El Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles (en castellà: Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Narrativa) és un premi literari atorgat anualment pel Ministeri de Cultura d'Espanya.
Premia la millor obra en la modalitat de narrativa escrita per un autor espanyol, en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat, entre totes les obres d'aquest gènere publicades a Espanya l'any anterior. Està dotat amb 15.000 euros. El jurat està presidit pel director general del Llibre i està format per 10 persones, entre elles el guanyador de l'any anterior, i s'atorga el mes d'octubre.
És un premi de llarga trajectòria, ja que té els seus antecedents en l'Ordre de creació del Ministeri de Governació de 25 de gener de 1949, si bé els seus orígens daten de 1926. La seva configuració data de 1977 i des d'aquell any s'atorga anualment, exceptuant l'edició de 1985.
Èpoques De 1924 a 1949: anomenat Premio Nacional de Literatura De 1950 a 1976: anomenat Premio Nacional de Literatura "Miguel de Cervantes" de narraciones De 1977 a l'actualitat: anomenat Premio Nacional de Narrativa
Guanyadors Primera època 1924: Huberto Perez de la Ossa, per La Santa Duquesa 1926: Wenceslao Fernández Flórez, per Las siete columnas 1927: Concha Espina per Altar Mayor 1931: Mauricio Bacarisse per Los terribles amores de Agliberto y Celedonia 1932: Alejandro Casona, per Flor de leyenda 1935: Ramón J. Sender, per Mr. Witt en el cantón 1936: Ricardo Baroja, per La nao Capitana 1943: Rafael García Serrano, per La fiel infantería 1947: Vicente Escrivá per Jornadas de Miguel de Cervantes 1948: Juan Antonio Zunzunegui, per La úlcera
(El premi no es va concedir cap dels següents anys: 1925, 1928, 1929, 1930, 1933, 1934, 1937, 1938, 1939, 1940, 1941, 1942, 1944, 1945, 1946, 1949).
Segona època 1949: Enrique Larreta per Orillas del Ebro 1950: Concha Espina, per Valle en el mar 1951: Ramón Ledesma Miranda, per La casa de la Fama 1952: José Antonio Giménez-Arnau y Gran, per De pantalón largo 1953: Josep Maria Gironella, per Los cipreses creen en Dios 1954: Tomás Salvador, per Cuerda de presos 1955: José Luis Castillo-Puche, per Con la muerte al hombro 1956: Miguel Delibes, per Diario de un cazador 1957: Carmen Laforet, per La mujer nueva 1958: Alejandro Núñez Alonso, per El lazo de púrpura 1959: Ana María Matute, per Los hijos muertos 1960: Daniel Sueiro, per Los conspiradores 1961: Manuel Halcón, per Monólogo de una mujer fría 1962: Torcuato Luca de Tena, per Embajador en el infierno 1963: Emilio Romero, per Cartas a un príncipe 1964: Salvador García de Pruneda, per La encrucijada de Carabanchel 1965: Ignasi Agustí i Peypoch, per 19 de julio 1966: Tomás Borrás y Bermejo, per Historias de coral y de jade 1967: Luis de Castresana y Rodríguez, per El otro árbol de Guernica 1968: Carlos Rojas, per Auto de fe 1969: Luis Berenguer, per Marea escorada 1970: Ramón Solís Llorente, per La eliminatoria 1971: Ángel Palomino Jiménez, per Torremolinos Gran Hotel 1973: José Luis Martín Abril, per El viento se acuesta al atardecer 1974: Aquilino Duque Gimeno, per El mono azul
El premi no es va concedir els anys: 1972, 1975, 1976
Tercera època 1977: José Luis Acquaroni Bonmatí per Copa de sombra 1978: Carmen Martín Gaite per El cuarto de atrás 1979: Jesús Fernández Santos per Extramuros 1980: Alonso Zamora Vicente per Mesa, sobremesa 1981: Gonzalo Torrente Ballester per La isla de los jacintos cortados 1982: José Luis Castillo-Puche per Conocerás el poso de la nada 1983: Francisco Ayala per Recuerdos y olvidos: 1. El exilio 1984: Camilo José Cela per Mazurca para dos muertos 1985 No es va atorgar en aquesta modalitat 1986: Alfredo Conde Cid per Xa vai o griffón no vento 1987: Luis Mateo Díez per La fuente de la edad 1988: Antonio Muñoz Molina per El invierno en Lisboa 1989: Bernardo Atxaga per Obabakoak 1990: Luis Landero per Juegos de la edad tardía 1991: Manuel Vázquez Montalbán per Galíndez 1992: Antonio Muñoz Molina per El jinete polaco 1993: Luis Goytisolo per Estatua con palomas 1994: Gustavo Martín Garzo per El lenguaje de las fuentes 1995: Carme Riera per Dins el darrer blau 1996: Manuel Rivas per ¿Qué me queres amor? 1997: Álvaro Pombo per Donde las mujeres 1998: Alfredo Bryce Echenique per Reo de nocturnidad 1999: Miguel Delibes per El hereje 2000: Luis Mateo Díez per La ruina del cielo 2001: Juan Marsé per Rabos de lagartija 2002: Unai Elorriaga per Sprako tranvia 2003: Suso de Toro per Trece badaladas. Trece campanadas 2004: Juan Manuel de Prada Blanco per La vida invisible 2005: Alberto Méndez per Los girasoles ciegos 2006: Ramiro Pinilla per Las cenizas del hierro 2007: Vicente Molina Foix per El abrecartas 2008: Juan José Millás per El Mundo 2009: Kirmen Uribe per Bilbao-New York-Bilbao 2010: Javier Cercas, per Anatomía de un instante 2011: Marcos Giralt Torrente, per Tiempo de vida 2012: Javier Marías, per Los enamoramientos (l'autor rebutja el premi) 2013: José María Merino, per El río del Edén 2014: Rafael Chirbes, per En la orilla 2015: Ignacio Martínez de Pisón, per La buena reputación 2016: Cristina Fernández Cubas, per La habitación de Nona. 2017: Fernando Aramburu, per Patria.«'Patria' de Aramburu, Premio Nacional de Narrativa», El Mundo, 17 d'octubre de 2017. 2018: Almudena Grandes, per Los pacientes del Doctor García. 2019: Cristina Morales, per Lectura Fácil 2020: Juan Bonilla, per Totalidad Sexual del Cosmos 2021: Xesús Fraga, per Virtudes (e misterios) 2022: Marilar Aleixandre, per As malas mulleres 2023: Pilar Adón, per De bestias y aves 2024: Raúl Quinto, per Martinete del rey sombra 2025: Paco Cerdà, per Presentes
Referències
Enllaços externs www.mcu.es - Premi Nacional de narrativa Premi Nacional de Narrativa (1949-1973)
Narrativa