Lohengrin és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner. Va ser estrenada al Teatre de la Cort (Großherzogliches Hoftheater) de Weimar el 28 d'agost de 1850, sota la direcció de Franz Liszt, amic de confiança i primer seguidor de Wagner.
La història del «cavaller del cigne» prové de la literatura medieval alemanya, sobretot del Parzival de Wolfram von Eschenbach i la seva continuació anònima, Lohengrin. Narra la llegenda del , en què la princesa Elsa de Brabant, acusada insidiosament pel comte Friedric de Telramund que ha assassinat el seu germà, es veu miraculosament salvada d'un tràgic destí per un cavaller misteriós que apareix de cop i volta, Lohengrin, fill de Parsifal, que prové de les regions màgiques del Sant Greal. En aquest tràngol, Lohengrin concedeix casar-se amb la princesa sempre que no li pregunti qui és ni d'on ve, perquè mai no podrà revelar la seva condició. Telramund i la seva dona Orturd intriguen, ansiosos de poder, i per fi Elsa sucumbeix a la temptació. Té davant seu el cavaller miraculós, però vol desxifrar el miracle i conèixer-ne la naturalesa. Òbviament, els miracles no es materialitzen, perquè fer-ho en desvirtuaria la condició, de manera que en la disjuntiva Lohengrin desapareix per tornar a les regions de la llegenda i, com a regal, torna a la vida el germà d'Elsa perquè ocupi el tron anhelat per Ortrud i Telramund.
Lohengrin es va convertir immediatament en un èxit i avui dia és una de les obres més representades. Fins i tot s'acostuma a interpretar en concert o es fan enregistraments d'algunes de les parts. Així, les parts més conegudes són els preludis del primer i tercer acte, l'ària de Lohengrin In fernem Land (En una terra llunyana) i el cor nupcial, que també s'interpreta tradicionalment als casaments en alguns països occidentals.
Destaca la decoració del castell de Neuschwanstein (que va fer construir Lluís II de Baviera, important mentor de Wagner), la qual està basada en diverses òperes de Wagner, i molt especialment en la història de Lohengrin.
Origen i context El personatge del rei Heinrich està basat en el fundador històric de la dinastia saxona de reis i emperadors, el rei Enric I d'Alemanya, anomenat l'Ocellaire. Nascut al voltant del 876, Enric fou duc de Saxònia en morir el seu pare el 912, i va ser proclamat rei d'Alemanya el 919. Va unir parts de l'antic Regne Franc de l'est per fundar l'Imperi Alemany de l'edat mitjana, del qual va ser sobirà fins que va morir el 936. miniatura|esquerra|El tenor català Francesc Viñas en el paper de Lohengrin Enric no era un emperador omnipotent, però primus inter pares (el primer entre els seus parells), el líder d'una confederació de poderosos ducats tribals. Les seves relacions amb els seus propis nobles era intricada —havia resultat electe rei pels nobles de dos dels seus ducats, però va haver d'envair altres territoris per forçar-los a acceptar-lo com a rei. Els governants de cada ducat havien jurat lleialtat i suport a Enric, i havien retingut control sobre les seves terres.
En l'escena de l'obertura de Lohengrin, el rei Enric s'està preparant per defensar el seu regne dels invasors hongaresos, passatge basat en esdeveniments històrics. Durant anys, els magiars havien envaït terres alemanyes. Des del 924, Enric els va pagar un tribut anual per evitar que li envaïssin el regne. Va usar la pau que aquest tribut li va aportar per reclutar un exèrcit més gran i entrenar els seus homes en les tècniques de guerra més modernes. Quan Enric es va negar a pagar l'impost el 933, el seu exèrcit ja era prou fort per derrotar els magiars en una gran batalla i salvar l'imperi de la invasió.
Després d'estar segur en aquella frontera, el rei Enric va tornar la seva atenció cap a l'oest, i va estendre el seu domini cap als territoris del voltant i més enllà de l'embocadura del riu Elba. Totes les tribus alemanyes es van unir quan Enric va morir el 2 de juliol de 936. Enric I és, llavors, considerat el primer rei alemany. El seu fill i successor, Otó I, fou el primer emperador oficial del Sacre Imperi Romanogermànic.
Representacions La primera producció de Lohengrin va ser a l'Staatskapelle de Weimar, Alemanya, el 28 d'agost de 1850, sota la direcció de Franz Liszt, un amic proper i un dels primers defensors de Wagner. Liszt va triar la data en honor del ciutadà més famós de Weimar, Johann Wolfgang von Goethe, nascut el 28 d'agost de 1749.Grove's Dictionary of Music and Musicians, 5th ed., 1954 Va ser un èxit popular immediat.
L'estrena a l'estranger va ser a Riga el 5 de febrer de 1855. L'estrena a Àustria va tenir lloc al Burgtheater el 19 d'agost de 1859 amb Roza Csillag com a Ortrud. L'obra es va estrenar a Múnic, per primera vegada al Teatre Nacional el 16 juny de 1867 amb Heinrich Vogl en el paper principal i Mathilde Mallinger com a Elsa. Mallinger va cantar Elsa una altra vegada per a l'estrena de l'obra a l'Òpera Estatal de Berlín el 6 d'abril de 1869. L'estrena de l'òpera a Bèlgica va tenir lloc a La Monnaie el 22 de març de 1870 amb Étienne Troy com a Friedrich de Telramund i Feliciano Pons com a Heinrich der Vogler.
L'estrena als Estats Units es va dur a terme a l'Stadt Theater at the Bowery de Nova York el 3 d'abril de 1871,Gustav Kobbé, The Complete Opera Book (Putnam, Londres 1929), p. 117. La primera actuació de l'Academy va ser el 23 març de 1874 amb Christine Nilsson, Cary, Italo Campanini i Del Puente (ibid.). Vegeu 'Wagner in the Bowery', Scribner's Monthly Magazine 1871, 214-16; New York Times, Opera at the Stadt Theater dirigida per Adolf Neuendorff; l'elenc va incloure Theodor Habelmann com a Lohengrin, Luisa Garay-Lichtmay com a Elsa, Marie Frederici com a Ortrud, Adolf Franosch com a Heinrich i Vierling Edward com a Telramund.New York Times, Wagner 's "Lohengrin", 8 d'abril de 1871. Vegeu també Opera Gems.com, Lohengrin La primera actuació a Itàlia fou set mesos més tard al Teatre Comunale de Bolonya l'1 de novembre de 1871 en una traducció italiana de l'òpera i amb el baríton Salvatore Marchesi. Va ser la primera representació d'una òpera de Wagner a Itàlia. Angelo Mariani va dirigir la representació, protagonitzada per Italo Campanini com a Lohengrin, Bianca Blume com a Elsa, Maria Löwe Destin com a Ortrud, Pietro Silenzio com a Telramund i Galvani Giuseppe com a Heinrich der Vogler. la representació del dia 9 de novembre va comptar amb la presència de Giuseppe Verdi, que anotà en una còpia de la partitura vocal les seves impressions i opinions de Wagner. Era molt probablement el seu primer contacte amb la seva música. miniatura|Lohengrin a l'Òpera de París el 1891. A dalt: Ernest Van Dyck (1861-1923) com a Lohengrin, Rose Caron (1857-1930) com a Elsa of Brabant, Maurice Renaud (1861-1933) com a Friedrich of Telramund. A baix: Acte III, Escena I, La cambra nupcial. A Rússia s'estrenà al Teatre Mariïnski el 5 de febrer de 1873 en una doble funció amb l'estrena de tres escenes de Borís Godunov, de Modest Mússorgski. Eduard Nápravník va dirigir l'actuació que va oferir Fyodor Petrovich Komissarzhevsky com a Lohengrin, Yuliya Platonov com a Elsa, Daria Leonov com a Ortrud, i Osip Petrov com a Heinrich der Vogler. La Scala va produir l'òpera per primera vegada el mes següent, el 30 de març amb Campanini com a Lohengrin, Gabrielle Krauss com a Elsa, Filipines von Edelsberg com a Ortrud, Victor Maurel com a Friedrich i Gian Pietro Milesi com a Heinrich.
Al Regne Unit s'estrena a la Royal Opera House, Covent Garden, el 8 de maig de 1875 amb la traducció italiana de Marchesi. Auguste Vianesi va dirigir l'òpera, que va comptar amb Ernesto Nicolini com a Lohengrin, Emma Albani com a Elsa, Anna D'Angeri com a Ortrud, Maurel com a Friedrich i Wladyslaw Seideman com a Heinrich. L'estrena a Austràlia es va dur a terme en el Prince of Wales Theatre de Melbourne el 18 d'agost de 1877.
Lohengrin fou la primera obra de Wagner que arribà a Barcelona, el 17 de maig de 1882 al Teatre Principal i el 6 de març de 1883 al Gran Teatre del Liceu, cantada en italià, com era habitual llavors, en els dos casos.
El Metropolitan va mostrar l'òpera per primera vegada el 7 de novembre de 1883 durant la temporada inaugural de la companyia. Cantada en italià, Campanini va interpretar el paper del títol amb Christina Nilsson com a Elsa, Emmy Fursch-Madi com a Ortrud, Giuseppe Kaschmann com a Telramund, Franco Novara com a Heinrich, i la direcció d'Auguste Vianesi.
Lohengrin va ser públicament realitzat per primera vegada a França a l'Eden-Théâtre de París el 30 d'abril de 1887 amb una traducció al francès de Charles-Louis-Etienne Nuitter. Dirigida per Charles Lamoureux, la van protagonitzar Ernest van Dyck com l'heroi del títol, Fidès Devries com a Elsa, Marthe Duvivier com a Ortrud, Emil Blauwaert com a Telramund i Félix-Adolphe Couturier com a Heinrich. Hi va haver però una producció francesa de 1881 de forma benèfica, al Cercle de la Méditerranée de Niça, organitzat per Sophie Cruvelli, la qual va cantar el paper d'Elsa.Elizabeth Forbes, 'Sophie Cruvelli' (short biography), Arts.jrank.org L'òpera va tenir l'estrena canadenca en el Queen Elizabeth Theatre de Vancouver el 9 de febrer de 1891, amb Emma Juch com a Elsa. El Palau Garnier posà en escena l'obra per primera vegada el 16 de setembre amb Van Dyck com a Lohengrin, Rose Caron com a Elsa, Caroline Fierens-Peters com a Ortrud, Maurice Renaud com a Telramund i Charles Douaillier com a Heinrich.
La primera presentació a l'òpera de Chicago es va dur a terme a l'Edifici Paranimf de la Universitat Roosevelt, el 9 de novembre de 1891. Cantada en italià, la producció la va protagonitzar Jean de Reszke com l'heroi del títol, Emma Eames com a Elsa, i Édouard de Reszke com a Heinrich.
Argument Acte I Per les riberes de l'Escalda, a prop d'Anvers, un herald convoca a les armes el poble de Brabant, que respon alegrement. Però el rei Enric, abans de marxar a la lluita per defensar el regne contra els bàrbars hongaresos, vol resoldre la desunió existent al si del ducat de Brabant, i mana a Telramund que es presenti amb la seva esposa i li relati la raó de la disputa.
Telramund explica al rei que ell fou l'encarregat de la custòdia dels fills de l'últim duc quan aquest va morir. Un dia, el fill baró, Gottfried, va desaparèixer quan es trobava sol amb la seva germana Elsa. És per això que Telramund acusa Elsa d'haver matat al seu germà per heretar el ducat. En conseqüència, va renunciar a la mà d'Elsa i es casà amb Ortrud, gràcies a la noble ascendència de la qual ara pretén ser governador de Brabant. Els nobles i el mateix rei s'horroritzen davant de l'acusació. El rei, determinat a esbrinar la veritat i a jutjar qui és el culpable, ordena anar a buscar Elsa. miniatura|esquerra|Il·lustració de la primera representació de Lohengrin a Londres Arriba Elsa. No pot donar resposta clara al que el rei li pregunta però relata un somni, davant de la confusió dels presents, en el qual se li va aparèixer un cavaller vestit amb una armadura resplendent, com el seu campió: Oft in trüben Tagen (Una vegada, en els ombrívols dies). Telramund insisteix en la seva versió i el rei i la gent de Brabant estan inclinats a creure'l. El rei, llavors, decideix que el cas sigui resolt per un combat entre Telramund i la persona a qui Elsa designi com a defensor.