El desglaç de Khrusxov, o desglaç a la Unió Soviètica (rus: хрущёвская о́ттепель, transliterat com a khrusxóvskaia óttepel o, simplement, óttepel )William Taubman, Khrusxov: The man and his era (“Khrusxov: El hombre y su era”), Free Press, Londres, 2004 es refereix al període entre 1956 i 1964 a la Unió Soviètica, quan la repressió política i la censura van ser parcialment relaxades a causa de les polítiques de desestalinització implementades pel nou Premier soviètic Nikita Khrusxov. Una de les conseqüències més notables d'aquests canvis va ser l'alliberament de milions de presoners polítics que estaven detinguts als camps de treball del Gulag, usualment ubicats a la freda i inhòspita Sibèria. A més, el nou líder soviètic intentà promoure una política de coexistència pacífica amb les principals potències occidentals.
El desglaç només va ser possible després de la mort de Stalin, que va tenir lloc el 5 de març de 1953. Gairebé 3 anys després que hagués tingut lloc, Khrusxov denuncià a StalinWilliam J. Tompson, Khrusxov: A political life (“Khrusxov: Una vida política”), St. Martin's Press, Nueva York, 1995. en un inicialment discurs secret que va tenir lloc en la cloenda del XX Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Aquest discurs ja tenia el revelador títol oficial de "Sobre el culte a la personalitat i les seves conseqüències".Serguéi N. Khrusxov, traducido por William Taubman, Khrusxov on Khrusxov, Boston: Little, Brown and Company, Boston, 1990.Rettie, John. "How Khrusxov leaked his Secret Speech to the world" (“Cómo Khrusxov filtró su discurso secreto al mundo”), Hist Workshop J. 2006; 62: 187–193. Just després de pronunciar el discurs, Khrusxov apartà els pro-estalinistes durant la seva lluita pel poder al Kremlin. El terme va ser encunyat a partir d'una novel·la escrita per Ilià Erenburg el 1954, només un any després de la mort de Stalin, novel·la titulada justament Desglaç (Оттепель, Ottepel),Text original en rus la qual va ser reveladorament sensacional per al seu temps.
El desglaç va ser acompanyat al front internacional per la visita oficial que Nikita Khrusxov va fer el 1954 al Pequín del líder comunista xinès Mao Zedong (abans que lexcessiva desestalinització allunyés a la Xina de la Unió Soviètica, en que posteriorment es coneixeria com el cisma sinosoviètic). Un any després, el 1955, Khrusxov viatjà a Belgrad per tal d'intentar normalitzar les seves relacions amb el mariscal Tito, després del trencament que va tenir lloc el 1948 entre Tito i Stalin. Posteriorment es trobaria amb el President dels Estats Units, el general Dwight Eisenhower, que culminaria amb la mateixa visita de Khrusxov als Estats Units el 1959.
El desgel inicià una transformació irreversible a la societat soviètica, obrint-la a certes reformes econòmiques i a un subtil increment en el comerç internacional per part del país, així com a contactes educatius i culturals, festivals, llibres d'autors estrangers, pel·lícules estrangeres, espectacles artístics, música popular, balls i noves modes, a més d'una participació massiva en les competicions esportives internacionals (aquest darrer en particular ja havia començat a partir de la participació soviètic als Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 celebrats a Hèlsinki, pocs mesos abans que morís Stalin.)
Aquesta cadena de passes sense precedents a la història de la Unió Soviètica, que va tenir la seva culminació amb la molt simbòlica retirada de les restes mortals de Stalin del mausoleu de Lenin, acabà alliberant a la gent de la por i dels excessos dictatorials anteriors. Tot i això, mai no acabaria de finalitzar del tot la dissimulada lluita de poders entre els elements liberals i la vella guàrdia pro-estalinista dins del Kremlin i la resta d'alts orgues de poder soviètic, pugna que a la llarga acabaria afeblint l'autoritat del mateix Partit.
El desglaç de Khrusxov permeté una relativa liberalització de la informació als mitjans de comunicació estatals, a l'art i la cultura; a més d'obrir-se al món parcialment mitjançant els festivals internacionals, el permís d'exhibició o projecció de pel·lícules estrangeres i l'eliminació de la censura sobre certs llibres nacionals i estrangers prohibits durant el llarg règim estalinista. A més, el relaxament de la censura experimentat durant aquest període també permeté noves formes d'entreteniment a la llavors ascendent televisió soviètica, que anaven des de grans desfilades i celebracions, espectacles de varietats i sàtires i comèdies com Goluboy Ogonek.
D'acord amb les afirmacions de Sergei Khrusxov, fill de Nikita, aquestes actualitzacions polítiques i culturals van ajudar a alliberar les ments de milions i van canviar la consciència pública de diverses generacions a la Unió Soviètica.Serguéi N. Khrusxov, Nikita Khrusxov and the creation of a superpower (“Nikita Khrusxov y la creación de una superpotencia”), Penn State Press, 2000.<ref>Jerrold L. Schecter (editor y traductor), Khrusxov remembers: The glasnost tapes (“Khrusxov recuerda: Las cintas de la glásnost), Little, Brown and Company, Boston, 1990.</ref>
Khrusxov i Stalin miniatura|esquerra|El líder suprem, Ióssif Stalin al costat d'un jove Nikita Khrusxov al Kremlin, durant 1936. El desglaç de Khrusxov va tenir la seva gènesi a l'amagada i subtil guerra de poder de palau que estava tenint lloc entre els successors de Stalin, sobre qui seria finalment el successor efectiu del traspassat cap suprem. Diversos dels principals comandants de l'Exèrcit Roig, com el Mariscal Gueorgui Júkov i alguns dels seus oficials lleials, van tenir serioses tensions amb el servei secret de Stalin.Dmitri Volkogonov, “Stalin: Triunfo y tragedia”, 1996,
Sobre la superfície, l'Exèrcit Roig i els líders soviètics semblaven anar de la mà després de la victòria a la Gran Guerra Pàtria. Tot i això, les ambicions ocultes dels alts funcionaris que envoltaven a Stalin, a més de les pròpies sospites i de la paranoia de Stalin van provocar que només Khrusxov confiés en ells per a l'eventual lluita política davant la successió que venia.Dmitri Volkogonov. Stalin: Triumph and Tragedy, 1996, Els més afectes als secrets (en rus): Зенькович Н. Самые закрытые люди. Энциклопедия биографий. М., изд. ОЛМА-ПРЕСС Звездный мир, 2003 г. Aquesta lluita per la successió ja s'estava gestant subreptíciament durant els darrers anys de la vida de Stalin. El mateix Khrusxov es preparà per ser un jugador de gran importància dins d'aquesta pugna, la qual apareixeria a la superfície després de la mort de Stalin al març de 1953. Per al moment de la mort de Stalin, la gent de confiança de Khursxov estava situada en diversos llocs de la jerarquia soviètica, alguns d'ells llocs clau, la qual cosa permeté a Khrusxov executar o eliminar els seus principals adversaris, així com introduir alguns canvis en la rígida i ideologia soviètica.
La dictadura de Stalin havia assolit nous extrems en referent als seus notables abusos i brutalitats,Aleksandr Soljenitsin. Gulag Archipelago. com les deportacions de nacionalitats rebels a Sibèria, l'afer Leningrad, el complot dels metges i els atacs oficials contra escriptors i altres intel·lectuals.
Al mateix temps, milions de soldats i oficials que havien combatut a l'Europa Central s'havien adonat – més enllà de la destrucció – del major nivell de vida que a la Unió Soviètica. Seguint les ordres de Stalin, molts d'ells van ser detinguts i tornats a castigar, incloent els atacs contra el popular Mariscal Júkov (qui seria relegat) i d'altres generals soviètics de primera fila, que suposadament s'havien excedit amb els trofeus que havien saquejat per la derrotada Alemanya. El botí de guerra va ser confiscat per l'aparell de seguretat de Stalin, la qual cosa provocà la humiliació de Júkov, convertint-se cada com més en un convençut antiestalinista.Mariscal Gueorgui K. Zhukov, Memorias, Olma-Press, Moscú, 2002 Malgrat això, Júkov va ser pacient i esperà fins a la mort de Stalin, ajudant a Khrushov a assolir el poder, i aquest va fer tornar a Júkov a l'escena política.Strobe Talbott (editor), Khrusxov remembers (2 vol., tr. 1970–74)
L'estratègica i simbiòtica unió temporal entre Nikita Khrusxov i el Mariscal Gueorgui Júkov estava basada en els seus rerefons personals, els seus interessos i febleses: tots dos eren d'origen camperol, ambdós eren ambiciosos, ambdós havien patit els abusos de Stalin (motiu pel qual recelaven i fins i tot temien dels estalinistes) i ambdós volien que aquella situació canviés. Khrusxov i Júkov es necessitaven mútuament per tal d'eliminar els seus respectius adversaris dins de l'elit política soviètica.Vladimir Karpov (Mariscal Zhukov, Opala, 1994 (en rus) Veche, Moscú.
El 1953, el mariscal Júkov ajudà a Khrusxov a eliminar a Béria, qui encara ocupava el càrrec de viceprimer ministre, que va caure definitivament en desgràcia i va ser executat a Moscou, així com diverses figures del cercle íntim de Stalin. Ben aviat, Khrusxov ordenà l'alliberament de milions de presoners polítics dels camps de treballs forçats del sistema del Gulag. Durant el govern de Khrusxov, el nombre de presoners polítics i de consciència a la Unió Soviètica va descendir considerablement, dels 13 milions als 5 milions.
Nikita Khrusxov també va apadrinar al llavors ascendent Leonid Bréjnev, a qui portà al Kremlin i el presentà a un ancià Stalin el 1952. Va promoure a Bréjnev al Politburó i el va nomenar cap del directori polític de les Forces Armades, ajudant-lo a assolir d'altres posicions preeminents. Com a contrapartida, Bréjnev ajudà a Khrusxov a inclinar la balança de poder al seu favor durant alguns crítics enfrontaments contra alguns membres de línia dura o de la "vella guàrdia" del Partit. Aquests enfrontaments finalitzaren amb l'expulsió del Partit dels pro-estalinistes encapçalats per Molotov i Malenkov.World Affairs. Leonid Brezhnev.
El discurs Khrusxov de denunciant a Stalin
Les polítiques dictatorials implementades pel difunt Stalin van ser denunciades pel seu successor Nikita Khrusxov gairebé tres anys després de la seva mort, en el seu cèlebre Discurs Secret "Sobre el Culte de la Personalitat i les seves Conseqüències". Aquest discurs, pronunciat en una sessió especial a portes tancades, en la cloenda del XX Congrés del PCUS, passada la mitjanit del 25 de febrer de 1956.Factbook on the history of the Communist Party and the Soviet Union (“Libro de hechos sobre la historia del Partido Comunista y de la Unión Soviética”), Spravochnik po istorii Kommuniticheskoy partii i Sovietskogo Soyuza 1898-1991 (Справочник по истории Коммунистической партии и Советского Союза 1898 - 1991).
En aquest discurs, Khrusxov va descriure els danys causats pel culte a la personalitat de Stalin i les repressions polítiques englobades en la Gran Purga, que causà la mort de milions de morts i traumatitzà a molts més per tot el país.
Després d'haver pronunciat aquest transcendental discurs, es distribuí de manera oficial entre els membres del Partit Comunista una versió resumida d'aquest, iniciant-se aquesta distribució per tota la Unió Soviètica el 5 de març de 1956, coincidint amb el tercer aniversari de la mort de Stalin. Llavors, Khrusxov inicià una onada de rehabilitacions que restablí oficialment les reputacions de milions de víctimes innocents que havien estat empresonades o executades durant les Purgues de Stalin, en especial l'anomenada Iejóvxtxina (per Nikolai Iejov), que va tenir lloc entre 1936 i 1938. A més, es realitzaren temptatives mitjançant els canals oficials i extraoficials per relaxar les restriccions que pesaven sobre la llibertat d'expressió, vigents des dels temps de Stalin.