miniatura|Representació d'una divinitat kuixan amb un estrep, cap a l'any 150 dC. Museu Britànic Lestrep és una estructura o anella lleugera que subjecta el peu d'un genet, unit a la sella per una corretja, sovint anomenada estrep de cuir. És un objecte de metall o altres materials fixat a la sella de muntar mitjançant els gambals que permeten que el genet introdueixi els peus en ells per a recolzar-se mentre cavalca i fins i tot per posar-se dret sobre ells, quan li convingui, per exemple: lluitant en una batalla. Els estreps solen ser aparellats i s'utilitzen per ajudar a muntar i com a suport mentre s'utilitza un animal de muntar (normalment un cavall o un altre equí, com ara una mula). Augmenten considerablement la capacitat del genet per mantenir-se a la sella i controlar la muntura, augmentant la utilitat de l'animal per als humans en àrees com la comunicació, el transport i la guerra.
A l'antiguitat, els primers suports per als peus consistien en genets que col·locaven els peus sota una cingla o utilitzant un simple bucle per als dits, que va aparèixer a l'Índia al . Més tard, es va utilitzar un únic suport per als peus com a ajuda per muntar, i els estreps aparellats van aparèixer després de la invenció de la sella de muntar. L'estrep es va inventar a la dinastia Jin xinesa durant el , era d'ús comú a tota la Xina al segle V i es va estendre per Euràsia fins a Europa a través dels pobles nòmades de l'Euràsia Central al o VIII.Hobson, John M. (2004). The Eastern Origins of Western Civilisation. Cambridge University Press, p. 103. .
Història miniatura|Antic estrep espanyol de plata. La imatge correspon al patrimoni dipositat al Museu de l'Indi i del Gaucho "Washington Escobar", Tacuarembó miniatura|Un estrep de treball modern miniatura|Abumi: estreps japonesos Els primers estreps consistien en una corda que unia la sella i el dit gros del peu del genet. Aparegueren a l'imperi Kushan (actual Índia) entre el segle I i el II aC. D'allí van passar a la Xina cap a l'any 300, on, per raó del clima més fred de la zona, van començar a lligar-se al voltant del peu calçat, i no només sobre el dit. Poc després, la corda original fou reemplaçada pel ferro.
Des de la Xina l'ús de l'estrep es va estendre als nòmades mongols de l'Àsia central, a Corea i al Japó. Els huns els van introduir a Pèrsia al i a Europa cap al , encara que no hi ha notícies de la seva adopció per la cavalleria imperial romana fins a aproximadament un segle més tard (ja després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident).Maurice's Strategikon: handbook of Byzantine military strategy; George T. Dennis Cap a l'any 600 dC, els àvars de Pannònia havien estat empesos a l'oest des de les estepes pels turcs, i van introduir l'estrep a Europa. Al seu torn, els àrabs el prendrien dels perses i els romans d'Orient.
Per la seva banda, els invasors germànics de l'Imperi Romà van adoptar ràpidament l'ús d'estreps. Això va millorar l'eficàcia de les seves tropes muntades fins a tal punt que va facilitar la derrota en la batalla d'Adrianòpolis (378), del model clàssic de la legió romana, fet que va causar una crisi militar sense precedents. L'estrep, que permetia al genet lluitar amb comoditat i maximitzava l'impacte de la càrrega, pràcticament havia jubilat al millor exèrcit de la història, i havia iniciat una nova era a Europa: la de la cavalleria cos que dominaria els camps de batalla medievals durant més de mil anys. (Fora d'algun cas particular com el dels almogàvers).
Estreps durs Els genets de l'Àsia Central i Meridional durant el segle passat aC i el segle I dC semblen haver utilitzat bucles per als dits dels peus i "estreps de ganxo", que presentaven un ganxo metàl·lic corbat que penjava de la sella per subjectar el peu. Un parell de barres de ferro doblement corbades del , aproximadament 17 cm de longitud amb curvatura a cada extrem, excavades d'una tomba prop de Junapani, a l'estat central de Madhya Pradesh, s'han postulat com a estreps de peu sencer o brides."16.17.4: Stirrups". In Amalananda Ghosh, ed. (1990). Encyclopaedia of Indian Archaeology, Vol. 1. p. 336
La invenció de l'estrep sòlid va permetre el desenvolupament del veritable estrep tal com es coneix avui dia.Bennett, Deb (1998). Conquerors: The Roots of New World Horsemanship (1st ed.). Amigo. p. 100. Estudis moderns de termografia sobre dissenys de selles "sense arbre" i amb arbre flexible han descobert que hi ha una fricció considerable a la línia central del llom d'un cavall.West, Christy (February 4, 2005). "AAEP 2004: Evaluating Saddle Fit". TheHorse.com.. Accessed February 2, 2008. Una moneda de Quint Labiè, que estava al servei de Pàrtia, encunyada cap al 39 aC representa al revers un cavall ensellat amb objectes penjants. Smith suggereix que són teles penjants, mentre que Thayer suggereix que, tenint en compte el fet que els parts eren famosos pel seu tir amb arc muntat, els objectes són estreps, però afegeix que és difícil imaginar per què els romans mai haurien adoptat la tecnologia.
Àsia Oriental La revista Wenwu (1981) va especular que els estreps podrien haver estat utilitzats a la Xina ja a la dinastia Han (206 aC-220 dC) basant-se en representacions de cavalls que es creu que daten del període Han Oriental (25-220 dC). Dues plaques representen cavalls amb quadrats entre el ventre i la línia de base, cosa que s'ha especulat que representen estreps. Tanmateix, el 1984, Yang Hong va comentar a la mateixa revista que els cavalls no tenien selles i, per tant, els quadrats eren només ornaments.
Les excavacions a Khukh Nuur, al nord de Mongòlia, van descobrir un únic estrep de ferro en un enterrament en una cova. La datació per radiocarboni de l'os humà associat amb aquest estrep va produir una data de 243–405 cal dC. Es va descobrir un altre enterrament en una cova a Urd Ulaan Uneet, a la província de Khovd, amb una sella que tenia corretges bilaterals unides a mig camí de l'arbre de la sella, cosa que suggereix fermament l'existència d'estreps aparellats. La datació per radiocarboni d'una corretja feta amb pell de cavall dóna una data de 267–535 cal dC.
Els estreps aparellats més antics coneguts van aparèixer per primera vegada a la Xina durant la dinastia Jin a principis del segle IV dC. Una figureta funerària que representava un estrep datada l'any 302 dC va ser desenterrada d'una tomba Jin occidental prop de Changsha. L'estrep representat és un estrep de muntar, col·locat només a un costat del cavall i massa curt per muntar-lo. La representació fiable més antiga d'un estrep de muntar de doble cara i de cos sencer també es va desenterrar d'una tomba Jin, aquesta vegada prop de Nanjing, que data del període Jin oriental, l'any 322 dC. Els estreps dobles existents més antics es van descobrir a la tomba d'un noble Yan del nord, Feng Sufu, que va morir l'any 415 dC. Aquests estreps estaven fets amb fusta de morera daurada amb plaques de bronze i ferro. Les referències als estreps van aparèixer en textos xinesos a finals del . També s'han trobat estreps a les tombes de Goguryeo que daten dels segles IV i V dC, però aquestes no contenen cap data específica. Sembla que l'estrep ja s'utilitzava àmpliament a tota la Xina l'any 477 dC.Hobson, John M. (2004). The Eastern Origins of Western Civilisation. Cambridge University Press, p. 103. .
L'aparició de l'estrep a la Xina va coincidir amb l'auge de la cavalleria fortament blindada a la regió. Datada l'any 357 dC, la tomba de Dong Shou mostra genets completament blindats, així com cavalls. Les referències a la "cavalleria de ferro" i al "cavall de ferro" van començar a aparèixer al mateix temps i es registren exemples d'armadures de cavalls capturades en nombres de fins a 5.000 i 10.000. A més dels estreps, la tomba de Feng Sufu també contenia plaques de ferro per a armadura laminar. La cavalleria pesant blindada dominaria la guerra xinesa des del segle IV dC fins a principis de la dinastia Tang, quan l'exèrcit va fer la transició a la cavalleria lleugera. La teoria d'A.von Le Coo sobre la invenció de l'estrep és que era un artefacte creat per persones muntades que volien fer que muntar fos menys cansat, o per aquells que no estaven acostumats a muntar per adquirir les habilitats necessàries per igualar els seus adversaris.
Els primers estreps del Japó es van desenterrar en tombes del segle V. Eren anells de fons pla de fusta recoberts de metall. Estreps en forma de copa () que envoltava la meitat davantera del peu del genet va substituir el disseny anterior. Durant el període Nara, la base de l'estrep que sostenia la sola del genet s'allargava més enllà de la punta del peu. Aquest estil d'estrep amb mitja llengua ( ) va romandre en ús fins a finals del període Heian, quan el o el va substituir. Tenia una base que s'estenia per tota la longitud del peu del genet i es van treure els costats dret i esquerre de la puntera. Els costats oberts estaven dissenyats per evitar que el genet s'agafés un peu a l'estrep i fos arrossegat. La versió militar ( ) d'aquest estrep ja s'utilitzava al període Heian mitjà. Era més prim, tenia una butxaca per als dits més profunda i una plataforma per als peus més llarga i plana. Aquest estrep es va mantenir en ús fins que es van reintroduir els anells d'estrep d'estil europeu a finals del segle XIX. No se sap per què els japonesos van desenvolupar aquest estil únic d'estrep.Friday, Karl (2004). "Samurai, warfare and the state in early medieval Japan". Psychology Press. p. 98. Aquests tenien una forma distintiva de cigne, corbada cap amunt i cap enrere a la part davantera per tal de portar el llaç de la corretja de cuir sobre l'empenya i aconseguir un equilibri correcte. La majoria dels exemplars supervivents d'aquest període estan fets completament de ferro, incrustats amb dissenys de plata o altres materials i coberts de laca. En alguns exemples hi ha una vareta de ferro des del llaç fins a la placa del peu, a prop del taló, per evitar que el peu rellisqui. Les plaques del peu de vegades estan perforades per deixar que l'aigua s'escorri en creuar rius, i aquests tipus s'anomenen Hi ha estreps amb forats a la part frontal que formen encaixos per a una llança o un estendard.Blair, Claude and Tarassuk, Leonid, eds. (1982). The Complete Encyclopedia of Arms and Weapons. p. 17. Simon & Schuster. .
Al segle VI dC i posteriorment, els estreps de fusta i compostos anteriors van ser substituïts per versions de ferro colat a l'Àsia oriental.
Europa miniatura|L'emperador romà Basili I el Macedoni i el seu fill Lleó a cavalls amb estreps (dels Skylitzes de Madrid, Biblioteca Nacional d'España, Madrid)