Itsukushima (), coneguda popularment com a Miyajima (), és una illa situada a la badia d'Hiroshima, al mar interior de Seto, dins la prefectura d'Hiroshima, al Japó. Té aproximadament 31 km de perímetre.
L'illa ha estat considerada un lloc sagrat del xintoisme des de temps antics. A la seva costa nord s'hi troba el Santuari d'Itsukushima, les estructures actuals del qual deriven de la gran reconstrucció impulsada al segle XII per Taira no Kiyomori. El santuari i una part del seu entorn van ser inscrits a la Llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1996.
Itsukushima forma part del Parc Nacional de Setonaikai i és coneguda també pel mont Misen, el punt més elevat de l'illa.
Geografia miniatura|esquerra|300px|Vista del mar interior de Seto des del mont Misen.
Itsukushima es troba a l'extrem occidental de la badia d'Hiroshima, al mar interior de Seto, davant la costa de la ciutat de Hatsukaichi. En el punt més proper està separada del continent per uns 300 metres. L'illa té aproximadament 10,5 km de llargada i 3,5 km d'amplada, amb una superfície d'uns 30,2 km².
El relleu és muntanyós i l'illa està formada principalment per granit. El punt més elevat és el mont Misen, que assoleix els 535 metres d'altitud.
Itsukushima forma part del Parc Nacional de Setonaikai. A l'entorn del mont Misen es conserven formacions naturals de bosc mixt de coníferes i arbres de fulla ampla.
Història Itsukushima ha estat considerada un lloc sagrat del xintoisme des de l'antiguitat. Segons la tradició conservada pel Santuari d'Itsukushima, el primer santuari s'hi hauria establert l'any 593, durant el regnat de l'emperadriu Suiko. La UNESCO, però, formula aquesta cronologia amb més cautela i situa probablement els primers edificis del santuari al segle VI.
L'any 1168, Taira no Kiyomori va impulsar la reconstrucció del santuari segons l'estil arquitectònic shinden-zukuri. L'ascens polític de Kiyomori va afavorir que el santuari rebés visites i patronatge de membres de la família imperial i de l'aristocràcia. Després de la desaparició del poder dels Taira, el santuari continuà rebent el suport de diversos governants i clans militars.
L'illa va ser escenari el 1555 de la batalla d'Itsukushima, en el context dels enfrontaments entre les forces de Sue Harukata i Mōri Motonari. Sue havia establert una fortificació a To-no-oka i assetjava les forces de Mōri al castell de Miyao; l'1 d'octubre, les tropes de Mōri van atacar i derrotar les de Sue.
Patrimoni cultural Santuari d'Itsukushima miniatura|esquerra|300px|Gran torii del Santuari d'Itsukushima amb la marea baixa.
El Santuari d'Itsukushima és el principal conjunt monumental de l'illa. Els edificis actuals conserven l'estil arquitectònic desenvolupat entre els segles i i estan disposats sobre la zona intermareal, davant del vessant boscós del mont Misen. El conjunt combina els edificis religiosos, el mar i el relleu muntanyós de l'illa.
El bé inscrit per la UNESCO comprèn 431,2 hectàrees i inclou disset edificis i tres estructures més, agrupats principalment en els complexos Honsha i Sessha Marodo-jinja, així com una zona forestal del mont Misen. La resta de l'illa i una part del mar adjacent formen una zona tampó de 2.634,3 hectàrees.
Un dels elements més característics del conjunt és el gran torii, situat al mar davant del santuari. L'estructura es troba aproximadament a 160 metres del santuari principal i té uns 16 metres d'altura. Amb la marea baixa, la base queda al descobert.
miniatura|Pavelló Maniden del temple Daishō-in. El Santuari d'Itsukushima va ser inscrit a la Llista del Patrimoni de la Humanitat l'any 1996 segons els criteris culturals (i), (ii), (iv) i (vi).
Daishō-in El temple Daishō-in és un dels principals centres budistes d'Itsukushima i pertany a l'escola Shingon. Segons la tradició del temple, va ser fundat l'any 806 per Kūkai després del seu retorn de la Xina, quan hauria practicat al mont Misen.
El temple va mantenir una estreta relació amb la família imperial i amb el Santuari d'Itsukushima. Al segle XII, l'emperador Toba hi va establir un lloc de pregària, i els vincles amb la casa imperial es van mantenir fins al segle XIX. L'emperador Meiji s'hi va allotjar durant una visita a l'illa l'any 1885.
Fins a la Restauració Meiji de 1868, Daishō-in disposava de dotze temples dependents i mantenia una estreta vinculació religiosa amb el Santuari d'Itsukushima.
Mont Misen miniatura|esquerra|300px|Cim del mont Misen.
El mont Misen, situat al centre d'Itsukushima, és el punt més elevat de l'illa. Des de l'antiguitat ha estat vinculat al caràcter sagrat de Miyajima i a pràctiques religioses relacionades tant amb el xintoisme com amb el budisme.
Segons la tradició local, l'any 806 el monjo budista Kūkai va visitar l'illa després de tornar de la Xina i va establir al Misen un lloc de pràctica ascètica. Aquesta tradició és també a l'origen de diversos espais religiosos situats a la muntanya.
La massa forestal que envolta el Misen forma part del paisatge protegit associat al Santuari d'Itsukushima. La zona declarada Patrimoni de la Humanitat inclou una àrea boscosa al voltant de la muntanya, mentre que la resta de l'illa queda integrada a la zona tampó del bé.
Entorn natural miniatura|300px|Ocell aquàtic en una zona intermareal de la costa de Miyajima. Una part de la costa sud-occidental d'Itsukushima està protegida com a zona humida d'importància internacional segons el Conveni de Ramsar. El lloc Ramsar de Miyajima va ser designat el 3 de juliol de 2012 i ocupa 142 hectàrees.
La zona protegida està formada per platges sorrenques i aiguamolls intermareals. L'aigua dolça procedent del mont Misen es barreja amb l'aigua marina i origina ambients salobres que acullen diverses espècies adaptades a aquestes condicions.
Entre les espècies més destacades hi ha Orthetrum poecilops miyajimaensis, una subespècie de libèl·lula que, segons la documentació Ramsar, només ha estat registrada a Miyajima. La conservació d'aquest hàbitat va ser un dels factors que van justificar la designació de la zona com a aiguamoll d'importància internacional.
Accés i transport L'accés principal a Itsukushima es fa per mar des del moll de Miyajimaguchi, situat a la costa continental davant de l'illa. El trajecte en ferri fins a Miyajima dura aproximadament deu minuts.
Dues companyies operen regularment aquesta connexió: JR West Miyajima Ferry i Miyajima Matsudai Kisen.
Administració i població Itsukushima forma part administrativament de la ciutat de Hatsukaichi, a la prefectura d'Hiroshima. Fins al 2005, tota l'illa constituïa el municipi de Miyajima, que aquell any es va integrar a Hatsukaichi.
Reconeixement paisatgístic miniatura|300px|Gran torii del Santuari d'Itsukushima al capvespre. Miyajima és una de les anomenades Tres Vistes del Japó, juntament amb Amanohashidate i Matsushima. Aquesta classificació es remunta al començament del període Edo, quan l'erudit Hayashi Shunsai les va destacar a l'obra Nihon Kokujisekikō com tres paisatges especialment notables del país.
El conjunt de l'illa va ser declarat lloc històric i paisatge d'interès l'any 1923, i el 1952 va rebre la categoria de lloc històric especial i paisatge d'interès especial.
Nucli històric de Miyajima El nucli urbà desenvolupat al voltant del Santuari d'Itsukushima conserva una part important del paisatge històric de Miyajima. El 2 d'agost de 2021, una superfície d'aproximadament 16,8 hectàrees va ser seleccionada pel govern japonès com a districte important de preservació de conjunts d'edificis tradicionals.
El districte conserva una trama urbana originada durant el període dels estats combatents i consolidada fins al final del període Edo. S'hi mantenen cases urbanes i habitatges tradicionals, juntament amb edificis religiosos situats als vessants de la muntanya, que reflecteixen el desenvolupament històric de la població vinculada al santuari.
Referències
Vegeu també Santuari d'Itsukushima
Enllaços externs
Lloc web oficial del Santuari d'Itsukushima Santuari xintoista d'Itsukushima al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO Miyajima Tourist Association
Categoria:Prefectura d'Hiroshima Categoria:Illes del Japó