Sicalis és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae). Inclou espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic). Són conegudes pel nom comú de sical.
Descripció Les espècies d'aquest gènere són petits tràupids que mesuren entre 11,5 i 15 cm de longitud, predominantment grocs, són conspicus en camp obert, amb més diversitat als Andes (diverses espècies ocorren a terres baixes). La majoria de les espècies són gregàries quan no estan reproduint; nidifiquen en forats, algunes vegades de forma semicolonial. Les variacions d'edat i desgast poden fer difícil la identificació visual individual de diverses espècies, especialment als Andes; però generalment es distribueixen en grups monoespecífics, on sempre hi ha un adult típic. Els juvenils i les femelles exhibeixen plomatges més apagats.
Distribució Es distribueixen des del sud de Mèxic a través d'Amèrica Central i del Sud fins al sud de la Patagònia a l'Argentina i Xile.
Taxonomia miniatura|Sicalis flaveola, l'espècie tipus del gènere. El gènere Sicalis va ser introduït el 1828 pel zoòleg alemany Friedrich Boie.
Tradicionalment col·locat en la família Emberizidae, aquest gènere va ser transferit a Thraupidae sobre la base de diversos estudis genètics, citant Burns et al. 2002, 2003; Klicka et al. 2007 i Campagna et al. 2011. La Proposta Núm. 512 al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) de novembre de 2011, va aprovar la transferència de diversos gèneres (entre els quals Sicalis) d'Emberizidae a Thraupidae.
D’acord amb dades morfològiques i de vocalitzacions, S. mendozae va ser separat de S. olivascens i elevat a espècie plena, la qual cosa va ser aprovat el 2012 a la Proposta Núm. 539 al SACC.
El 2017, es va descriure el taxó Sicalis holmbergi (López-Lanús, 2017) (de Serralada de la Ventania, Argentina), postulat com a nova espècie aïllada de Sicalis auriventris. Tanmateix, a data d'avui no hi ha cap autoritat que l'hagi reconegut com a tal.
Les dades presentades pels amplis estudis filogenètics recents van demostrar que aquest gènere és parent proper d'un clade integrat per Phrygilus, Nesospiza, Rowettia i Melanodera, en una gran subfamília Diglossinae.
El nom genèric Sicalis prové del grec antic «sikalis, sukalis o sukallis» que es refereix a un petit ocell de cap negre, esmentat per Epicarm, Aristòtil i altres, no identificat, probablement un tipus de busqueta Sylvia.
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per 13 espècies: Sical citrí (Sicalis citrina Pelzeln, 1870) Sical de Taczanowski (Sicalis taczanowskii Sharpe, 1888) Sical alagrís (Sicalis uropigyalis d'Orbigny & Lafresnaye, 1837) Sical daurat (Sicalis flaveola Linnaeus, 1766) Sical de front ardent (Sicalis columbiana Cabanis, 1851) Sical de sabana (Sicalis luteola Sparrman, 1789) Sical de clatell gris (Sicalis luteocephala d'Orbigny & Lafresnaye, 1837) Sical de la Patagònia (Sicalis lebruni Oustalet, 1891) Sical olivaci (Sicalis olivascens d'Orbigny & Lafresnaye, 1837) Sical de Mendoza (Sicalis mendozae Sharpe, 1888) Sical gros (Sicalis auriventris Philippi & Landbeck, 1864) Sical de Raimondi (Sicalis raimondii Taczanowski, 1874) Sical de la puna (Sicalis lutea d'Orbigny & Lafresnaye, 1837)
Referències
Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud