Els oomicots (Oomycota, "fongs-ou", que es refereix a les estructures amb grans oogonis que contenen els gàmetes femenins que són característics dels oomicots) són un fílum filogènicament aïllat de microorganismes eucariotes superficialment similars als fongs. Es coneixen unes 676 espècies.

Són organismes filamentosos i heteròtrofs microscòpics que es reprodueixen tant de forma sexual com asexual. Els oomicots ocupen nínxols sapròfits i patògens i inclouen molts patògens notoris de plantes, que causen malalties devastadores com el míldiu de la patata o el de la mort sobtada del roure. Els oomicots tenen molt pocs registre fòssil, un de possible s'ha descrit en un ambre del Cretàci.

Classificació Els oomicots es van situar originalment dins el regne dels fongs (Fungi) per les semblances en la morfologia i comportament. Tot i això, estudis moleculars i filogenètics han demostrat diferències significants entre els fongs i els oomicots, i donen suport a una relació més estreta amb organismes fotosintètics com les algues brunes i les diatomees, dins del grup eucariota Heterokontophyta.

Per exemple la paret cel·lular dels oomicots està composta de cel·lulosa en lloc de quitina. També en l'estadi vegetatiu els oomicots tenen nuclis diploides i en canvi els fongs els tenen haploides.

miniatura|Un oomicot en un corrent d'aigua Biologia Reproducció La majoria dels oomicots produeixen dos tipus d'espores. Les zoòspores són asexuals i mòbils, capaces de dirigir-se per quimiotaxi sobre la superfície de l'aigua que inclou la precipitació sobre la fulla de les plantes. Uns pocs oomicets produeixen espores asexuals aèries distribuïdes pel vent. També produeixen espores sexuals anomenades oòspores, de forma esfèrica amb doble paret per sobreviure a les condicions adverses.

Patogenicitat La majoria dels oomicots són patògens de plantes i algunes de peixos. Es poden classificar en quatre grups però n'hi ha més.

Grup Phytophthora que és un gènere parafilètic que va causar la gran fam irlandesa de la dècada del 1840 per la malaltia de la patata (Phytophthora cinnamomi); la mort sobtada del roure (Phytophthora ramorum), la podridura del rododendre i la malaltia de la tinta del castanyer. El grup parafilètic Pythium és encara més prevalent que el grup Phytophthora amb un ampli marge d'hostes als que normalment no causen tants danys. Pythium causa molt problemes en els hivernacles on mata els planters acabades de brotar. Membres d'aquests grup que són micoparàsits, com és P. oligandrum, parasiten altres oomiots i fongs i es poden emprar en biocontrol. L'espècie Pythium insidiosum, infecta mamífers. El grup Mildiu identificable pel color blanc, bru o verd oliva de la part del revers de les fulles (no està relacionat amb el mildiu pulverulent dels fongs). El grup Albuginales, que causa malalties a les plantes. Estan dividits en tres gèneres: Albugo paràsit principalment en Brassicales, Pustula, paràsit predominantment en Asterales, i Wilsoniana, predominantment en Caryophyllales. Com el grup anterior necessiten un hoste per sobreviure.

Taxonomia El fílum dels oomicots inclou tres classes amb nombrosos gèneres:Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146–6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.

Classe Oomycetes (gènere Ducellieria) Classe Peronosporomycetes (gèneres Albugo, Pustula i Wilsoniana) Classe Saprolegniomycetes (gèneres Phytophthora, Pythium, etc.)

Vegeu també Saprolegnia parasitica. Hyaloperonospora arabidopsidis

Referències

Categoria:Fongs paràsits