miniatura|Mesquita Maragha o Maragheh (; ) és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental. Maragha fou antigament capital de tot l'Azerbaidjan, però actualment només ho és del comtat (shahristan) de Maragha, que arriba per l'oest fins al llac Urmia, format per quatre bakhxs o districtes: Huma, Ajabshir, Bunab i Malik Kardi.el comtat tenia una població total de 252.067 habitants el 1970
És a 130 km de Tabriz (78 en línia recta), al vessant sud del mont Sahand de 3.547 metres. La seva població al cens del 28 d'octubre del 2006 era de 149.929 habitantssegons geohive o de 146.405 habitants, però hi ha algunes divergències poc significatives.una població de 179.407 habitants el 2006 se citada sense referència a les wikipèdies en francès i alemany; i la xifra de 151.486 habitants apareix a la Wikipèdia en angles que cita com a font una pàgina del cens de data desconeguda, probablement 1985, actualment no operativa (http://www.amar.org.ir/portal/faces/public/census85/census85.natayej ). La dada de 300.000 que apareix a la wikipèdia en castellà avui dia, s'ha d'entendre com un error. Els quatre barris de la ciutat vella són Agha Beg, Maydan, Darwaza i Salar-khana.
miniatura|Safi Čay
Llengua i religió La majoria de la població parla l'àzeri, llengua de la família del turc. Els àzeris són sunnites i xiïtes, mentre que els kurds són sunnites i alillahis; els perses són xiïtes.
Economia L'abundància d'aigua la converteix en una ciutat de terrenys fèrtils on es produeix fruita abundant.
Cultura Maragha disposa de tres universitats: Universitat de Maragha Universitat Payam-e Noor de Maragha Universitat Azad de Maragha
Restes Les antigues muralles estan destruïdes, però es conserven les portes (Ahmadi, Kura Khana, Akdash, Pul-i Binab (Giaslik) i Hadjdj Mirza.
Història Història premusulmana Maragha podria ser la Φράατα assetjada per Marc Antoni en la campanya contra els parts el 36 aC, i seria la mateixa que Estrabó esmenta com a Οὔερα i Ptolemeu com a Φαράοπα, i que se suposa que era la capital d'hivern de l'Atropatene. La capital d'estiu era Gàzaca, identificada amb Takht-i Sulayman. El primer nom de la ciutat, sota els sassànides, hauria estat Akra-rudh ('Riu d'Afrah'), segons al-Baladhuri, nom que recorda el de l'època clàssica.
El nom Maragha seria àrab i existeix en diversos llocs (Aràbia i Egipte) i vol dir 'lloc on es cou un animal', però com que Ptolemeu anomena el llac Urmia (a 32 km) com a Margiana, també podria ser una derivació d'un nom local. En tot cas, no se'n parla gaire abans dels àrabs.
Conquesta musulmana Al-Mughira ibn Shuba al-Thakafi la va conquerir el 643. El 740 Marwan ibn Muhammad, de retorn d'una expedició a Mughan i Gilan, s'hi va aturar i com que era rica en adob va batejar l'antiga població com a Maragha; hi va fer diverses construccions; a finals del segle va passar a les filles d'Harun ar-Raixid. Durant la rebel·lió de Wadjna ibn Rawwad, governador de Tabriz, el governador de l'Azerbaidjan i Armènia, Khuzayma ibn Khazim (nomenat vers 803), va construir els murs de la ciutat i hi va establir guarnició. Durant la revolta de Babak (816/817), la població civil que fugia es va refugiar a la ciutat; al-Mamun feu restaurar les muralles i els ravals es van omplir de gent. El 836, era el quarter d'hivern d'Afshin al-Sadj durant la campanya contra Babak. El 893, el sàdjida Muhammad Afshin ibn Diwdad va arrabassar Maragha a un tal Abd Allah ibn Husayn, que va morir en la lluita (segons al-Tabari).
El 853, Ibn Hàwqal descriu Maragha amb un campament militar (muaskar), un palau de govern (dar alimara) un tresor (khizana) i oficines administratives (dawawin al-nahiya), però Yússuf ibn Abi-s-Saj (901-928) va traslladar el govern a Ardabil i va destruir les seves muralles. El 908, el califa va confirmar la possessió de Maragha i tot l'Azerbaidjan als sàdjides i, en aquesta data, la dinastia encunyava moneda a la ciutat. Abu-l-Mussàfir Fat·h ibn Muhammad Afxín, el darrer emir sàdjida, va morir a Maragha.
Musfírides i Rawwàdides Durant la dominació dels musafírides daylemites, els rus (antecedent dels russos) van ocupar Bardhaa el 943, i van quedar delmats per una epidèmia, segona Miskawayh provocada per menjar en excés dels fruits de Maragha, però sembla un error del cronista. Vers el 948/949, Maragha va estar en mans breument dels buwàyhides, com testimonia una moneda emesa aquestos anys a la ciutat per Rukn al-Dawla. El desembre del 957, va morir el daylamita musafírida Marzuban ibn Muhammad i va deixar hereu el seu germà Wahsudan, però es va oblidar d'anul·lar el testament a favor dels seus tres fills grans Djustan, Ibrahim i Nasir (el petit Kay Khusraw ben Marzuban no hi fou inclòs); els caps militars van reconèixer aquestos fills i Djustan finalment fou reconegut com a únic emir, però només li va interessar el seu harem, i el general Djustan ben Sharmazan es va revoltar a Urmiya i va proclamar Ibrahim, amb el qual va ocupar Maragha; el 958, hi ha monedes que porten el nom de dos fills, Ibrahim i Djustan.
Els musafírides foren eliminats al i a Tabriz va prendre el poder la família kurda dels rawwàdides, sense relació amb els musafírides, excepte per matrimonis, que eren possibles descendents de l'àrab Rawwas al-Azdi, antic senyor de l'Azerbaidjan, que haurien estat assimilats per l'entorn. El més famós en fou Wahsudan ibn Mamlan, esmentat entre 1029 i 1054, que dominava Tabriz i diverses fortaleses al Djabal Sahand. El 1029, els oghuz que van arribar a Maragha; van matar un gran nombre de kurds hadhbanis i aquestos es van aliar a Wahsudan en contra dels invasors, que foren expulsats, i cal suposar que Maragha va quedar com una dependència de Tabriz. El 1054, Wahsudan va haver d'acceptar la sobirania del soldà seljúcida, però no se sap si va perdre els seus territoris a les muntanyes Sahand i Maragha.
Seljúcides El 1104 la pau entre els dos fills de Màlik-Xah I, Barkyaruq i Muhàmmad I Tapar fou signada prop de Maragha, i aquesta ciutat fou visitada per Muhammad a l'any següent. El 1111, apareix per primera vegada a Maragha l'emir Ahmadil ibn Ibrahim ibn Wahsudan al-Rawwadi (net de Wahsudan ibn Mamlan), que governava també en un lloc anomenat per Ibn al-Athi com a Kutab, que podria ser Kulsara.Kutab i Kulsara o Kursara tenen una escriptura en àrab similar; la ciutat de Kulsara, ben coneguda, estava entre Maragha i Ardabil a uns 60 km de Maragha i entre 100 i 140 km d'Ardebil; era una ciutat comercial important que esmenta Ibn Hàwqal; posteriorment, durant la dominació turcmana, el nom s'hauria transformat en Kül-täpä (Turó de cendres en l'etimologia popular turca) justament situada a 53 km a l'est de Maragha; a 25 km d'aquesta s'han trobar les ruïnes d'una fortalesa anomenada Kala-yi Zohäk que hauria estat la defensa de Maragha i de la mateixa Kulsara d'atacs des del nord-est, i que podria haver estat originalment una fortalesa sassànida. Fou el tronc d'una petita dinastia local que va durar fins al 1227 més a menys, i durant aquest temps els ahmadilis van intentar dominar Tabriz, que cal pensar que consideraven el seu patrimoni o almenys que hi tenien dret; tot i que d'origen kurd, es van turanitzar i van adoptar noms turcs. Ahmadil va participar en la gran contracroada del 1111 junt amb altres amirs (fou l'únic kurd entre els amirs, que eren turcs). Va participar en el setge de Tell Bashir i es va entendre amb Joscelí I d'Edessa (tataraha = 'entesa'), retirant-se de la ciutat; després es va retirar també de Síria, ja que aspirava als territoris de lamir turc Sukman d'Armènia (titulat Shah-i Arman), que acabava de morir el 1112 (en realitat, és possible que els dominis de Sukman a què aspirava fossin part de l'Azerbaidjan, puix es creu que Sukman havia estès el seu domini a Tabriz i nord-oest de l'Azerbaidjan). Ahmadil tenia en aquest temps 5.000 cavallers. Fou assassinat per ismaïlites a Bagdad en una data que varia segons les fonts, entre 1114 i 1117.
El 1120 l'''amir governador de Mossul i l'Azerbaidjan, el príncep seljúcida Malik Masud (que tenia com a atabeg Ay-Aba Djuyush Beg) els territoris del qual tenien fortes tendències separatistes a causa dels caps kurds i turcs locals, especialment el famós Imad al-Din Zengi, que encoratjaven una revolta, es va rebel·lar contra el seu germà Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah; va donar Maragha al seu antic atabeg Kasim al-Dawla al-Bursuki; la rebel·lió fou sufocada després de la victòria de les forces de Mahmud II (manades per Ak Sunkur al-Bursuki) a Asadabd, prop d'Hamadan; el visir del derrotat Masud, el poeta al-Hasan ibn Ali al-Tughrai, fou capturat i executat. Maragha fou donada (o retornada) el 1122 per Mahmud II a Ak Sunkur al-Ahmadili (per la seva nisba es veu que era un esclau i general lligat a la dinastia ahmadilita local), que estava a Bagdad. Mentre havia mort (1121) l'atabeg Kuntoghdi de l'Arran (que pertanyia a Malik Toghrul, germà de Masud i de Mahmud II) i Ak Sunkur esperava ocupar el seu lloc a l'Arran. Toghrul li va ordenar reunir mil soldats i marxar amb ell a conquerir Ardabil, però l'expedició fou un fracàs i durant el seu curs Maragha fou ocupada per Djuyush Beg, nomenat per Mahmud II. El 1123, la crònica georgiana esmenta una derrota d'Ak Sunkur atabeg d'Arran (el seu nom figura com a Aghsunthul atabek de Ran, en la crònica) en un atac contra Geòrgia organitzat per Toghrul per la zona de Xirvan. El 1128, Ak Sunkur apareix participant en la repressió de la revolta o el complot del mazyàdida Dubays, sense massa energia; el 1131, Ak Sunkur apareix com un dels promotors de l'elecció de Dawud o Daud I ibn MahmudMahmud II havia mort amb només 27 anys el 10 de setembre de 1131 del qual ara era atabeg i el 1132 Toghrul va derrotar Dawud i Ak Sunkur i va ocupar Maragha i Tabriz. Ak Sunkur, amb el seu pupil Dawud o Daud, i Masud, el germà de Mahmud que s'havia revoltat (1120-1122), van fugir a Bagdad mentre el vencedor es proclamava soldà com a Toghrul II (1132–1134), però Ak Sunkur i Masud, amb el suport del califa, que va proclamar soldà Masud i Dawud (Daud I) com el seu hereu, van capgirar la situació el 1133 derrotant Toghrul a Ardabil i ocupant l'Azerbaidjan; els derrotats foren empaitats cap al Djibal, a Hamadan; després de la conquesta de la ciutat d'Hamadan el maig o juny del 1134, Ak Sunkur fou assassinat a la ciutat pels ismaïlites (1134) contractats (segons Ibn al-Athir) pel visir de Toghrul II, de nom Dargazini. El va succeir el seu fill Ak Sunkur II.
Un general (amir) seljúcida favorit de Masud, de nom Khass Beg (Arslan) ibn Balingari o Khassbek ibn PalangeriHi ha una certa confusió sobre els noms: Ibn al-Athir esmenta al nou emir de Maragha com Ak Sunkur II, però al-Bundari li dona el nom d'al-amir al-kabir Nusrat al-Din Khassbek i en un altre passatge de Nusrat al-Din Arslan Äbä; la Rahal al-Sudur l'esmenta com Arslan Äbä la personalitat del qual és incerta, ja que quan es parla d'ell en les fonts en alguns casos es podria referir a Ak Sunkur II o al revés, fou el principal cap contra els enemics de Masud i especialment contra Buz Aba, l'amir de Fars i Esfahan (1147/1148); sembla que es volia establir a l'Azerbaidjan; un notícia diu que aquest Khass Beg ibn Balingari va assetjar Maragha el 1146/1147; el mateix soldà Masud va assetjar Maragha el febrer del 1151 i la va ocupar al cap de dos dies, destruint les fortificacions; se sap, doncs, que hi havia hostilitat entre Khass Beg i Ak Sunkur II, però que finalment es van reconciliar al castell de Ruyindiz, que estava probablement a uns 15 km al nord de Maragha, a la riba del Sufi Čay, al lloc d'un poblet modern anomenat Yay-Šahar ('poble d'estiu').