El Centre Aragonès de Barcelona és un edifici situat als carrers de Joaquim Costa i de Torres i Amat del barri del Raval de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Història Fundat el 1909 i va tenir diverses seus, la primera al carrer de Sant Pere Més Baix, 82, fins que el 1914 l'arquitecte Miguel Ángel Navarro Pérez (Saragossa, 1883-1956) va projectar l'edifici actual, que va rebre una menció al concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona a l'edició del 1917.
Les obres van començar simbòlicament el 31 de maig del 1914 amb la col·locació de les primeres pedres, que eren procedents de les tres províncies aragoneses: una de la muralla romana de Saragossa, un carreu de la muralla de Terol i una altra de la vella muralla d'Osca. Va ser inaugurat el 7 de setembre del 1916, amb una gran celebració, que inclogué la presidència dels alcaldes de Saragossa i Barcelona, la presència de presidents de la Diputació, alcaldes aragonesos, l'agrupació Orfeón Zaragozano, el Casal Català de Saragossa, una recepció al Saló de Cent i un dinar per a 500 convidats. Amb el temps, el Centre Aragonès va demanar el canvi de nom del carrer de Ponent pel de Joaquín Costa Martínez, un jurista i polític aragonès, que es dugué a terme el 1923.
Descripció Es tracta d'un edifici monumental de planta baixa i dos pisos, destinat a sala d'espectacles i locals del Centre Aragonès. Les façanes de maó vist i decoracions ceràmiques tenen un estil inspirat en el mudèjar aragonès del Renaixement.
L'edifici incloïa un teatre, amb 330 butaques de fusta de noguera i 49 llotges.
Referències
Bibliografia
Categoria:Patrimoni monumental del Raval Categoria:Edificis del Raval Categoria:Carrer de Joaquín Costa