va ser un guerriller colombià, comandant a cap de les operacions militars i membre del Secretariat de les FARC,SEMANA.COM , ¿Qué les queda a las FARC? grup qualificat com a terrorista per la Unió Europea, els Estats Units, Organització dels Estats Americans, i l'ONU.STATE.GOV, Narcotics Rewards Programs: Victor Julio Suarez Rojas Es va vincular l'any de 1975 a la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, Exèrcit Popular (FARC - EP) com a guerriller ras, on progressivament anà ocupant els càrrecs de «comandante de escuadra», companyia i d'altres fins a arribar a pertànyer al Secretariat de les FARC. Va ser considerat com un dels rebels més radicals i violents de les FARC.
El sobrenom Mono Jojoy, segons informació del Departamento Administrativo de Seguridad (DAS) a Colòmbia, li posaren diversos subalterns quan era comandant del Bloc Oriental de les FARC per la seva «facilitat per escapolir-se dels seus perseguidors», igual com «ho fa una espècie de cuc selvàtic a què es coneix com a mojojoy».EL TIEMPO.COM, E.U. Oficializa Pedido De Extradición De Mono Jojoy
El Departament d'Estat dels Estats Units oferia una recompensa de fins a 5 milions de dòlars per informació que conduís a l'arrest i/o la condemna de Víctor Julio Suárez Rojas. També el Govern Nacional de Colòmbia oferia la suma de mil milions pesos (uns 555.000 $ el 2010) com a recompensa per la captura del cap guerriller.Cinco mil millones por “Alfonso Cano y Mono Jojoy”: Santos, RADIOSANTAFE.COM
Orígens Hi ha moltes versions sobre la infantesa de la Mono Jojoy. La seva infantesa compta amb testimonis orals però el mateix Mono Jojoy va arribar a afirmar que "va néixer en un morral" a les muntanyes de Cundinamarca o Boyacá, ja que els seus pares van pertànyer a les “autodefenses de camperols”, nom amb què van començar les guerrilles liberals i comunistes després de l'època de “La Violencia”, un període de violència entre liberals i conservadors que es va desbordar després de l'assassinat de Jorge Eliecer Gaitan i el Bogotazo.
La seva família és d'origen camperol i a causa de la forta violència partidista que assolà el departament, es desplaçà cap a la zona del Sumapaz, a Cundinamarca. Tenia llavors 6 anys, encara que s'ha assegurat que va néixer a Cabrera, Cundinamarca. Jojoy va viure a Cabrera junt amb la seva mare i el seu germà petit cuidant-se cultius de fesol i bestiar, fins aproximadament els 8 o 10 anys l'edat, previ al seu ingrés a aquesta edat als moviments insurgents contra els governs del Frente Nacional.
La seva mare, era cuinera del llavors comandant d'autodefensa àlies Jacobo Arenas, i un dels subversius que va pertànyer al capdavant que va dirigir Juan de la Cruz Varela, un dels líders de les guerrilles liberals de Cundinamarca en l'època de La Violencia, i que va ser assassinat al costat del pare de Mono Jojoy durant el govern de Gustavo Rojas Pinilla (1953-1957). Varela era el líder de la colònia agrícola de Sumapaz, una espècie d'avançament de les anomenades repúblicas independientes que van precedir les FARC.
Sobre el nom dels pares de Jojoy hi ha diverses versions, igual com la seva data de naixement. Revista Setmana identifica el pare de Mono Jojoy com "Noé Suárez Castellanos" i la seva mare com "Romelia Rojas". El Heraldo de Barranquilla diu que el Mono Jojoy va ser batejat en Cabrera, Cundinamarca, però que el seu lloc de naixement també dona la data el 1949 a Boavita, Boyacá. A més, afirma que Mono Jojoy va tramitar una cèdula de manera fraudulenta a nom de "Luis Suárez (17.708.695) expedida en Cartagena del Chairá".
Sobre el seu verdader nom, la Interpol figura que el seu nom és "Jorge" té els seus cognoms reals com "Briceño Suárez", amb data de naixement "el febrer de 1949", fill de "Jesús Briceño i "Elizabeth Suárez". Revista Setmana afirma que nasqué el 2 de gener de 1951, mentre que el diari espanyol El Mundo afirma que va ser el 5 de febrer de 1953 en Cabrera, Cundinamarca.
Vinculació a les FARC D'escassos estudis acadèmics, Suárez es va vincular de ple a les FARC des de 1975 i va rebre instrucció de Jorge Torres Victoria, àlies "Pablo Rodríguez". La seva activitat en les FARC va començar a la regió de la Sierra de la Macarena, on va organitzar l'atac contra una patrulla del Batallón Cazadores, en el qual van morir 24 soldats.
Tanmateix, la seva història com a comandant guerriller es remunta cap a la dècada de 1980. Acudia al costat d'Iván Márquez a la Universidad de la Amazonia a Florencia (Caquetá). La seva classe preferida era la que dictava Joaquín Gómez.
Dècada de 1980 El 1983 va ser nomenat cap de seguretat de Jacobo Arenas i li van lliurar al seu comandament dues esquadres del Frente 7 de las FARC, que més tard serien els fonaments del Frente 26, que opera en La Uribe (Meta).
En l'època dels acords de la Uribe, a mitjans dels anys 1980, es deia que el Mono Jojoy seria el successor de Tirofijo, llavors cap de les FARC, tanmateix, la seva participació en els diàlegs de La Uribe va ser marginal: amb prou feines l'encarregat militar de cuidar la zona.
Pel seu cap l'Estat colombià oferia 500 milions de pesos.
En 1987 va ordenar una emboscada contra les forces públiques colombianes en la via San Vicente del Caguán – Puerto Rico (Caquetá), van ser assassinats 26 soldats i 44 foren ferits.
A l'any següent, 1988, "Mono Jojoy" va ordenar l'emboscada a la vereda San Juan sobre la vereda cap a Cartagena del Chairá; allà van ser assassinats 12 militars i 12 van resultar ferits.
El 1989, el llavors comandant del Frente 7 de las FARC fou descobert per Jacobo Arenas comercialitzant amb pasta de fulla de coca a la Serranía de La Macarena i va ser sancionat, en el seu reemplaçament temporal es va assignar a 'Mono Jojoy' i va ser desplaçat cap al Guaviare. A La Macarena va anar lloc al comando del FRONT 27 DE LES FARC, un dels fronts mares de les FARC creat per 'Jojoy'. Meses després es van crear els fronts 43 i 44 al sud de Meta, i 'Jojoy' va iniciar així la seva carrera d'ascens. Les FARC van aconseguir victòries contra les forces militars colombianes en el departament del Meta, la guerra bruta contra la Unión Patriótica (UP) va comportar la radicalització de les FARC. Amb la mort de Jacobo Arenas el 1990, el 'Mono Jojoy' va ingressar el Secretariat i es va convertir en el comandant del Bloc Oriental.
Dècada de 1990 El 1991, el Mono Jojoy va ordenar un atac a la base militar Girasoles en el departament del Meta; 14 militars morien i 17 foren segrestats. La seva imatge es va tornar famosa quan no existien acostaments de pau amb el Govern, i la confrontació s'incrementava. Després dels diàlegs de Tlaxcala, el president César Gaviria Trujillo va declarar «la guerra integral» i les FARC es van preparar per a l'etapa següent del conflicte armat colombià. En aquell moment, Mono Jojoy es va convertir en un personatge rellevant, per sobre de les figures d'Alfonso Cano, Iván Márquez, i altres membres del secretariat que havien estat protagonistes a la taula de negociacions.
El 1993, en la població de Cachipay, departament de Cundinamarca, àlies "Mono Jojoy" va ordenar el segrest de l'industrial Carlos Upegui Zapata (alliberat 23 de gener de 1994). El 1994, a la localitat de La Ceiba, km. 14 sobre la via Puerto Rico-San Vicente del Caguán, va ordenar el segrest en paraules seves, «qualsevol diputat, candidat a Cambra de Representants o candidat a l'alcaldia de la població de Puerto Rico» en el departament del Caquetá.
Aquell mateix any, a la vereda Galicia de El Paujil, Caquetá, àlies "Mono Jojoy va ordenar el segrest del senador liberal Rodrigo Turbay Cote. També el 1994, va planejar i va dirigir l'assassinat del general Carlos Julio Gil Colorado a Villavicencio. En l'atac, les FARC van utilitzar entre 35 i 40 quilos de dinamita gelatinosa. La seva veu la donen a conèixer els mitjans de comunicació públicament per enregistraments de radiotelèfon, en els quals dona ordres de cometre tot tipus d'accions delictives.
Les famoses «pesques miraculoses» en la via al Pla -carretera que comunica el centre amb l'orient del país-, les preses a poblacions del departament del Cauca i els primers segrests de soldats i policies. L'agost de 1995, va ordenar l'atac simultani a la Base Ponal de Miraflores, departament del Guaviare i a les instal·lacions del Batalló Joaquín París, en aquest mateix departament; 18 militars van morir.
El 1996 Mono Jojoy va ordenar una emboscada a un comboi militar en el municipi de Puerres, departament de Nariño, diversos militars van morir a l'acció. L'agost del 1996, una setmana després de l'atac a la base de Las Delicias i el segrest dels 60 soldats, àlies "Mono Jojoy" també va ordenar un assalt a la base militar de La Carpa, localitzada entre les inspeccions del Caprici i La Carpa, en el departament de Guaviare, en el qual van ser assassinats 23 militars. Aquell mateix any va ordenar una emboscada contra militars colombians en el municipi de Puerres, departament de Nariño, diversos militars van morir.
El 1997, les FARC van iniciar l'estratègia de "buit de poder", amb el qual van buscar aniquilar els sectors polítics legals a les seves zones d'influència. Cents de regidors, alcaldes i governadors van renunciar al seu càrrec davant d'amenaces. Els principals lloctinents de 'Mono Jojoy' van desplegar ones de violència per tot el país, al que anomenaven "aturada armada". Àlies Urías Cuéllar i 'Romaña' comandaven contingents de tropa de més de cent guerrillers pels Llanos del Yarí.
En 1998, va ordenar l'atac a la base militar de La Uribe, departament del Meta; 28 militars van resultar morts i uns altres 30 ferits. El novembre del mateix any, àlies "Mono Jojoy" va ordenar l'atac a la capital departamental, Mitú, al Departament de Vaupés. 60 agents de la Policia Nacional de Colòmbia i 10 civils moriren assassinats i uns altres 30 foren segrestats per a un eventual intercanvi.
El Mono Jojoy reapareix a la zona de distensió el 1999. També va ser testimoni de la reunió en la qual l'ex-comissionat Víctor G. Ricardo i es feu una fotografia amb Manuel Marulanda, que li va donar el triomf de les eleccions al president Andrés Pastrana. Va ser l'únic guerriller que acompanyava el cap de les FARC quan es va reunir amb el cap d'estat esmentat.
Dècada de 2000 L'any 2000, va ordenar l'assassinat de Diego Turbay Cote al paratge La Esmeralda, municipi de El Doncello, departament de Caquetá. Aquell mateix any va ordenar el segrest del senador del Departament de Caldas, Oscar Tulio Lizcano.
2001
El Mono Jojoy va ordenar el segrest de l'exgovernador del Departament de Meta, Alan Jara, sobre la via Lejanías-Granada. Aquell mateix any també va ordenar el segrest d'un altre polític, el liberal Luis Eladio Pérez al municipi d'Ipiales, Departament de Nariño. En el municipi de Gigante, departament de Huila, va ordenar el segrest d'Orlando Beltrán Cuéllar.
En març de 2001, sota ordres de Mono Jojoy, el Bloc Mòbil Arturo Ruíz de les FARC va dur a terme l'anomenat “Assalt al Cerro Tokio” on 15 militars van resultar morts, 4 ferits i 2 desapareguts. El maig, va ordenar accionar un cotxe bomba a Bogotá, que va produir almenys 35 persones ferides. El 24 de maig, va coordinar l'assassinat de 24 indígenes. L'acció va ser perpetrada pel Frente 18 de las FARC a Tierra Alta, departament de Córdoba. El juny, va ordenar al Frente 30 de las FARC el segrest de 14 persones civils en Cali.