miniatura|Església evangèlica a Rússia. miniatura|Baptisteri a l'església pentecostal (Pingstförsamlingen) a Västerås, a Suècia, 2018. Levangelicalisme, el cristianisme evangèlic o el protestantisme evangèlic fins i tot evangelisme és un moviment dins del cristianisme protestant que promou que l'essència de l'evangeli consisteix en la doctrina de la salvació per la gràcia a través de la sola fe en l'expiació de Jesucrist. Els evangèlics creuen en la centralitat de la conversió o en l'experiència de tornar a néixer quan es rep la salvació, en l'autoritat de la Bíblia com la revelació de Déu a la humanitat i en la difusió del missatge cristià. Hi ha uns 630 milions de fidels a tot el món.CNEF, Statistiques Globales 2017 , lecnef.org, França, consultat el 19 de novembre de 2017.
L'adhesió a la doctrina de l'església de creients és una característica comuna de la definició d'una església evangèlica en el sentit específic.Religioscope, Sébastien Fath, À propos de l'évangélisme et des Églises évangéliques en France – Entretien avec Sébastien Fath, religion.info, Francia, 3 de marzo de 2002Donald W. Dayton, The Variety of American Evangelicalism, Univ. of Tennessee Press, USA, 2001, p. 155
Una de les definicions acceptades de l'evangelicalisme és la proposta per l'historiador David Bebbington. Bebbington apunta quatre aspectes distintius de la fe evangèlica: conversionisme, biblicisme, crucicentrisme (i resurrecció de Jesús) i activisme que, segons ell, formen un quadrilàter de prioritats que són la base de l'evangelicalisme.Harold Heie, A Future for American Evangelicalism: Commitment, Openness, and Conversation, Wipf and Stock Publishers, USA, 2015, p. 11-15
La principal distinció entre esglésies evangèliques i esglésies protestants històriques, tot i tenir un origen similar, és la doctrina de l'església de creients, encara que hi ha una “veta evangèlica” més àmplia en el protestantisme. Les esglésies protestants tenen predominantment una teologia liberal mentre que les esglésies evangèliques tenen predominantment una teologia conservadora, fonamentalista o moderada.Eric C. Miller, The Political Legacy of Progressive Evangelicals , religionandpolitics.org, USA, 27 de octubre de 2015Frederick Casadesus, Les évangéliques sont-ils tous protestants ?, reforme.net, Francia, 20 de octubre de 2005
Etimologia miniatura|Edició del 2013 de la Passion Conferences, un festival de música a Geòrgia Dome a Atlanta (Geòrgia), Estats Units. La paraula evangèlic té les seves arrels etimològiques en el llatí tardà evangelĭcus, que deriva del grec εὐαγγελικός euangelikós, i en els seus orígens, va ser utilitzada només com a adjectiu derivat de la paraula «evangeli». En l'actualitat, el terme «engloba esglésies i creients hereus de la tradició cristiana instituïda per la reforma protestant del segle XVI i els seus posteriors avivaments», de manera que inclou la majoria de les confessions de fe d'inspiració cristiana excepte l'Església Catòlica, les Esglésies ortodoxes autocèfales i l'Església Copta.
Aquest moviment es deriva essencialment de la Reforma radical anabaptista del i la doctrina de l'església de creients. Els principals moviments evangèlics són Esglésies baptistes, pentecostals i el moviment carismàtic. L'evangelisme també és present de manera més àmplia en altres branques protestants. Algunes denominacions cristianes evangèliques s'agrupen en l'Aliança Evangèlica Mundial.Brian Stiller, Evangelicals Around the World: A Global Handbook for the 21st Century, Thomas Nelson, Estados Unidos, 2015, p.28, 90.
Durant la reforma, els teòlegs protestants van acollir el terme en referència al que ells anomenaven «la veritat de l'evangeli». Martí Luter es referia a l'evangelische Kirche ('Església evangèlica') per distingir els protestants dels catòlics. El terme «evangèlic» es continua utilitzant actualment com a sinònim de protestant tradicional. Això es reflecteix en els noms de denominacions com l'Església evangèlica a Alemanya (una unió d'Esglésies luteranes i calvinistes) i l'Església evangèlica luterana als Estats Units.
Orígens El moviment evangèlic va guanyar gran impuls als segles i amb el que es coneix com el Primer i Segon Gran Despertar, al Regne Unit i Amèrica del Nord, respectivament. Els seus orígens se solen traçar fins al metodisme anglès, l'Església de Moràvia (en particular, la teologia del seu bisbe, Nicolaus Ludwig von Zinzendorf) i el pietisme luterà. Entre els líders i principals figures del moviment evangèlic hi ha John Wesley, George Whitefield, Jonathan Edwards, Charles Spurgeon, John Stott, Martyn Lloyd-Jones,Mark Hutchinson, John Wolffe, A Short History of Global Evangelicalism, Cambridge University Press, Reino Unido, 2012, p.12. William J. Seymour i Billy Graham.Brian Stiller, Evangelicals Around the World: A Global Handbook for the 21st Century, Thomas Nelson, Estados Unidos, 2015, p.18-19, 21.
Creences Cada església té una confessió de fe particular i comú si és membre d'una denominació cristiana.Timothy J. Demy Ph.D., Paul R. Shockley Ph.D., Evangelical America: An Encyclopedia of Contemporary American Religious Culture, ABC-CLIO, USA, 2017, p. 105
L'Aliança Evangèlica Mundial fundada per les organitzacions evangèliques de 21 països, a la primera assemblea general a Woudschoten (Zeist) als Països Baixos el 1951 va establir una confessió de fe comuna.Roger E. Olson, The Westminster Handbook to Evangelical Theology, Westminster John Knox Press, USA, 2004, p. 100Brian Stanley, The Global Diffusion of Evangelicalism: The Age of Billy Graham and John Stott, InterVarsity Press, USA, 2013, p. 73 Però aquesta confessió de fe és resumida, ja que cada denominació cristiana evangèlica té particularitats teològiques.
Malgrat els matisos en els diversos moviments evangèlics, existeix un conjunt similar de creences per als moviments adherits a la doctrina de l'Església de creients, sent els principals Anabaptisme, Esglésies baptistes i Pentecostalisme.William H. Brackney, Historical Dictionary of the Baptists, Scarecrow Press, USA, 2009, p. 87 : Traducción: "Desde el siglo XVI, aquellos en el círculo cercano de las iglesias de los creyentes incluyen a los menonitas, hermanos, bautistas, amish y huteritas, por nombrar las principales subcategorías. En un desarrollo más moderno, (...) como los pentecostales, pueden considerarse a sí mismos iglesias de creyentes según esta definición ". Texto original en inglés : "From the 16th century, those in the close circle of the believer's churches include the Mennonites, Brethren, Baptists, Amish, and Hutterites, to name the major subcategories. In more modern development, (…) such as the Pentecostals, may consider themselves believer's churches by this definition."Darren T. Duerksen, William A. Dyrness, Seeking Church: Emerging Witnesses to the Kingdom, InterVarsity Press, USA, 2019, p. 45 : Traducción: "Iglesia de creyentes: A medida que nos volvemos hacia la temprana" Reforma radical "o movimiento anabautista (...) ampliamente visto en varias iglesias bautistas, pentecostales, comunitarias e independientes". Texto original en inglés : "The Believer's Church: As we turn to the early “radical Reformation” or Anabaptist movement (…) widely seen in various Baptist, Pentecostal, community, and independent churches."Michel Deneken, Francis Messner, Frank Alvarez-Pereyre, La théologie à l'Université: statut, programmes et évolutions, Editions Labor et Fides, Genève, 2009, p. 64 : Traducción: "Docencia en establecimientos evangélicos: (...) iglesias evangélicas que aman presentarse como "Iglesia de los creyentes", cuyos miembros son cristianos convencidos y comprometidos". Texto original en francés : "L'enseignement dans les établissements évangéliques : (…) les églises évangéliques aimant à se présenter comme des « Églises de professants », dont les membres sont des chrétiens convaincus et engagés."Religioscope et Sébastien Fath, À propos de l'évangélisme et des Églises évangéliques en France – Entretien avec Sébastien Fath, religion.info, France, 3 mars 2002: Traducción: "El criterio de "Iglesia de los creyentes" permite definir más claramente lo que se llama stricto sensu de los evangélicos". Texto original en francés: "Le critère d’«Eglise de professants» permet plus nettement de cerner ce que l'on appelle stricto sensu des évangéliques"Donald M. Lewis, Richard V. Pierard, Global Evangelicalism: Theology, History & Culture in Regional Perspective, InterVarsity Press, USA, 2014, p. 40 : Traducción: "El movimiento misionero moderno es la muestra sobresaliente de la influencia del impulso teológico evangélico durante los últimos cuatro siglos". y 297: "Las tradiciones bautista y menonita son ejemplos de iglesias de creyentes". Texto original en inglés : "The modern mission movement is the outstanding exhibit of the influence of the evangelical theological impulse over the past four centuries". and 297: "The Baptist and Mennonite traditions are examples of believer's churches".Robert H. Krapohl, Charles H. Lippy, The Evangelicals: A Historical, Thematic, and Biographical Guide, Greenwood Publishing Group, USA, 1999, p. 11
El cristianisme evangèlic reuneix diferents moviments de teologia evangèlica, les principals són conservadora fonamentalista o moderada i liberal.Roger E. Olson, The Westminster Handbook to Evangelical Theology, Westminster John Knox Press, USA, 2004, p. 172Peter Beyer, Religion in the Process of Globalization, Ergon, Germany, 2001, p. 261
En els moviments cristians evangèlics que s'adhereixen a la doctrina de l'Església de creients, l'excomunió és utilitzada com a últim recurs per les denominacions i esglésies per als membres que no es volen penedir de creences o comportaments en desacord amb la confessió de fe de la comunitat.Donald F. Durnbaugh, The Believers' Church: The History and Character of Radical Protestantism, Wipf and Stock Publishers, USA, 2003, p. 32William H. Brackney, Historical Dictionary of the Baptists, Scarecrow Press, USA, 2009, p. 183 El vot dels membres de la comunitat pot restaurar una persona que se n'ha penedit.
Miracles miniatura|Imposició de les mans per a la curació a l'església Living Streams International Church, Acra, Ghana, 2018. Per a la majoria dels cristians evangèlics, la inerrància bíblica «assegura» que els miracles descrits a la Bíblia són certs, continuen sent rellevants i poden ser presents a la vida del creient.Sébastien Fath, Du ghetto au réseau: Le protestantisme évangélique en France, 1800-2005, Édition Labor et Fides, Genève, 2005, p. 28James Innell Packer, Thomas C. Oden, One Faith: The Evangelical Consensus, InterVarsity Press, USA, 2004, p. 104 Les curacions, els èxits acadèmics o professionals, el naixement d'un nen després de diversos intents, el final d'una addicció, etc., serien exemples tangibles de la intervenció de Déu amb la fe i la pregària, per l'Esperit Sant.Franck Poiraud, Les évangéliques dans la France du XXIe siècle, Editions Edilivre, Francia, 2007, p. 69, 73, 75 A la dècada de 1980, el moviment neo-carismàtic va tornar a emfatitzar els miracles i la curació per la fe.George Thomas Kurian, Mark A. Lamport, Encyclopedia of Christianity in the United States, Volume 5, Rowman & Littlefield, USA, 2016, p. 1069 A certes esglésies, hi ha un lloc especial reservat per a curacions amb imposició de les mans durant el culte o per a campanyes d'evangelització.Cecil M. Robeck, Jr, Amos Yong, The Cambridge Companion to Pentecostalism, Cambridge University Press, UK, 2014, p. 138Béatrice Mohr y Isabelle Nussbaum, Rock, miracles & Saint-Esprit , rts.ch, Suiza, 21 de abril de 2011 La curació per la fe o la curació divina es considera una herència de Jesucrist adquirida per la seva mort i resurrecció.Randall Herbert Balmer, Encyclopedia of Evangelicalism: Revised and expanded edition, Baylor University Press, USA, 2004, p. 212
Organitzacions