Mehdya (; ), antigament anomenada Mamura o al-Mamura, és un municipi de la província de Kénitra, a la regió de Rabat-Salé-Kenitra, al Marroc. Segons el cens de 2014 tenia una població total de 28.636 persones. Es troba a la desembocadura del uadi Sabu (Sebou),a 32 km al nord de Salé. El seu port de gran tonatge permet als vaixells remuntar el riu Sebou fins al port fluvial de Kenitra a uns 10 km en línia recta.
Demografia
Història Es creu que en aquest lloc hi va haver un establiment fenici-cartaginès dels fundats per Hannó al en el litoral Atlàntic i que va portar el nom de Thymiateria. De la seva sort no se'n sap res i no es torna a esmentar fins al quan els geògrafs àrabs esmenten una vila de nom al-Ma'mura ("la poblada" o "la florescent"), Halk al-Ma'mura (Desembocadura ben poblada) o Halk Sabu (Desembocadura del Sebou). El cronista Abu l-Kasim al-Zayyani n'atribueix la seva fundació als Banu Ifran, establerts a la regió a finals del . Els almohades hi van tenir unes drassanes (dar al-sina'a). Fins al va existir obscurament. miniatura|Possessions portugueses El 24 de juny de 1515 fou ocupada per un cos de desembarcament de vuit mil portuguesos i rebatejada São Joao da Mamora. Es van crear fortificacions. En aquestos anys els portuguesos van ocupar altres cinc ciutats marroquines i totes foren fortificades (Graciosa el 1489, abandonada, Castelo Real de Mogador el 1506, Aguz el 1520, Santa Cruz de Cabo de Gué el 1505, moderna Agadir, i Mazagan el 1514). La major part foren abandonades pels portuguesos entre 1541 i 1550 però van conservar Tànger i Mazagan. A al-Mamura foren expulsats al cap de pocs mesos a final del mateix any patint considerables pèrdues. Encara es veuen restes del castell portuguès.City walls: the urban enceinte in global perspective James D. Tracy p.352 miniatura|esquerra|Port de La Mamora en 1621. Però a finals del va caure en mans de pirates europeus manats per l'anglès Hainwaring, que es van dedicar a atacar als vaixells per tota la costa atlàntica amenaçant el comerç dels estats europeus. El 1610 els castellans van ocupar el port de Larraix i van entrar en negociacions amb el sultà Mawlay Zaydan per posar fi a la pirateria.The Cambridge history of Islam by P. M. Holt, Ann K. S. Lambton, Bernard Lewis p.247 L'agost de 1614 desembarcaven a al-Mamura. Els castellans la van rebatejar San Miguel de Ultramar i hi van instal·lar una guarnició de 1.500 homes.Enciclopèdia de l'Islam, I edició, per M. Th. Houtsma, pàg. 122 La van conservar 67 anys en els quals diverses vegades foren atacats pels marroquins. Els principals atacs foren els de 1628, 1630 i 1647 obra dels mudjahidum (Voluntaris de la Fe) reunits pel xeic de Salé Sidi al-Ayyashi, amb l'objectiu d'expulsar els europeus dels seus establiments costaners. El 1681 les forces del sult Mulay Ismail à van atacar i assetjar la població i finalment la van conquerir per assalt. Se li va donar el nom d'al-Mahdiyya (que sota els almohades ja havia portat un establiment militar a la desembocadura uadi Salé que correspon al modern ued Bu-Regreg) i el nom de Mamura va quedar per un gran bosc que va entre Salé i la vall interior del Sebou. Queden restes tant de l'ocupació castellana com de les construccions marroquines del .
El port fou tancat el 1795. Fou ocupat pels francesos el 1911. Els aliats hi van desembarcar l'octubre de 1942 en l'operació Torxa.
Notes i referències
Categoria:Ciutats del Marroc Categoria:Colònies portugueses