La Iglésia CremadaS'ha respectat el nom original, tot i que alguna publicació posterior d'aquest article ha fet servir la forma normalitzada figurant com a "L'Església Cremada". és el tercer article de Joan Maragall escrit el 1909 amb motiu dels fets de la Setmana Tràgica a Barcelona.
Anteriorment Maragall havia escrit Ah! Barcelona, publicat a la Veu de Catalunya l'1 de setembre de 1909, on acusava veladament a la ciutadania de Barcelona.Benet, 1963: pàg. 68 Posteriorment va escriure La Ciutat del Perdó on denunciava la greu responsabilitat que pertocava a la burgesia catalana en els fets de juliol de 1909, i on demanava el perdó de Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909), que havia estat detingut i estava a punt de ser afusellat. L'article no va ser publicat per decisió d'Enric Prat de la Riba (1870-1917) que era el director de la Veu de Catalunya.
Un mes després del rebuig de l'article "La Ciutat del Perdó", Maragall va poder publicar La Iglésia Cremada a la Veu de Catalunya el 18 de desembre de 1909. L'article original havia passat per diverses revisions i ajustos entre membres del clero i l'autor que varen provocar una demora de quinze dies en la seva publicació,Benet, 1963: pàg. 124 comentant posteriorment Maragall que «aparegué bon xic deformada» pels retocs soferts.Benet, 1963: pàg. 189
Un dels fets més destacats de la Setmana Tràgica va ser la crema d'esglésies i Joan Maragall, home de profunda religiositat, va voler manifestar la seva opinió sobre aquesta vessant de la revolta i el posicionament de l'estament religiós. Maragall, a partir del fort impacte que li va causar l'assistència a una missa dins d'una de les esglésies que havien estat cremades, fa un discurs crític cap al distanciament entre la institució i el poble, amb una progressiva identificació amb els posicionaments de la burgesia, mantenint, per exemple, barreres culturals com la utilització del llatí, o l'ostentació de riquesa dels temples. L'article descriu un imaginari sermó crític fet pel mossèn als feligresos; descriu a continuació la reacció entre els ben pensants -nom amb què es coneixia als burgesos lectors de la Veu de Catalunya- i de com ressonarien les paraules del sermó, unes paraules que de fet ja estaven en l'aire de feia temps; acaba criticant directament la falsa pietat de la burgesia.Raguer, 2001: pàg. 392
Una posició compartida amb sectors crítics de dins l'Església com en el cas del jesuïta Ignasi Casanovas i Camprubí qui també es va pronunciar arran dels fets.
Malgrat les paraules de Maragall, va haver una forta repressió governamental a càrrec del capità general Weyler, acabat de nomenar, conegut com el "terror de Cuba", qui manifestava que "per solucionar aquesta situació, calia tancar les presons i obrir els cementiris".
En certa forma, denunciava profèticament, ja el 1909, el que seria l'actitud general i oficial de l'Església Catòlica com a part integrant dels vencedors del 1939.
Referències
Vegeu també Setmana Tràgica Ah! Barcelona La Ciutat del Perdó Maragall i la Setmana Tràgica
Enllaços externs
Anotacions de Joan Maragall sobre l'article publicat. Fons a la BNC (1909) Les tres versions del text de l'article comparades per Josep Benet (1963) Text publicat a "Obres completes" Ed. 1981.
Categoria:Obres de Joan Maragall