, conegut al món del motociclisme com a Buffalo Gil, és un dels pilots catalans d'enduro i de raids amb un palmarès més extens. D'entre els seus nombrosos èxits en destaquen un Subcampionat mundial per equips als ISDE de La Cerdanya (1985), un Campionat d'Espanya d'enduro i un de Raids.

Gil ha participat onze vegades al Ral·li Dakar, havent estat l'únic català en fer-ho en motocicleta, cotxe i camió.

Resum biogràfic Nascut a Barcelona en una família nombrosa (amb cinc germans), ha viscut sempre a Vimbodí, Conca de Barberà, on la seva família regentava una finca a Riudabella. Per tant, es va criar en un entorn rural envoltat de boscos i natura. A deu anys, el seu pare li va regalar un PTV (una mena de Biscúter fabricat a Manresa, amb motor de dos temps de 250 cc i tres velocitats) amb el qual s'inicià en la conducció de vehicles per camins forestals, tot aprenent les tècniques del derrapatge, el control en situacions complicades, els salts, etc. Poc de temps després, a onze o dotze anys, va presenciar els "Dos Dies Internacionals" de l'Espluga de Francolí, històrica prova puntuable per al Campionat d'Europa d'enduro, aleshores anomenat Tot Terreny, despertant-se-li la dèria de dedicar-se a aquest esport.

La seva primera motocicleta fou una Montesa Cota 247 compartida amb son germà, però el trial no l'omplia i es dedicava a córrer pels camins amb aquella moto poc adequada per a això, fins que als quinze anys comprà, amb gran esforç, una antiga OSSA quatre velocitats amb què organitzava tota mena de competicions amb els seus germans, tots motoritzats (els bessons tenien sengles Bultaco Lobito, en Pau la Cota i en Pere una OSSA Enduro).el4x4.com El 19 de març de 1975, a divuit anys i amb el carnet de conduir acabat de treure, debutà en competició oficial als Dos Dies del Segre, acabant-hi tercer en júnior i essent un dels nou únics participants que acabaran la prova dels quaranta que l'havien començat.

De mica en mica es va anar centrant en el món de la competició, malgrat que en coincidir amb la crisi de la indústria motociclista catalana havia d'anar canviant de marca a mesura que les fàbriques tancaven. La seva implicació el feu deixar els estudis i tot el que guanyava treballant ho invertia en la seva carrera esportiva, fins que el 1985 abandonà la feina per tal de dedicar-se al cent per cent al motociclisme. Després d'alguns anys difícils, acumulà dos Subcampionats d'Espanya d'Enduro i nombroses participacions en el Campionat d'Europa i als Sis Dies, fins que el 1987 guanyà el seu Campionat d'Espanya.

En aquell moment Carles Mas, antic company seu a l'equip oficial de Montesa, el contractà com a "motxiller" en el seu acabat de crear Team Camper per al Ral·li París-Dakar de 1988. Tot i passar-hi moltes penalitats acabà en onzena posició, excel·lent per a un debutant. L'etapa a l'equip Camper durà tres anys, després dels quals deixà el Dakar per manca de patrocini i se centrà en els raids estatals durant cinc anys, aconseguint-hi diversos subcampionats i, finalment, el campionat de 1994 amb una KTM. El 1995 tornà al Dakar patrocinat per Autoescola UNI, encara que amb pocs mitjans, sense mecànic i amb una moto poc fiable. Tot i lesionar-se els lligaments d'un genoll a la tercera etapa, hi acabà en desena posició final.

1998, copilot d'automòbil Amb UNI competí dos anys més, fins que Miguel Prieto el fitxà com a copilot del seu Mitsubishi, estrenant-se així al Dakar de 1988 sobre quatre rodes. L'any següent Carlos Sotelo el contactà per secundar-lo a l'equip d'Antena 3. El 2000 va participar en el Dakar pilotant un camió Mercedes 8X8 del Team Epsilon, formant part de l'estructura de suport a Salvador Servià, esdevenint així el primer català a córrer el Dakar en moto, cotxe i camió. Finalment, després de 25 anys de pilotar motocicletes, decidí fer un tomb a la seva carrera passant-se als cotxes definitivament. Arriscant els seus estalvis es comprà un Suzuki i el 2000 va córrer l'acabada d'estrenar Copa Jimny, aconseguint guanyar-la.

El 2002 fou seleccionat com a pilot per a l'equip Movistar-Repsol, que pretenia portar un SEAT Córdoba fins a les platges de Dakar. Al seu primer any com a pilot d'automòbil en el Ral·li, guanyà la primera etapa (encapçalant així la classificació general), i repetí triomf a la tercera.

Actualitat Gràcies a la seva vasta experiència en competició, Gil ha desenvolupat tota mena de feines relacionades amb el món del motor, entre les quals:

Cronista d'enduro de la revista Solo Moto de 1994 a 1999 Seleccionador estatal d'enduro els anys 1996 i 1997 Dissenyador de la pista de la primera edició de l'Enduro Indoor de Barcelona (2000)

Actualment dirigeix l'empresa XRaids, dedicada a l'organització de viatges d'aventura i assistència en competició, a més de col·laborar en diversos mitjans com a pilot de proves i oferir els seus serveis com a especialista del motor.

Palmarès en Enduro AnyCampionat d'EuropaISDEC. d'EspanyaAltresPosicióMed. OrMed. ArgentPosicióVictòries1975 - - - - 2n Júnior (debut) 1976 - - - - Sènior 1977 - - - 1a participació (CZ) 1978 1 (ESP) 1 (FRA) 1979 11è 2 (ITA i ESP) - 1980 - - TT de Sant Llorenç de Morunys 1981 2 (GER i ESP) - Or (ITA) 2 Dies TT de Manresa 1982 - - Enduro de La SelvaEnduro Ciutat de VallsEnduro de Navarcles 1983 - - Enduro de La SelvaEnduro de PontsCampió de Catalunya1984 - - Bronze (NL) 4tEnduro de Sant Martí de TousEnduro de La Morcuera 1985 - 1 (ITA)2n per equipsOr (CAT) 2n 1986 11è 4 (GB, FIN, GER i ESP) -Or (ITA) 5è 1987 1 (CAT) - 1r Campió de Catalunya1988 - - ? 1989 - - 2n Total títols012

Palmarès en Raids Palmarès en Motocicleta AnyRal·li DakarC. d'EspanyaAltres1985 - 8è Scratch en la Baja Montes Blancos1986 - 1r en 250 cc i 5è scratch a la Baja Montes BlancosVencedor absolut a la Travesía de Almería 1987 -3rVencedor Scratch a la Baja Aragón1988 11è(debut a la prova) 1990 10è 1991 ?2n 1992 -2n 1993 -2n1r en 250cc i 4t scratch a la Baja Aragón1994 -1r 1995 10è 4t Scratch Ral·li de Tunísia1997 12è Total títols01

Palmarès en Automòbil i Camió AnyRal·li DakarAltres1998 9è2000 Participació en Camió T-51r Copa Suzuki Jimny2002 Guanyador de 2 etapes (SEAT)2003 19è (Mercedes)Total títols01

Referències

Enllaços externs

Imatge de Ferran Gil amb la Montesa Enduro cap a 1977

Categoria:Pilots catalans del sud d'enduro Categoria:Pilots catalans del sud de motos del Ral·li Dakar Categoria:Pilots catalans de cotxes del Ral·li Dakar Categoria:Copilots de ral·li catalans del sud Categoria:Pilots de camions del Ral·li Dakar Categoria:Pilots de Montesa Categoria:Pilots de SWM Categoria:Campions d'Espanya d'enduro Categoria:Medallistes als Sis Dies Internacionals d'Enduro Categoria:Pilots d'automobilisme barcelonins Categoria:Pilots de motociclisme barcelonins Categoria:Nascuts el 1956