va ser un físic alemany conegut pels seus treballs sobre òptica.
Vida i obra Abbe era fill d'un senzill obrer de la filatura Eichel-Streiber d'Eisenach en la que feia llargues jornades laborals d'entre 14 i 16 hores diàries. De nen, va destacar a l'escola i, per això, va rebre suport financer per continuar els seus estudis al Realgymnasium d'Eisenach (que avui porta el seu nom) en el qual es va graduar el 1857. Va obtenir una beca per continuar estudiant a la universitat de Jena on va ser deixeble de Karl Snell. El 1859, descontent amb el nivell científic de Jena, es va traslladar a la universitat de Göttingen on va obtenir el doctorat el 1861 amb una tesi dirigida per Wilhelm Weber.
miniatura|esquerra|Tomba d'Abbe al Cementiri del Nord de Jena. El curs següent va ser docent a Frankfurt del Main i el 1863 va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Jena en la que va impartir classes fins el 1891. Abbe va desenvolupar, doncs, la major part de la seva activitat acadèmica a la Universitat de Jena i també, durant un temps, com a director de l'observatori astronòmic de Jena (1877-1900). Va morir a Jena el 1905.
El 1866 va conèixer Carl Zeiss amb qui va treballar en el disseny de microscopis i altres instruments òptics corregint gran part de les aberracions òptiques presents en els instruments òptics de l'època. Els microscopis, a començaments del segle XIX eren vistos més com curiositats que com instruments científics. Van ser els treballs i les innovacions d'Abbe basades en estudis òptics rigorosos i aplicades per l'empresa de Carl Zeiss, les que van convertir el microscopi en un instrument científic útil, ja que la correcció de l'aberració cromàtica dels microscopis es va demostrar molt més difícil de corregir que la dels telescopis refractors. Després de la mort de Carl Zeiss el 1888, ell va ser el fundador de la Fundació Carl Zeiss dedicada a la recerca en òptica.
Ernst Abbe és també recordat com a reformador social per haver introduït la jornada laboral de vuit hores recordant les jornades laborals del seu pare de 14 hores. Aquest model de jornada laboral seria copiat posteriorment per la companyia nord-americana Ford el 1914 i a partir d'aleshores en gran part del món
L'any 1970, es va decidir en el seu honor donar el nom de «Abbe» a un cràter d'impacte lunar situat l'hemisferi sud de la cara oculta de la Lluna.
Vegeu també Nombre d'Abbe Prisma d'Abbe
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Físics alemanys Categoria:Membres de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències Categoria:Persones d'Eisenach Categoria:Alumnes de la Universitat de Göttingen Categoria:Alumnes de la Universitat de Jena Categoria:Morts a Jena Categoria:Professors de la Universitat Friedrich Schiller de Jena Categoria:Científics de Turíngia