Els bensimalites o Bene Sim'al, "Fills de l'esquerra", (al nord de l'Eufrates) par oposició als benjaminites, Bene Yamina, "Fills de la dreta" (al sud) foren una divisió dels beduïns nòmades haneus o khaneus (gent qui viuen sota la tenda", del gran grup dels amorrites, que van envair Mesopotàmia vers l'inici del segon mil·lenni
Els benjaminites i els bensimalites es van instal·lar principalment a la Mesopotàmia siriana, i estan ben documentats mercès als arxius de Mari i d'Ebla. Van donar suport a Zimri-Lin, de l'antiga dinastia de Mari, en la lluita contra el rei Yashmakhadad, fins que va aconseguir el poder vers 1775 aC. L'aliança entre el rei i els bensimalites no es va trencar mai i foren la punta de llança de l'exèrcit reial i les forces de manteniment de l'orde (els bazahatum), i per contra van rebre el suport del rei en les disputes amb els rivals benjaminites. L'any 1770 o 1769 aC els benjaminites i els bensimalites, que havien estat enfrontats en una guerra, es van reconciliar i el regne de Mari va estar en pau després d'anys de conflicte.
Forma de vida Els beduïns bensimalites no eren estrictament nòmades sinó seminòmades; pasturaven una part de l'any però tenien també pobles en els quals intercanviaven els seus productes i mercaderies i s'avituallaven i descansaven un temps. Fins i tot és possible que una part de la tribu fos sedentària de manera permanent guardant solidaritat amb els nòmades. L'ús de les terres per pastura comportava conflictes amb els cultivadors i el merhum o cap de la pastura dirimia aquests problemes. Inicialment els sedentaris cultivadors ocupaven les terres properes al riu i els nòmades l'estepa prop del desert però més endavant els nòmades van agafar el control d'algunes poblacions de la vall de l'Eufrates on es van barrejar nòmades i sedentaris, com Mišlân i Appân amunt i avall de Mari, o Samanum al districte de Terqa.
Bibliografia Paul Garelli, Jean-Marie Durand, Hatice Gonnet, Catherine Breniquet, Le Proche-Orient Asiatique, tome 1. Des origines aux invasions des peuples de la mer, P.U.F., Paris, 1997. J.-C. Margueron, Mari : métropole de l'Euphrate au IIIe et au début du IIe millénaire av. J.-C., ERC, 2004 Michael Roaf, Atlas de la Mésopotamie et du Proche-Orient ancien (traduction française de Philippe Talon), éd. Brepols, Turnhout (Belgique), 1991. Pierre Marello, «Vie Nomade», dans "Florilegium Marianum", Mélanges en l'honneur de Michel Fleury, Mémoires de NABU no 1, SEPOA, Paris, 1992, p. 115. Pierre Villard, «Nomination d'un Scheich», dans "Florilegium Marianum" II, Mémorial Maurice Birot, Mémoires de NABU no 3, SEPOA, Paris, 1994, p. 291. Daniel Soubeyran, «Les Yaminites et l'expédition de Babylone», dans ARMT XXIII, ... p. 358. Jean-Marie Durand, «Le culte des bétyles en Syrie», dans "Miscellanea Babylonica", Mélanges offerts en l'honneur de Maurice Birot, Éditions de Recherche sur les Civilisations, Paris, 1985, p. 79. Archives Royales de Mari, Transcription et Traduction (ARMT) : publication des textes provenant de Mari, Mari, Annales des Recherches Interdisciplinaires (MARI) : revue consacrée en priorité à Mari J-M.Durand, Les Documents épistolaires du palais de Mari, 3 vol., Le Cerf, LAPO, Paris, 1997, 1998, 2000
Categoria:Mari