La línia Elna-Arles és una antiga línia ferroviària de la Catalunya del Nord que cobria el recorregut Elna - Arles via el Voló. Posada en servei en els anys 1889 i 1898, com a línia de passatgers s'interrompé l'abril del 1939 i en l'actualitat (2010) només en resta operatiu el tram Elna-El Voló, que s'empra per al transport de mercaderies. Depèn del Réseau ferré de France i l'explota la Société nationale des chemins de fer français, SNCF. És de via única, per bé que hom parlaEstudi de nous trams de mercaderies al voltant de Perpinyà de desdoblar el tram El Voló-Elna per integrar-lo en una línia de mercaderies d'alta intensitat.
Apunts històrics Una llei del 1875 prescrivia l'estudi d'una línia fèrria que remuntés la vall del Tec; al 1879 es proposà al Senat francèsProposta de declaració d'utilitat pública que la línia fos declarada d'utilitat pública. Finalment s'obrí en dues etapes, Elna-Ceret (1889) i Ceret-Arles (1898); a aquesta darrera població empalmaria el 1913 amb la línia d'amplada mètrica Arles-Prats de Molló. Va ser explotada per la Compagnie des Chemins de fer du Midi i, posteriorment, per la SNCF. Prestà servei de passatgers a la zona del Vallespir i donà sortida al mineral de ferroLa Mémoire de la Mine d'Escaro indica diverses explotacions mineres a tot el massís del Canigó de les mines de Vetera (via l'estació d'Arles) i de Rapaloum, els Menerots, la PinosaAl municipi de Valmanya i Formentera (pels Banys). El servei de passatgers de la línia va ser suspès el maig del 1940, i el tram Els Banys i Palaldà-Arles va ser totalment abandonat acabada la Segona Guerra Mundial després de la terrible inundació de l'octubre del 1940.
L'aiguat del 1940, dels dies 17 al 20 d'octubre va comportar un gran nombre de pèrdues humanesRessenyes periodístiques i estralls materials. En aquesta línia, l'aigua s'endugué diversos trams de viaFotografies i articles de l'Illustration però el fet més luctuós va ser quan una locomotora a vapor que explorava la via al sud d'Elna caigué al Tet en un pont en mal estat; els seus cinc passatgers (el maquinista, un mecànic i tres inspectors ferroviaris) moriren negats. Alguns mesos després hom recuperà la locomotora de l'aigua; transportada i netejada al dipòsit de Narbona, reprengué el servei posteriorment. El tram Els Banys i Palaldà-Arles va ser totalment abandonat després de la inundació. Romangué durant un temps, fins als anys 1972-1975, un trànsit de mineral de ferro que es carregava al túnel de l'entrada dels Banys. Posteriorment hom portava el mineral en camions a l'estació de Ceret, on es carregava als vagons mitjançant una cinta contínua. El tram Elna-El Voló, l'únic que s'ha seguit usant des de la construcció de la línia, va ser electrificat el 1982, alhora que es feia amb la gran línia 2 TER Llenguadoc Rosselló.
L'antiga estació de Brullà ha estat reutilitzada en l'hotel rural L'Ancienne Gare, bo i retenint molts dels trets i part de la decoració original. Entre el Voló i l'estació de Ceret, la via quasi no s'utilitza; hom ha parlat de restablir-hi el servei ferroviari pel 2020. Si més no el 2007 la línia tenia un petit servei de mercaderies en règim de maniobres entre El Voló i Sant Joan de Pladecorts.
Romanalles del tram Ceret - Arles Al municipi de Reiners es conserven quatre pontsDel 1894-1896 (fitxa i fotografia del principal d'aquests) sobre el riu Tec, un mésEl pont de Ceret és del 1883 (fitxa i fotografia) a Ceret, i als BanysEl pont dels Banys, del 1890-1892, és citat en el llibre Exposition universelle internationale de 1900 à Paris. Rapports du Jury international Paris: Imprimerie Nationale, 1902 (fitxa i fotografia) un altre. Romanen tres túnels: el Vilar (de 66 m.), Els Banys (de 180 m., i que l'ajuntament l'utilitza com a garatge municipal i dels bombers) i un de 115 m. a l'entrada d'Arles, població on encara es manté dempeus l'antiga estació. S'ha parlat de reutilitzar la plataforma fèrria com a via verda (cosa que ja es fa en un petit tram a Reiners) dins d'un pla ciclista global en l'ambit del Departament, tot i que alguns camins i carreteres aprofiten parcialment aquesta plataforma. També es conserven algunes de les estacions, tot i que transformades en habitatges particulars, com l'Estació del Vilar de Reiners.
Fotografies
Notes i referències
Bibliografia Jean-Charles Christol, Yves Guimezanes De 1910 à 1994 Quand roulait le Mata-Burros, Chemins de fer des Pyrénées-Orientales Breil sur Roya: Les éditions du Cabri, 1999 Michel Cade Histoire d'un réseau ferroviaire : construction du chemin de fer dans les Pyrénées-Orientales Perpignan: Direction des Archives Départementales des Pyrénées-Orientales, 1995 Mapa IGN 2549 OT (Banyuls / Col du Perthus /Côte Vermeille) Mapa IGN 2449 OT (Céret / Amélie les Bains Palalda / Vallée du Tech)
Enllaços externs
Descripció, dades històriques i fotografies Perfil Elna-El Voló Dades dels ponts de Reiners i dels Banys, incloent el cost de construcció, a Exposition universelle internationale de 1900 à Paris. Rapports du jury international Les desgràcies de l'aiguat del 1940
Categoria:Antigues línies de ferrocarril a Catalunya Categoria:Rosselló Categoria:TER Llenguadoc Rosselló Categoria:Vallespir Categoria:Ferrocarril a França Categoria:Transport a la Catalunya del Nord