Opeth és una banda sueca de death metal progressiu provinent d'Estocolm. Mentre que la banda ha sofert diversos canvis en la formació, el cantant, guitarrista i compositor Mikael Åkerfeldt, ha sigut el motor d'Opeth des que es va unir al grup immediatament després de la seva creació el 1990.
Encara que el seu estil està fermament arrelat en el death metal escandinau, Opeth sempre ha incorporat influències de la música progressiva, el folk, el blues rock i el jazz en les seues llargues composicions, que moltes vegades, per llur velocitat i llur ambientació, també perceben una influència del doom metal. Moltes d'elles inclouen interludis de guitarra acústica i forts canvis dinàmics, així com veus guturals i veus netes. Una completa excepció del seu estil és l'àlbum Damnation, més enfocat en el rock progressiu. Tot i que feren poques gires de suport dels seus quatre primers àlbums, Opeth va fer llur primera gira mundial després del llançament el 2001 del disc Blackwater Park.
Opeth ha llançat nou àlbums d'estudi, tres DVD, tres àlbums en directe (dos junt al seu DVD corresponent, i el sobrant es ven junt al seu DVD corresponent des d'un any després del llançament del CD) i dues caixes recopilatòries. La banda va treure el seu àlbum debut Orchid el 1995. Malgrat la gran popularitat als Estats Units del seu vuité disc Ghost Reveries, Opeth no va tenir el mateix èxit comercial amb el seu següent i nové disc Watershed, que es va posicionar al lloc vint-i-tres del Billboard 200. Tot i això, aquest mateix àlbum es va col·locar a la primera posició de les llistes finlandeses.
Història Els començaments d'Opeth (1990 - 1993) miniatura|esquerra|alt=Foto frontal d'Åkerfeldt tocant|Åkerfeldt (foto) i Isberg decidiren continuar amb Opeth després que tota la banda decidira seguir altres camins.
Opeth es va formar pel cantant David Isberg la tardor del 1990 a Estocolm (Suècia), com una banda de death metal. Isberg va preguntar a l'ex-membre de la banda Eruption Mikael Åkerfeldt si volia ser baixista d'Opeth. Åkerfeldt va dir que sí i es va presentar a la prova per a ingressar a la banda l'endemà, però Isberg no s'ho havia dit a la resta de membres d'Opeth, que com a resposta abandonaren el grup i van deixar en mans d'Åkerfeldt i Isberg formar un nou projecte.
Amb David Isberg de vocalista i Åkerfeldt de guitarrista, Opeth encara necessitava més músics. Invitaren a l'amic d'Åkerfeldt i membre fundador d'Eruption, el bateria Anders Nordin, a Nick Döring al baix i a Andreas Dimeo com a segon guitarrista. Assajaren durant un temps amb el vell equip que encontraren en una escola primària. Insatisfets amb el lent progrés que tenia Opeth, Döring i Dimeo abandonarien la banda després de la seua primera actuació i serien reemplaçats pel guitarrista Kim Petterson i el baixista Johan DeFarfalla. Després del següent show, DeFarfalla deixaria la banda fins a la seua tornada el 1994, per a passar temps amb la seva núvia a Alemanya. Seria reemplaçat per un amic d'Åkerfeldt, el baixista Peter Lindgren. El guitarrista Petterson va estar amb la banda una actuació més, després Peter Lindgren passaria a tocar la guitarra. David Isberg abandonaria Opeth el 1992 per diferències creatives, i Mikael passaria a ocupara la posició de cantant, ja que ja ho havia fet amb Eruption.
Amb tres membres en la banda, el trio prompte es posaria a escriure nou material. El grup començà a abandonar els blast beats i l'agressivitat típica del death metal i incorporaren guitarres acústiques i harmonies en el seu so, començant a dibuixar l'estil actual d'Opeth. Després d'haver estat més d'un any sense baixista, Stefan Guteklint va ocupar aquest lloc en Opeth.
Orchid, Morningrise i My Arms, Your Hearse (1994 - 1998) miniatura|alt=Foto frontal de Dan Swanö tocant|El productor Dan Swanö (foto) va produir els dos primers discos d'Opeth.
Després que Opeth rebera un contracte amb Candlelight Records, feren fora a Stefan Guteklint. El grup gravà el seu primer àlbum, Orchid, en l'abril de 1994 amb el productor Dan Swanö i amb Johan DeFarfalla com a baixista de sessió, que poc temps després es convertiria en el nou baixista d'Opeth. Per culpa de problemes de distribució de la nova discogràfica, el disc no va eixir a la venda fins al 15 de maig de 1995, i solament a Europa. Orchid mescla el més pur death metal tradicional amb guitarres acústiques, piano i veus netes. AllMusic va dir dOrchid que era "brillant", "sorprenentment únic" i "un disc més enllà de l'èpica progressiva i de la monstruositat del death, ofereix bellesa i brutalitat per parts iguals."
Després d'haver fet uns quants concerts pel Regne Unit, Opeth torna a l'estudi el març de 1996 per a treballar amb el seu segon treball amb Dan Swanö. Morningrise sortiria a la venda a Europa el 24 de juny de 1996. Amb solament cinc cançons però amb una duració de 66 minuts, l'àlbum conté el tema més llarg d'Opeth, Black Rose Immortal de vint minuts. Tota la resta de cançons oscil·len en una duració de 10 a 20 minuts. Per a promocionar el disc, Opeth va fer una gira europea des d'Escandinàvia fins a Espanya i Itàlia amb Cradle of Filth. En aquesta gira Opeth va signar amb Century Records, que trauria els seus dos primers discs als Estats Units, i s'encarregaria de llançar el proper disc d'Opeth a aquest país.
Després del tour, Åkerfeldt i Lindgren fan fora a Johan DeFarfalla d'Opeth per motius personals, sense el consentiment de Nordin. Quan Åkerfeldt informa Nordin, que estava de vacances al Brasil, Nordin abandona el grup i roman al Brasil, també per motius personals. El bateria d'Amon Amarth Martin López respon a un anunci que havia fet Åkerfeldt i entra en Opeth el 1997. La primera cançó que va tocar Martin López amb Opeth fou Remember Tomorrow d'Iron Maiden, que més tard s'incoluria en l'àlbum A Call to Irons: A Tribute to Iron Maiden.
Amb un pressupost més alt gràcies a Century Records, Opeth va començar a treballar en el seu tercer àlbum, amb el conegut productor suec Fredrik Nordström, a lStudio Fredman l'agost del 1997. La banda aconsegueix al baixista Martín Méndez, un amic del nou bateria, però degut a la falta de temps per a aprendre material ja acumulat, Åkerfeldt toca el baix a la gravació. My Arms, Your Hearse fou tret al públic el 18 d'agost de 1998. Aquest fou el primer llançament internacional d'Opeth, (com ja s'ha dit, Century Records el va treure simultàniament als Estats Units) l'àlbum estava exposat a una major audiència. My Arms, Your Hearse va ser el començament d'un canvi en el so de la banda, centrant-se menys en les harmonies i molt més en els riffs del metal progressiu. També presenta un canvi en l'estil de les lletres, a més, en canvi de tenir temes de més de 10 minuts de duració, el disc conté cançons més curtes, tenint la majoria una llargària d'entre 6 i 8 minuts. Líricament, fou un àlbum conceptual, més obscur que treballs anteriors, amb transicions acústiques jugant rols menors. L'estil vocal de Mikael també està més influït pel death metal: més profund i amenaçador. My Arms, Your Hearse fou l'últim disc llançat per Candlelight Records.
Still Life i Blackwater Park (1999 - 2001) miniatura|esquerra|alt=Foto frontal de Martín Méndez tocant|Méndez (foto) faria la seua primera gravació al baix al disc Still Life. En 1999 Opeth abandona Candlelight Records i Century Records definitivament, per tant aqueix any signen amb la companyia britànica Peaceville Records, que distribuiria els seus discos mitjançant Music for Nations a nivell mundial, sense caldre dos discogràfiques. Opeth va reservar l'''Studio Fredman per a començar a treballar en el seu pròxim àlbum, però la gravació va haver de ser posposada perquè havien traslladat l'estudi. Per culpa del poc temps de què disposaven, la banda soles va poder assajar dues vegades abans de la gravació. Els retrasos en el disseny de la portada del disc van aconseguir que el llançament del disc s'endarrerís un mes més, però finalment Still Life sortí a la venda el 18 d'octubre de 1999. Per problemes també amb la nova distribuïdora, l'àlbum no va arribar als Estats Units fins al febrer de 2001. Still Life va ser el primer disc gravat amb Méndez, i també va ser el primer disc d'Opeth que incloïa el títol a la portada, a més del logo del grup. AllMusic digué del disc que era "una perfecta unió entre duresa, riffs irregulars i belles melodies". Åkerfeldt diu d'aquest àlbum que és un àlbum conceptual, l'argument del qual és: "El personatge principal és una mena de desterrat de la seva ciutat natal, perquè ell no té les mateixes creences que la resta d'habitants del lloc. L'àlbum més o menys comença quan torna després de diversos anys per estar amb la seua antiga xicota. Els grans caps de la ciutat saben que està de tornada, i un munt de coses dolentes comencen a succeir."
Després d'uns quants concerts a Europa, Opeth tornà a lStudio Fredman per a començar a treballar en el seu proper àlbum, el productor del qual seria Steve Wilson, de la banda Porcupine Tree. El grup va tractar de recrear l'experiència en la gravació que van experimentar amb Still Life, i de nou van entrar a l'estudi amb molt pocs assajos i sense haver escrit les lletres encara. "Aquesta vegada va ser difícil" diu Åkerfeldt, "Però em sent gratament sorprés per l'immens resultat. Realment val la pena l'esforç." Wilson va ajudar la banda a expandir el seu so, incorporant nous sons i noves tècniques de producció. "Steve ens va guiar als reialmes dels "estranys" sons de veus i guitarres" digué Åkerfeldt. A més a més, Steve va col·laborar en les veus secundàries i en alguns acompanyaments de guitarra i piano.
Opeth va llançar el seu cinqué àlbum d'estudi, Blackwater Park, el 27 de febrer de 2001. AllMusic digué del disc que era "sorprenent, una obra d'una amplitud creativa impressionant" assenyalant que l'àlbum "segueix amb la tradició d'Opeth, sobrepassant els límits del metal extrem i en diverses ocasions trencant els fonaments de la composició musical convencional." Per a promocionar el disc Blackwater Park, Opeth va fer el seu primer tour mundial, que va començar primer a Europa. En eixa gira aparegueren inclús en l'edició del 2001 del festival Wacken Open Air d'Alemanya, tocant per a un públic d'uns 60.000 espectadors.
Deliverance i Damnation (2002 - 2004) miniatura|alt=Foto frontal de Mikael Åkerfeldt tocant|Mikael Åkerfeldt al W:O:A de l'any 2006. A l'edició del 2001, Opeth va actuar per primera vegada a eixe festival. Opeth va tornar a casa després de la gira en suport al disc Blackwater Park, i va començar a treballar per al proper àlbum. Al principi, Åkerfeldt trobava problemes per a escriure nou material: "Volia escriure alguna cosa més pesada del que havíem fet mai, però encara tenia totes eixes boníssimes parts suaus que no volia tirar a les escombraries." Jonas Renkse, cantant de Katatonia, un amic de tota la vida d'Åkerfeldt, va suggerir a aquest escriure dos àlbums diferents, un pesat i dur i un altre suau.