El temple d'August fou un edifici de la colònia romana de Bàrcino, les restes del qual, catalogades com a bé cultural d'interès nacional, es troben al carrer del Paradís, 10 de Barcelona. Actualment és un espai del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).
Història i descripció miniatura|esquerra|Entrada a la seu del CEC i la roda de molí que assenyala el cim del Mont Tàber miniatura|esquerra|Panoràmica de les columnes amb el podi reconstruït miniatura|esquerra|Detall d'una de les columnes miniatura|esquerra|Maqueta del temple al MAC
La seu del Centre Excursionista de Catalunya és un edifici d'època gòtica, restaurat el 1906 per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Es troba a la part més alta del Mont Tàber, assenyalada per una roda de molí col·locada al paviment del carrer, just davant de la porta, i a l'interior es conserven quatre columnes estriades i de factura tosca, amb capitells corintis i l'arquitrau. La seva existència és documentada almenys des del i, amb més certesa, d'ençà el . Diversos autors s'hi referiren, i en donaren les interpretacions més variades: que formaven part de la tomba del llegendari rei Hispan, de la d'Hèrcules o d'Ataülf, o que eren part d'un aqüeducte que portava aigua a la ciutat. En la seva Crónica universal del Principado de Cataluña (1595), Jeroni Pujades descriu les sis columnes conservades aleshores, amb els capitells i l'arquitrau, i també fa una reconstrucció de la façana principal, amb l'escalinata, el frontó i la porta d'entrada a la cel·la. Pujades creia que el temple era dedicat a Júpiter o la Triada Capitolina.
El 1835, l'arquitecte Antoni Cellers va redactar una memòria descriptiva i un plànol de la planta del temple, a partir de diverses excavacions finançades per la Junta de Comerç de Barcelona. Cellers va arribar a la conclusió que era un temple hexàstil —és a dir, que tenia sis columnes a la part frontal— i perípter —amb columnes a l'entorn de la cel·la—, de 17,5 m per 44 m, amb una orientació SE-NW, paral·lela al decumanus maximus, i que atribuí erròniament als cartaginesos. El 1850, en ser enderrocada una casa del carrer de la Llibreteria, es malmeteren dues columnes, i amb els fragments restants se'n va refer una, destinada al museu lapidari instal·lat a la capella de Santa Àgata, però per les seves dimensions va quedar a la intempèrie a la plaça del Rei, fins que el 1956 fou reintegrada per Adolf Florensa amb les altres tres columnes conservades in situ. El 1929, es trobaren alguns fragments de cornisa a la casa dels Canonges.
Sembla que la hipòtesi que el temple era dedicat al culte imperial a August és reafirmada per Josep Puig i Cadafalch, que també el descriu com a perípter i hexàstil, amb 11 columnes a cada ala comptant-hi les cantoneres, 6 a la part frontal i 6 més al posticum. El conjunt estaria alçat en un pòdium d'un terç de l'alçada de les columnes. El mateix Puig i Cadafalch i Agustí Duran i Sanpere el van situar en els darrers temps de la República romana, o més versemblantment, en els primers anys de l'Imperi Romà. Atès que la Bàrcino romana va ser creada en temps d'August, el temple no pot ser anterior a aquesta data, i l'estudi estilístic de les columnes el situen a principis del dC.
El 2007 es van trobar al núm. 5 del carrer del Paradís dos grans carreus de pedra de Montjuïc de 83 x 35 cm, orientats en sentit NW-SE, així com les restes d'un rudus o paviment de pedra amb morter. La seva cota es correspon amb la de circulació del pòdium del temple d'August. El 2005 es van trobar al núm. 12, propietat del Centre Excursionista de Catalunya, les restes d'una construcció de morter de calç, de 2,21 m de llarg i 0,42 m d'amplada, orientada en sentit NE-SW, a 1 m per sota del nivell del carrer. A la part central estava coberta per un paviment d'opus signinum, de 1,40 m de llarg per 0,44 m d'ample i uns 10 cm de gruix, 0,38 m per sota de la base del temple i 0,35 m per sota dels carreus trobats al núm. 5, suggerint la presència d'un lacus adossat al podi del temple.
Aquestes troballes van fer replantejar als arqueòlegs Héctor A. Orengo i Ada Cortés l'orientació del temple —el podi del qual faria 31,69 x 19,1 m, una proporció (1,66) que s'aproxima a la secció àuria, també present als temples de Diana de Mèrida (1,675) i d'Évora (1,6)— cap al NW-SE, paral·lela al cardo maximus, amb l'extensió consegüent del fòrum sota l'actual Catedral. Això es contradiu amb la descoberta el 2013 d'un fragment del pòrtic del fòrum a la cantonada del carrer de la Freneria amb el de la Pietat, que obligaria a mantenir l'orientació tradicional del temple. Tanmateix, la troballa el 2023 d'un paviment del fòrum al subsòl del núm. 3 del carrer d'Hèrcules durant les obres d'ampliació del Gran Hotel Barcino, indica que aquest s'estenia en direcció NW-SE.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Monuments històrics del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic August De Barcelona Categoria:Edificis romans de Catalunya Categoria:Museu d'Història de Barcelona Categoria:Bàrcino