The Guardian és un periòdic britànic propietat del Guardian Media Group. Es publica de dilluns a dissabte en un format anomenat "berliner" o "midi", que mesura uns 470 mm × 315 mm. Abans de 1959 s'anomenava The Manchester Guardian, reflectint el seu origen provincià. De vegades encara és esmentat amb aquest nom, sobretot a Nord-amèrica, tot i que té la seva base a Londres des de 1964 (amb impremta tant a Manchester com a Londres).
Posició política i opinió editorial Els articles editorials de The Guardian prenen partit sovint pels polítics de centreesquerra. Això també es reflecteix en els lectors: segons una enquesta internacional del 2004, un 48% dels lectors de The Guardian voten els laboristes i un 37% els liberals demòcrates.
A les eleccions pel lideratge del Partit Laborista del 2015, The Guardian va recolzar a Yvette Cooper i va ser crític amb, el més esquerranós, Jeremy Corbyn, el candidat reeixit. Encara que la majoria dels columnistes polítics de The Guardian es van oposar a la victòria de Corbyn, Owen Jones, Seumas Milne i George Monbiot van escriure articles a favor seu.
GuardianFilms El 2003, The Guardian va posar en marxa la productora de cinema GuardianFilms, dirigida per la periodista Maggie O'Kane. Gran part de la producció de la companyia són documentals fets per a la televisió; entre d'altres, ha inclòs Baghdad Blogger de Salam Pax per al programa insígnia diari de la BBC Two Newsnight, alguns dels quals s'han mostrat en recopilatoris de CNN International, Sex on the Streets i Spiked, ambdós fets per a la televisió britànica Channel 4.
GuardianFilms ha rebut diversos premis de radiodifusió. A més de dos premis Amnistia Internacional Media Awards el 2004 i el 2005, The Baghdad Blogger: Salam Pax va guanyar un premi de la Royal Television Society el 2005. Baghdad: A Doctor's Story va guanyar un premi Emmy al millor film internacional d'actualitat el 2007. El 2008, Inside the Surge, del fotoperiodista Sean Smith, va guanyar el premi de la Royal Television Society al millor film de notícies internacionals, essent la primera vegada que un diari guanyava un premi d'aquest tipus. El mateix any, el lloc web Katine de The Guardian va ser guardonat per la seva destacada producció en nous mitjans als premis One World Media. També el 2008, el reportatge en vídeo en cobert de GuardianFilms que revelava el frau electoral del partit ZANU–PF de Robert Mugabe durant les eleccions de Zimbàbue del 2007 va guanyar el premi al millor programa de notícies de l'any als Broadcast Awards.
Referències en la cultura popular El sobrenom del diari The Grauniad (de vegades abreujat com a "Graun") es va originar a la revista satírica Private Eye. Aquest anagrama feia broma sobre la primerenca reputació de The Guardian de cometre freqüents errors tipogràfics, incloent-hi l'escriptura incorrecta del seu propi nom com a The Gaurdian.
El primer número del diari contenia diversos errors, incloent-hi una notificació que aviat es vendrien alguns béns en una atction en lloc d'una auction (subhasta). Es veuen menys errors tipogràfics al diari des de la fi de la composició en calent. Un redactor de The Guardian, Keith Devlin, va suggerir que l'alt nombre de faltes d'impressió observades es devia més a la qualitat dels lectors que no pas a una freqüència més gran d'aquestes faltes. El diari es va imprimir a Manchester fins al 1961 i el fet que els exemplars enviats a Londres en tren fossin els primers, més propensos a errors, també podria haver contribuït a aquesta imatge. Quan John Cole va ser nomenat editor de notícies per Alastair Hetherington el 1963, va professionalitzar l'estructura del diari, que fins aleshores era comparativament més "amateur".
Empleats de The Guardian o de The Observer han estat representats a les pel·lícules The Fifth Estate (2013), Snowden (2016) i Official Secrets (2019), mentre que Paddy Considine va interpretar un periodista fictici de The Guardian a la pel·lícula The Bourne Ultimatum (2007).
El terme "lector del Guardian" s'utilitza de vegades per descriure una persona amb visions progressistes, d'esquerres o "políticament correctes".
Referències
Enllaços externs
Categoria:Diaris del Regne Unit en anglès''