miniatura|Esquerra i dreta.|lang=ca miniatura|Dia dels esquerrans, 13 d'agost de l'any 2002. Lesquerra és la banda d'una persona que, quan mira cap al sud correspon a l'est. És, per tant, una direcció relativa, ja que depèn del punt de vista de l'observador (una mateixa direcció serà dreta o esquerra en funció d'on se situï la referència). S'oposa a la dreta. Les persones esquerranes són les que tenen la seva lateralitat a l'esquerra.
La lateralitat és la preferència que mostren la majoria dels éssers humans d'una banda del seu propi cos. En seria un exemple el fet de ser dretà o esquerrà. També pot ser aplicat als animals i a les plantes.
Aproximadament el 13% de la població mundial és esquerrana. La majoria dels éssers humans són destres. També la majoria mostren un predomini del costat dret. És a dir, que si es veuen obligats a triar prefereixen emprar l'ull, o el peu o l'orella dreta. Les causes de la lateralitat no es comprenen del tot, però es pensa que cada hemisferi cerebral controla el costat contrari del cos, i l'hemisferi esquerre resulta ser el predominant.
Al llarg de la història, ser esquerrà ha estat considerat quelcom negatiu - la paraula llatina sinister volia dir esquerra- i per això s'intentava corregir la lateralitat dels nens que mostraven un major ús de la mà esquerra. No obstant això, hi ha hagut molts esquerrans importants, i s'ha descobert que, en algunes circumstàncies, l'hemisferi cerebral dret (associat a la part esquerra del cos) més actiu en els esquerrans, està associat a la genialitat.
Etimologia 'Esquerra' (i 'esquerre') ve del basc ezker (ezkerra en cas absolutiu), d'idèntic significat, o bé, a parer de Joan Coromines, d'un mot del llenguatge ibèric parent del basc. Es tracta d'un mot que han adoptat diverses llengües romàniques properes geogràficament a l'àrea del basc, com ara el castellà izquierdo, el gascó querr o esquerr, el llenguadocià esquer i el portuguès esquerdo.
Coromines matisa que el mot està relacionat probablement amb el basc esku 'mà', possiblement combinat amb un adjectiu semblant al basc okerr 'tort, contrafet, defectuós', de manera que esku okerr-a ('la mà imperfecta') hauria donat eskkerr > ezkerr en basc i *ESKṴẼRRA en el romànic primitiu. Segons Coromines, podria tractar-se d'una combinació protobasca propagada gràcies a les supersticions relacionades amb l'esquerra.
Vegeu també Esquerrà
Referències
Categoria:Fisiologia animal