miniatura|La síl·laba Om en devanagari Om (en devanāgarī: ओ, pronunciat awm)The Sanskrit Heritage Dictionary de Gérard Huet és una síl·laba en sànscrit considerada pels diversos corrents del pensament indi com el so original, primordial, a partir del qual l'Univers s'estructurà. També se'n diu udgitha o pranava mantra ('mantra primordial', el mot prāṇa significa igualment 'vibració vital'). Es fa servir en religions com l'hinduisme, el budisme, el jainisme, el sikhisme i el bramanisme.
Om és un dels símbols més importants de l'hinduisme. També es diu que és l'essència de l'Absolut suprem, la consciència,James Lochtefeld (2002), "Om", The Illustrated Encyclopedia of Hinduism, Vol. 2: N-Z, Rosen Publishing. , pàgina 482 Ātman, Brahman, o el món còsmic.David Leeming (2005), The Oxford Companion to World Mythology, Oxford University Press, , pàgina 54Hajime Nakamura, A History of Early Vedānta Philosophy, Part 2, Motilal Banarsidass, , pàgina 318Annette Wilke and Oliver Moebus (2011), Sound and Communication: An Aesthetic Cultural History of Sanskrit Hinduism, De Gruyter, , pàginas 435–456 En les tradicions índiques, Om serveix com a representació sonora del diví, un estàndard de l'autoritat vèdica i un aspecte central de les doctrines i pràctiques soteriològiques. La síl·laba es troba sovint al començament i al final dels capítols als Vedas, les Upanishads i altres textos hindús.
Om va sorgir en el corpus vèdic i es diu que és una forma encapsulada de càntics o cançons samavèdiques. És un encantament espiritual sagrat fet abans i durant la recitació de textos espirituals, durant puja i oracions privades, en cerimònies de ritus de pas (samskara) com ara casaments i durant activitats meditatives i espirituals com el Pranava ioga.David White (2011), Yoga in Practice, Princeton University Press, , p. 104–111Alexander Studholme (2012), The Origins of Om Manipadme Hum: A Study of the Karandavyuha Sutra, State University of New York Press, , pàginas 1–4 Forma part de la iconografia que es troba en manuscrits de l'època antiga i medieval, temples, monestirs i retirs espirituals de l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme.T. A. Gopinatha Rao (1993), Elements of Hindu Iconography, Volume 2, Motilal Banarsidass, , p. 248Sehdev Kumar (2001), A Thousand Petalled Lotus: Jain Temples of Rajasthan, , p. 5 Com a síl·laba, sovint es canta de manera independent o abans d'una recitació espiritual i durant la meditació en l'hinduisme, el budisme i el jainisme.Jan Gonda (1963), The Indian Mantra, Oriens, Vol. 16, p. 244–297Julius Lipner (2010), Hindus: Their Religious Beliefs and Practices, Routledge, , p. 66–67
La síl·laba Om també es coneix com Onkara (Omkara) i Pranava entre molts altres noms.
Pronunciació miniatura|Om () en escriptura tàmil amb una trishula al temple Sri Veeramakaliamman, Singapur; Om apareix amb freqüència com una icona als temples (mandirs) i als retirs espirituals 'Om' prové de la fusió de les lletres del sànscrit a, u i m. Aquests sons, més la ressonància nasal (ardhamātrā), adquireixen una significació particular, segons que es tracti d'una o altra de les interpretacions del mantra. A representa el començament, el naixement i el déu creador Brahma. U representa la continuació, la vida i el déu conservador Vixnu. M representa la fi, la mort i el déu destructor Xiva.
Pels Upanixad la síl·laba representa doncs la totalitat del que existeix, és el símbol per excel·lència del braman-atman en la seva doble interpretació cosmològica (adhidāivica) o psicològica (adhyātmica), així com la Trinitat hindú.
Noms comuns i sinònims La síl·laba Om es fa referència amb molts noms, com ara:
Praṇava (); literalment, «so anterior», referint-se a Om com el so primigeni.James Lochtefeld (2002), Pranava, The Illustrated Encyclopedia of Hinduism, Vol. 2: N-Z, Rosen Publishing. , pàgina 522Paul Deussen, Sixty Upanishads of the Veda, Volume 1, Motilal Banarsidass, , pàginas 74-75, 347, 364, 667 Oṅkāra () o oṃkāra (); literalment, «Om -maker», que denota la primera font del so Om i que connota l'acte de creació.Diana Eck (2013), India: A Sacred Geography, Random House, , pàgina 245R Mehta (2007), The Call of the Upanishads, Motilal Barnarsidass, , pàgina 67Omkara, Sanskrit-English Dictionary, University of Koeln, GermanyCK Chapple, W Sargeant (2009), The Bhagavad Gita, Twenty-fifth–Anniversary Edition, State University of New York Press, , pàgina 435 (); literalment, «un Om -maker», i un epítet de Déu en el sikhisme. (vegeu més avall). Udgītha (); que significa «cançó, cant», paraula que es troba a Samaveda i bhasya (comentaris) basats en ella, que també s'utilitza com a nom de la síl·laba.Max Muller, Chandogya Upanishad, The Upanishads, Part I, Oxford University Press, pàgina 12 with footnote 1 »Akṣara (); literalment, «imperible, immutable», i també «lletra de l'alfabet» o «síl·laba». Ekākṣara; literalment, «una lletra de l'alfabet», referint-se a la seva representació com una única lligadura. (vegeu més avall)
Origen i significat espiritual Els orígens etimològics dōm / aum s'han discutit i discutit durant molt de temps, fins i tot els upanixads han proposat múltiples etimologies sànscrites per a aum, incloent: de «ām» (; 'sí'), de «ávam» (; 'això, així, sí'), i de les arrels sànscrites «āv-» (; 'instar') o «ap-» (; 'aconseguir'). El 1889, Maurice Blumfield va proposar un origen a partir d'una partícula introductòria protoindoeuropea «*au» amb una funció similar a la partícula sànscrita «atha» (). No obstant això, l'indòleg contemporani Asko Parpola proposa un préstec del dravídic «*ām» que significa 'és així', 'que sigui així', 'sí', una contracció d'«*ākum», afinat amb el tàmil modern «ām» . () que significa 'sí'. En el dialecte tàmil Jaffna parlat a Sri Lanka, aum és la paraula per a sí.
Independentment del seu significat original, la síl·laba Om evoluciona per significar moltes idees abstractes fins i tot en els primers Upanishads. Max Müller i altres estudiosos afirmen que aquests textos filosòfics recomanen l'Om com a «eina per a la meditació», expliquen diversos significats que la síl·laba pot tenir a la ment d'un meditant, que van des d'«artificial i sense sentit» fins a «conceptes més alts com la causa» de l'Univers, essència de la vida, Brahman, Atman i autoconeixement».Paul Deussen, Sixty Upanishads of the Veda, Volume 1, Motilal Banarsidass, , pàginas 67-85, 227, 284, 308, 318, 361-366, 468, 600-601, 667, 772
La síl·laba Om s'esmenta per primera vegada a les Upanishads, els textos místics associats a la filosofia Vedanta. S'ha associat de diverses maneres amb conceptes de «so còsmic» o «síl·laba mística» o «afirmació d'alguna cosa diví», o com a simbolisme de conceptes espirituals abstractes a les Upanishads.Annette Wilke and Oliver Moebus (2011), Sound and Communication: An Aesthetic Cultural History of Sanskrit Hinduism, De Gruyter, , pàginas 435–456 A les capes Aranyaka i Brahmana dels textos vèdics, la síl·laba està tan estesa i lligada al coneixement, que representa el «tot del Veda». Els fonaments simbòlics dOm es discuteixen repetidament a les capes més antigues de les primeres Upanishads.Paul Deussen, Sixty Upanishads of the Veda, Volum 1, Motilal Banarsidass, , pàgina 207John Grimes (1995), Ganapati: The Song of Self, State University of New York Press, , pàginas 78-80 and 201 footnote 34 L’Aitareya Brahmana del Rig Veda, a la secció 5.32, per exemple, suggereix que els tres components fonètics dOm (a + u + m) corresponen a les tres etapes de la creació còsmica, i quan es llegeix o diu, celebra els poders creatius. de l'univers.Aitareya Brahmana 5.32, Rig Veda, pàginas 139-140 (Sanskrit); traducció anglesa: La capa Brahmana dels textos vèdics equipara Om amb bhur-bhuvah-svah, aquest últim simbolitza «tot el Veda». Ofereixen diferents matisos de significat a Om, com ser «l'univers més enllà del sol», o allò que és «misteriós i inesgotable», o «el llenguatge infinit, el coneixement infinit», o «l'essència de l'alè, la vida, tot el que existeix», o aquell «amb el qual s'allibera». El Samaveda, el Veda poètic, mapeja ortogràficament l'Om a l'audible, les veritats musicals en les seves nombroses variacions (Oum, Aum, Ovā Ovā Ovā Um, etc.) i després intenta extreure'n els metres musicals.
Representacions escrites Àsia del Sud Les representacions de Nagari o Devanagari es troben epigràficament en escultures que daten de l'Índia medieval i en monedes antigues en escriptures regionals del sud d'Àsia. Om està representat a Devanagari com , compost per quatre elements: la lletra vocal(a), la vocal diacrítica(o), la lletra consonant(m), i el traç de virama que indica l'absència d'una vocal final implícita. Històricament, la combinació representava un diftong, sovint transcrit com au, però ara representa una vocal llarga, ō. (Veure més amunt) La síl·laba de vegades s'escriu , on (és a dir, el dígit «3») indica explícitament pluta («tres vegades més llarg»), que d'altra manera només està implícit. Per aquesta mateixa raó, Om també es pot escriure en idiomes com l'hindi, amb l'avagraha () s'utilitza per indicar allargar el so vocàlic. (No obstant això, això difereix de l'ús de l'avagraha en sànscrit, on, en canvi, indicaria la prodelisió de la vocal inicial.) Om també es pot escriure , amb un anusvāra que reflecteix la pronunciació de [õː] en idiomes com l'hindi. En idiomes com l'urdú i el sindhi es pot escriure Om escriptura àrab, encara que els parlants d'aquestes llengües també poden utilitzar representacions devanagari.
La representació habitual de la síl·laba Om, ॐ, és una lligadura cursiva en devanagari, combinant (a) amb(u) i el chandrabindu (ँ,ṃ). A Unicode, el símbol està codificat com i com com a «símbol genèric independent de la font Devanagari».
En alguns sistemes d'escriptura del sud d'Àsia, el símbol Om s'ha simplificat encara més. En bengalí i assamés Om s'escriu simplement com sense un rínxol addicional. En idiomes com el bengalí, les diferències de pronunciació en comparació amb el sànscrit han fet que l'addició d'un rínxol per u sigui redundant. Encara que l'ortografia és més senzilla, la pronunciació es manté [õː]. De la mateixa manera, a Odia Om s'escriu com''' sense un signe diacrític addicional.
En tàmil, Om s'escriu com, una lligadura de (ō) i (m), mentre que en kannada, telugu i malayalam, Om s'escriu simplement com la lletra per a ō seguida d'anusvāra (, , i , respectivament).
Hi ha hagut propostes que la síl·laba Om ja havia tingut representacions escrites en escriptura brahmi, que dataven d'abans de l'era comuna. Una proposta de Deb (1921) sostenia que l' esvàstica és una representació monogramàtica de la síl·laba Om, on dos caràcters Brahmi /o/ () es van superposar transversalment i la 'm' estava representada amb un punt. Un comentari a Nature (1922) considera aquesta teoria qüestionable i no provada. A. B. Walawalkar (1951) va proposar que Om es representava utilitzant els símbols Brahmi per a "A", "U" i "M" (), i que això podria han influït en les inusuals característiques epigràfiques del símbol per a Om. Vegeu la secció "Símbols antics". Parker (1909) va escriure que un "monograma Aum", diferent de l'esvàstica, es troba entre les inscripcions Tamil-Brahmi inscripcions a Sri Lanka, incloent monedes del Regne d'Anuradhapura, datades dels segles I al IV dC, que estan gravades amb Om juntament amb altres símbols.
Est i sud-est asiàtic El símbol Om, amb variacions epigràfiques, també es troba a molts països del sud-est asiàtic.