zones que s'entreveuen a esquerra i dreta de l'escena. L'arquitectura és de marcat estil romànic per indicar una relació amb l'Antic Testament.
La majoria dels capitells de les columnes estan tallades amb motius decoratius: traceria, escenes bíbliques i petits animals. A l'esquerra, just sobre el cap de Rolin, destaquen les escultures que il·lustren el Gènesi, primer llibre de l'Antic Testament: l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís, l'assassinat d'Abel a mans del seu germà Caín, l'embarcament de l'Arca de Noè, i l'embriaguesa de Noè després del diluvi. Les escenes resumeixen la història de la caiguda en desgràcia de la humanitat a conseqüència del pecat original.
El paviment de rajoles escacat compta amb un disseny d'estrelles de vuit puntes, reforçant les línies de fuga de la perspectiva, que també són visibles a les columnes a banda i banda de l'escena. Les línies, però, no arriben a un punt de fuga únic, sinó a una «zona de fuga».
La il·luminació interior és complexa i prové de diverses fonts, típic de van Eyck, amb llum que ve del pòrtic central i de les finestres laterals. Els personatges estan il·luminats per una font de llum invisible, que prové del costat dret de la imatge, coincidint amb la llum natural de la finestra que hi havia a la capella on estava penjat originàriament el quadre.
Com en altres obres de Van Eyck, la descripció de l'espai no és tan simple com sembla. La comparació de les rajoles del pis amb altres elements mostra que els personatges estan només a uns dos metres de les columnes de la galeria, i que Rolin s'hauria d'ajupir per sortir a través de l'obertura.Harbison, 1995. pàg. 100 Moltes obres de Van Eyck mostren uns espais interiors molt petits, però la descripció transmet subtilment un sentit d'intimitat, sense sentir-se constret.
El jardí